La Generalitat Valenciana localitza 575 vestigis franquistes en espais públics pendents de retirar

La consellera Rosa Pérez Garijo.

La Generalitat Valenciana ha iniciat una croada per a retirar de l’espai públic els residus del franquisme. La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presentat dijous el catàleg de vestigis de la dictadura en el territori valencià. “Suposen una ofensa a les víctimes i representen una agressió als valors de la convivència democràtica”, ha remarcat la consellera. “L’objectiu d’aquest registre viu”, afig Pérez Garijo, “és aconseguir un territori lliure de vestigis que encara perviuen després de més de 40 anys del final de la dictadura franquista”. 

El cens, elaborat per la Comissió Tècnica de Coordinació adscrita a la conselleria, recull un total de 1.042 vestigis de la Guerra Civil i la dictadura desglossats en diferents categories, dels quals 575 estan pendents de retirar en espais públics. L’inventari també inclou 604 plaques de l’Institut Nacional de l’Habitatge, de les quals 270 estan pendents de retirar.

Dels 542 municipis valencians, 281 han contestat, dels quals 91 tenen vestigis, mentre que 190 no tenen aquesta mena d’elements. Al seu torn, 261 ajuntaments no han contestat a la sol·licitud d’informació feta des de la conselleria, cosa que suposa que un 48% dels municipis valencians no ha aportat informació. “Aquestes dades posen de manifest que un 35,06% dels municipis de la Comunitat Valenciana estan lliures de vestigis”, ha afirmat Pérez Garijo.

La llista inclou vestigis amb esments al dictador Francisco Franco (també al “Caudillo” o “Generalísimo”), a José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange o a personatges clau del règim, així com expressions com “caídos”, “mártires de la Cruzada”, “Arriba España” i altra terminologia franquista. A més, també engloba sigles d’organitzacions i institucions de la dictadura com ara Central Nacional Sindicalista, Organización Juvenil Española o la Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. 

El catàleg al·ludeix a referències a la victòria franquista i a dates commemoratives. A més, l’annex dels criteris per a la retirada recorda que, segons la doctrina judicial, les creus dels caiguts són “per si mateixes signes d’exaltació del franquisme” per tal com es tracta de monuments erigits en honor a la dictadura. Sense anar més lluny, la retirada de la creu del parc Ribalta de Castelló, que serà donada al bisbat, ha propiciat una autèntica croada (judicial) per part de l’oposició en el consistori de la capital de la Plana. 

Els residus monumentals, almenys els que tinguen alt valor artístic o arquitectònic, no seran destruïts, sinó traslladats a museus o centres d’interpretació “pel seu interés com a documents o testimoniatges històrics”. “No és necessària l’eliminació dels símbols d’exaltació sempre que en els llocs on s’exposen finalment siguen acompanyats de panells explicatius o altres suports d’informació històrica del seu contingut”, afig el document de criteris de retirada dels vestigis.

Així doncs, els consistoris hauran de fer un procés de documentació fotogràfica, inventari i catalogació de l’estat original de monument, que haurà de ser custodiat en dependències municipals museus locals o en centres d’interpretació de la memòria històrica. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats