Greenpeace adverteix que la conca del Segura té el 69% dels aqüífers en mal estat i la del Xúquer, el 47%

La conca del Segura té el 69% dels aqüífers en mal estat, mentre que la del Xúquer arriba al 47%. Aquest és el resultat de l’estudi ‘SOS Aqüífers’ fet per Greenpeace en què les seues anàlisis de totes les masses d’aigua d’Espanya assenyalen un problema creixent en les reserves. Un problema que té l’origen en causes que van de la sobreexplotació a la contaminació. Les quatre conques en pitjor estat són les del Guadiana (85%), el Segura (69%) el Guadalquivir (52%) i el Xúquer (47%).

En la demarcació del Segura, que afecta tant la Comunitat Valenciana com Múrcia, s’assenyala que hi ha 43 masses d’aigua declarades en mal estat, el 69% de les 63 amb què es classifica la conca. Quant als orígens, l’estudi de Greenpeace indica que el regadiu intensiu i industrial ha danyat seriosament els aqüífers, els ha sobreexplotat i contaminat, cosa que ha afectat greument ecosistemes com el Mar Menor.

Aquest regadiu industrial i intensiu consumeix el 85% de l’aigua superficial i subterrània disponible en la conca. Hi ha prop de 450.000 hectàrees destinades a l’agricultura, de les quals una mica més de 260.000 són de regadiu legals, encara que adverteix que “faltaria quantificar els il·legals”. Però a més, a la contaminació d’aqüífers amb nitrats derivada de l’agricultura industrial s’ha unit amb força la ramaderia intensiva, “ja que a la Regió de Múrcia han proliferat massivament les macrogranges, especialment les de porcí”.

Pel que fa a la del Xúquer, el 47% de les masses d’aigua subterrània estan en mal estat. “Això és conseqüència de l’aposta pel regadiu intensiu i la falta de control i compliment de les normes”. Els principals causants assenyalats per ‘SOS Aqüífers’ són la sobreexplotació d’aqüífers per a obtindre aigua per a reg i la contaminació de les aigües subterrànies per la filtració d’adobs nitrogenats i altres compostos químics com ara fitosanitaris especialment plaguicides.

D’altra banda, quantifica l’estudi que el regadiu intensiu consumeix el 80% dels 3.063 hectòmetres cúbics anuals procedents tant d’aigües superficials com subterrànies, i el 67% dels 1.500 hectòmetres cúbics que aporten les subterrànies. Una peculiaritat de la conca del Xúquer és que els aqüífers aporten la meitat de l’aigua de proveïment humà, cosa que els fa encara més sensibles i urgeix protegir-los.

Guerra dels transvasaments

Davant aquesta situació, l’ONG lamenta que “hi ha demarcacions que no desisteixen de l’obstinació d’apostar per mantindre i fins i tot incrementar el regadiu, tot i que no poques vegades és el futur mateix del regadiu el que està ja en qüestió pel mal estat dels aqüífers que l’alimenten”. Però a més, la insistència en aquesta política porta al fet que “si no hi ha aigua, es demana d’altres conques”, acudint així a les infraestructures dels transvasaments que “suposen inversions que sumen milers de milions de diners públics”.

Entre els exemples que destaca està el de la Confederació del Segura, “que demana que s’eximisca el regadiu del principi de recuperació de costos, és a dir, de tornar els diners públics invertits a través de la tarifa de l’aigua, perquè no deixe de ser competitiu”.

Lamenta que “sembla inassumible la retallada del transvasament del Tajo previst d’ací al 2039 i als agricultors els sembla molt cara l’aigua dessalada de mar que substituiria en part la que no arribe des dels embassaments d’Entrepeñas i Buendía”. Aquest tipus de transvasaments està generant encara un enfrontament territorial, especialment entre els receptors –els regants alacantins, murcians i també d’Almeria– i els emissors –Castella-la Manxa–, un enfrontament que intenta aprofitar el PP, formació dominant en els territoris receptors.

En l’última reunió de la Comissió Central de l’Aqüeducte Tajo-Segura celebrada el setembre, es va acordar autoritzar un transvasament d’aigua motivat des de la conca cedent de 7,5 hectòmetres cúbics, un cabal destinat únicament a proveïment humà.

Problema per al proveïment humà

“És evident que Espanya ha descurat i continua descurant les seues aigües subterrànies”, declara Julio Barea, responsable de la campanya d’aigua de Greenpeace. “Aquest descuit portarà a greus problemes en el proveïment humà. A Espanya, segons el Govern, el 30% de la població es proveeix amb aigües subterrànies”.

Segons va manifestar en la presentació de l’estudi la directora executiva de Greenpeace, Eva Saldaña, “o les confederacions hidrogràfiques i els governs, del color que siguen, comencen a prendre’s aquest problema seriosament o, si continuen amb les mateixes polítiques de balafiament, agressió i contaminació de l’aigua, aquest país pot trobar-se els pròxims anys amb greus dificultats per a abordar el proveïment. Les previsions de canvi climàtic per a la Península auguren un descens significatiu de les precipitacions i de la disponibilitat d’aigua en superfície i serà llavors quan calga aprofitar, encara més, les aigües subterrànies”.