Els ingressos per privatitzar la Marina es destinaran a pagar l’ampliació del port de València

Per què s’ha decidit incloure en el concurs per a la gestió privada dels amarraments de la Marina de València una pastilla de 235.000 metres quadrats de sòl que passaran de ser gestionats per l’Administració pública a dependre els interessos d’una empresa?

Aquesta pregunta que va plantejar elDiario.es en la roda de premsa de la presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV), Mar Chao, i l’alcaldessa de València i consellera de l’APV, María José Catalá, després de la reunió del consell d’administració en què es va aprovar la privatització d’un 47% dels terrenys de la Marina, no va obtindre una resposta clara sobre el fons de la qüestió.

La clau de l’assumpte, no obstant això, està relacionada amb un altre tema que es va aprovar en aquest consell mateix: l’increment en un 22% del cost dels molls de l’ampliació nord del Port, que passarà de 542 a 660 milions d’euros a sufragar amb fons públics per l’increment del cost dels materials d’obra.

I és que, els recursos econòmics que obtinga l’APV en concepte de taxes a abonar per l’empresa que gestionarà i explotarà l’espai que es privatitza amb nous comerços i locals d’hostaleria servirà per a pagar l’ampliació del port. Això explica la nul·la oposició de l’alcaldessa de València, María José Catalá, defensora a ultrança de l’ampliació, a perdre el control d’uns terrenys sobre els quals fins ara decidia la ciutat des del Consorci.

La resposta que va donar el Govern de Pedro Sánchez (document complet al final de la informació) abans de les eleccions passades al diputat de Compromís, Joan Baldoví, que va sol·licitar una modificació de la Llei de ports perquè tots els terrenys nàutics d’ús ciutadà i de titularitat de l’Estat sense activitat portuària se cediren a la ciutat, en aquest cas a l’Ajuntament del València, va ser contundent i va en la línia del que es va aprovar en el consell de l’APV: “L’impacte en el compte de resultats de l’Autoritat Portuària de València de la segregació dels espais nauticoesportius inclosa la Marina de València, seria d’uns 15 milions d’euros d’ingressos. L’APV necessita tots els seus recursos econòmics per a finançar la part pública de la nova terminal de contenidors nord del port de València”.

Com va informar aquest diari, en la seua proposició de llei, Baldoví argumenta que “actualment és una realitat el fet que s’està produint, de facto, una reconversió dels ports històrics de les principals ciutats” i afig: “Aquest procés, dins de la integració port-ciutat, requereix d’instruments que garantisquen una gestió eminentment democràtica i que satisfacen les voluntats dels ciutadans que se’n veuen afectats. Els diferents interessos dels agents afectats en aquesta transformació han d’estar representats i les institucions afectades, principalment les municipals, han d’integrar aquests espais a les estratègies legítimament construïdes”.

Per aquest motiu, “aquesta proposta de modificació legal reclama que la Marina de València es puga convertir en un model replicable i paradigmàtic en la resta dels espais portuaris d’Espanya que afectarà aquesta acció legislativa”.

En la seua resposta, a més del que s’ha exposat abans, el Govern afirma que “no resulta recomanable modificar el marc legal vigent, alterant principis bàsics del seu funcionament, sinó fer valdre les possibilitats del nostre actual marc normatiu, comptant amb una voluntat real de les administracions publiques que se senten implicades en aquesta mena de projectes”, és a dir, que l’Estat no està disposat a perdre el control i l’última paraula dels seus espais, encara que ja no tinguen un ús industrial.

A continuació, s’exposa l’impacte econòmic que tindria la mesura, sens dubte el motiu de més pes per a rebutjar la proposta: “Els ingressos previstos per l’activitat de les dàrsenes nauticoesportives que estan en la zona de servei portuària serien entre 100 i 108 milions d’euros anuals. La segregació d’aquests espais suposaria perdre entre el 8 i 9% dels ingressos anuals del sistema portuari”.

D’altra banda, “es proposa la modificació de l’article 161 de la Llei de ports amb la pretensió que, pel que fa a la taxa d’ocupació, es considere que no hi ha ocupació privativa en els casos en què un ens públic detinga un dret d’ocupació d’espais, però aquests es destinen a l’ús públic (com ara viari, zones verdes o espais lliures d’ús públic)”, una situació que ha generat un conflicte entre l’APV i la Marina de València, fins al punt que l’organisme portuari reclama en concepte de taxes 22 milions d’euros al Consorci per l’ús dels seus espais.

“L’impacte pressupostari seria de 65.054.493 euros de disminució de la recaptació per taxa d’ocupació i d’activitat, 10.407.934 euros de disminució dels ingressos per taxa de les embarcacions esportives i d’esbarjo i 24.692.130 euros d’imports addicionals a les taxes. Aquestes tres partides sumen els 100.154.557 euros abans esmentats”, per la qual cosa es rebutja també la proposta.

PL Ports de l'Estat_ Resposta Del Govern on Scribd