El Govern valencià de Mazón haurà de decidir sobre la legalitat de 18.000 habitatges projectats en la costa

La situació en què queden els set plans urbanístics situats en la costa valenciana afectats pel Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) aprovat el maig del 2018 i confirmat l’any passat per la justícia serà una de les primeres creïlles calentes a resoldre pel nou Govern valencià conformat pel líder del PP, Carlos Mazón.

En concret, es tracta dels programes d’actuació integrada (PAI) de Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i implicarien la construcció de 18.000 habitatges.

Com va informar elDiario.es, el PAI Sant Gregori Golf de Borriana, que preveu el desenvolupament de 2,5 milions de metres quadrats de sòl, amb uns 6.000 habitatges i un camp de golf de 18 clots, ha sigut paralitzat fa poc per la justícia per haver adjudicat l’Ajuntament sense concurs públic la figura d’agent urbanitzador a la mercantil Golf Sant Gregori SA.

El Pativel va atorgar a tots aquests projectes un termini de cinc anys per a iniciar els obres, que es va complir el dia 12 d’aquest mes. En cas contrari, la normativa obliga a convertir el sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en què no es podria, per tant, construir d’immobles.

Abans de les eleccions del 28 de maig passat, la Conselleria de Política Territorial va sol·licitar un informe a l’Advocacia de la Generalitat que aclarira el full de ruta a seguir en el terreny jurídic per a procedir en cada cas.

Segons l’òrgan jurídic del Govern valencià, com que els ajuntaments són els que han tramitat i han aprovat els PAI, els correspon a ells analitzar les circumstàncies concretes de cada projecte i determinar si s’ha produït o no alguna paralització del procediment i, en aquest cas, si és per causes imputables a l’Administració i els seus concessionaris, ja que són ells els que han tramitat el PAI i disposen dels elements de judici necessaris per a pronunciar-se.

Amb tot, afig l’informe, la Generalitat ha de vetlar pel compliment del que estableix el Pativel i, per tant, pot requerir a les autoritats municipals tota mena de documentació per a comprovar que s’ha obrat correctament, i fins i tot, si escau, impugnar en els tribunals qualsevol possible infracció del Pativel per part dels ajuntaments.

En el cas del Puig, la Direcció General de Política Territorial i Paisatge va elevar una resolució a la Conselleria per mitjà de la qual proposa autoritzar l’Advocacia de la Generalitat per a la interposició de recurs contenciós administratiu contra l’aprovació del projecte de reparcel·lació del sector residencial ‘La Casota’, Sectors SP 3 i SP4, de l’Ajuntament del Puig.

L’execució d’aquest PAI implicaria la construcció de 400 o 450 habitatges, dels quals 200 anirien en torres, 200 en adossats i uns 25 unifamiliars. La superfície ocupada seria de 105.000 metres quadrats.

La resolució diu que l’Ajuntament del Puig, governat pel PSPV, hauria fet una aprovació expressa del PAI incorrent en possibles irregularitats amb l’objectiu d’anticipar-se al termini que estableix el Pativel. Després de tindre coneixement d’aquesta resolució, l’Ajuntament del Puig va remetre nova informació a la Conselleria que està sent analitzada pels tècnics, però és molt poc probable que es prenga cap decisió dràstica abans que es conforme el nou Govern valencià.

En el cas de Torreblanca, governat pel PSPV, l’equip de Govern municipal va convocar un ple urgent dies abans de les eleccions per aprovar un altre PAI important d’uns 4.000 habitatges i camp de golf.

Segons ha explicat la regidora de Compromís Míriam Pañella, la proposta d’aprovació no va arribar a debatre’s, ja que el ple no va passar la primera votació per la qual s’establia el caràcter urgent, en unir-se els vots de Compromís, PP i Ciutadans i no assistir al ple dos dels quatre regidors socialistes, pretesament per estar en desacord amb l’aprovació expressa, que a més tenia informes desfavorables del secretari i l’interventor municipal.