Les set excuses davant del jutge del primer agressor ultra del 9 d’Octubre que s’atreveix a declarar
Els nombrosos vídeos i fotografies presents en el sumari judicial que investiga les agressions de l’extrema dreta valenciana als assistents a la manifestació vespertina del 9 d’Octubre deixen poques eixides als 17 ultres imputats. Fins al dilluns 11 de desembre, els tres primers que van ser interrogats pel jutge instructor i les parts s’havien negat a declarar per diferents motius. És el cas del líder de Yomus Vicente Estruch “Alfarrassí”, l’ultra de Gandia Néstor Franco i l’expresident de la Curva Nord del València CF Javier Cervera.
El quart ultra que ha acudit a declarar de moment, Juan Manuel Bustos, l’home rapat que apareix amb una bandera d’Espanya penjada del coll i que participa fins en tres agressions, ha trencat l’estratègia del silenci. De les seues respostes i les preguntes de les defenses dels acusats l’11 de desembre passat s’intueix per on aniran les línies de defensa de la resta dels imputats que s’atrevisquen a enfrontar-se a les preguntes en aquest procés judicial. Set són les excuses que van centrar els seus arguments.
1. No coneixia els convocants de la manifestació
Davant de les preguntes del jutge, Juan Manuel Bustos ha declarat que desconeixia qui eren els convocants de la manifestació pel valencià i que tampoc no sabia quins eren els seus lemes. El seu argument s’ha basat a dir que acudia a una “manifestació valencianista”. Bustos ha assegurat que volia anar-se’n i que va córrer per por, a la qual cosa el jutge li ha replicat com és possible que si volia fugir “participara en l’agressió a dues persones, a un periodista i a una tercera persona”. “Va ser tot molt confús”, ha contestat.
2. Hi va acudir sol
Bustos ha defensat diverses vegades que va acudir sol a la contramanifestació i que la seua intenció era acudir a una manifestació per la Comunitat Valenciana. La idea és desmuntar que va participar en un acte organitzat amb premeditació.
3. No coneix Alfarrassí ni ningú de la contramanifestació
L’ultra ha al·legat a preguntes del jutge que no coneix el líder de Yomus ni cap altre dels assistents a la contramanifestació il·legal. També ha contestat que no pertany als Ultras Yomus i que no va sentir consignes dels Yomus. Els vídeos evidencien que es van cantar aquest tipus de càntics durant tota la vesprada.
4. Va actuar per por
A pesar que no s’ha denunciat ni una sola agressió dels assistents a la manifestació, Bustos ha defensat que va rebre un colp en l’omòplat. “Em van cridar fatxa perquè portava la bandera d’Espanya”, ha afirmat. L’ultra ha al·legat que va agredir la jove “preventivament” per por. “Tenia por que em reconegueren” per estar en l’altre bàndol i els va agredir. “Em feia por la xica de rastes en passar pel meu costat”, ha arribat a declarar davant de les preguntes de les acusacions.
5. Mostra penediment
Fins dues vegades Bustos ha mostrat penediment per haver participat en les agressions. “No pensava que açò seria tan gros com va passar i quan ho vaig veure vaig acudir a la policia”, ha mantingut a preguntes de la seua defensa. Davant de les qüestions del jutge, ha dit que “no ho havia d’haver fet”.
6. “Tot va ser molt confús”
Davant de les evidències fotogràfiques de les seues agressions, l’ultra ha explicat que només recorda l’agressió a la jove a qui tira a terra. La resta, “tot va ser confusió”. Va córrer per la confusió, va perseguir els agredits per la confusió i va participar en les agressions per aquest motiu. A pesar d’aquesta situació de confusió i després de les agressions, Bustos va continuar increpant els manifestants durant tot el recorregut de la manifestació.
7. Actitud “bel·ligerant” de la manifestació legal
Les preguntes de l’advocat de la defensa d’un dels ultres evidencien que s’intentarà desacreditar la marxa legal. El lletrat ha asseverat en la declaració que en la manifestació per la llengua “hi havia gent amb caputxes”, l’“actitud era bel·ligerant” i es van fer cants en favor de Terra Lliure.
En definitiva, la línia de les defenses intentarà afirmar que la marxa de l’extrema dreta no era política, no va ser organitzada prèviament i les agressions no van tenir una motivació ideològica.
