Dos historiadors busquen en les xarxes descendents de deportats al camp nazi de Mauthausen: “És un deure moral”

Lara Cardona i José Francisco Albelda s’han posat mans a la faena per a localitzar els descendents d’uns quants deportats de la comarca castellonenca de la Plana Baixa al camp de concentració nazi de Mauthausen. En tot just 24 hores, després de fer una crida en les xarxes socials, ja han localitzat tres de les set famílies de víctimes oriündes de Borriana que busquen. “Els familiars estan molt contents”, assegura Lara Cardona. 

Els dos historiadors han bussejat en arxius francesos, alemanys, austríacs i espanyols per tractar de traçar la biografia de 27 deportats de la zona després de la Guerra Civil i intenten localitzar familiars amb vista a obtindre més informació per a un llibre que, desinteressadament, pretenen publicar. 

Després d’un acte de la Generalitat Valenciana de lliurament dels ‘Taulells de la Memòria’, uns taulells amb els noms dels deportats, els investigadors van lamentar que no s’havia pogut localitzar molts dels familiars de les víctimes, la majoria de les quals va morir en els camps o després de l’alliberament a causa de les greus seqüeles. “És un deute moral que tenim”, diu la historiadora Lara Cardona, responsable del Centre d’Interpretació de la Línia XYZ d’Almenara. 

Els investigadors han rastrejat tota mena de fonts. “Hem d’intentar buscar totes les eines possibles: llistes telefòniques, padrons d’habitants i l’últim que se’ns va ocórrer va ser publicar-ho en les xarxes socials, ja que són una eina a què estem tots connectats”, explica l’arqueòleg José Francisco Albelda, autor de Vila-realenses en el infierno nazi. Nueve historias de la deportación (1939-1945). Han acudit també al Registre Civil i a censos antics, cosa que els ha permés corregir errades en els noms dels llistats. 

La iniciativa, sense cap mena de suport públic, parteix de la necessitat de completar la breu informació que han trobat en els arxius. “Això naix a títol personal de dos historiadors que hem decidit que es mereixien que fem unes biografies adequades sobre ells”, assenyala Albelda, que recorda: “A vegades ens passa als historiadors que, quan et poses a treballar en uns certs temes, t’absorbeixen, sobretot temes tan durs i desconeguts. La cosa més forta és que les famílies mateixes desconeixen les històries dels seus avantpassats”. 

Les víctimes van ser capturades a França, després d’haver combatut en el bàndol republicà durant la Guerra Civil, segons la documentació que han pogut rastrejar els investigadors. “Podem saber sobre la seua història amb els documents, que ens parlen dels camps on van anar a parar com a exiliats i refugiats al sud de França, i també esbrinar la seua participació en la Segona Guerra Mundial”, explica José Francisco Albelda. Lara Cardona resumeix la trajectòria de la majoria de les víctimes: “Combaten a Espanya i, després del final de la Guerra Civil, bé acaben en camps francesos o s’enrolen en companyies de treballadors”.

“Però ens falta”, afig Albelda, “la part que ha de veure amb les famílies, per saber sobre el seu pas per la Guerra Civil”. També s’han trobat dificultats per a localitzar fotografies, ja que gran part del material dels camps de concentració va desaparéixer. Així doncs, els familiars que localitzen proporcionen pistes i ajuden a completar el trencaclosques biogràfic a què s’enfronten tots dos investigadors, a vegades fins i tot conserven cartes o fotografies. 

“És important per als historiadors i per als familiars, tots guanyem”, assenyala l’arqueòleg. En alguns casos, els descendents, generalment nebots nets, ja no viuen a la comarca de la Plana Baixa, ja que les famílies van canviar de domicili o es van exiliar a França a conseqüència de la repressió franquista. Així i tot, han pogut localitzar una quinzena de familiars de les 27 víctimes oriündes de la comarca. A Moncofa continua viva la germana d’un deportat que, amb 98 anys, va assistir a l’acte d’homenatge de la Generalitat Valenciana. 

“Però ens falten molts familiars que poden donar pistes, creiem que és una cosa recíproca, la documentació que tenim i la informació d’ells es complementen”, assevera l’historiador. Encara que hi ha alguna excepció, “pràcticament tots els familiars estan agraïts que treballes en el tema i que es donen a conéixer les seues històries, és un assumpte de memòria democràtica i un acte de pedagogia”. 

Els investigadors continuen amb la seua tasca de localització dels familiars restants. Lara Cardona lamenta que, amb lleugeres excepcions, fins i tot hui dia “la deportació de republicans del País Valencià als camps nazis no té prou bibliografia”. 

Llista de deportats de Borriana sense descendents localitzats:

Ramón Barrachina Martí (Borriana 21/08/1904-Ternberg 30/12/1943). Fill de Ramón Barrachina Oliver de Burjassot i Rosa Antonia Martí Moner de Manuel. En la comunicació de la defunció del Ministeri d’Antics Combatents i Víctimes de la Guerra no figura cap domicili on notificar-ho.

José Vicente Ripollés Burdeus (Borriana 21/03/1913-Steyr 29/12/1943). Fill de Vicente Ripollés Marco i de Virgínia Burdeus Monsonís. Casat amb María Teresa Montoliu Segarra. Últim domicili al carrer del General Aranda, 24 de Benicàssim.

José Saura Marco (Borriana 27/05/1915-Gusen 05/02/1942). Fill de José Saura Tejedor i de Rosa Marcos Muñoz. José Saura era casat amb María Espigol, que estava domiciliada en el número 5 del carrer de la Riera Alta de l’Hospitalet de Llobregat.

Vicente Ramón Fas Ballester (Borriana 16/06/1906-Gusen 30/12/1941). Fill de Benjamín Fas Villalta de la Vall d’Uixó i de Maria Ballester Pitarch de Castelló de la Plana. L’avís de defunció es notifica a Joaquina Quinto, al carrer de Cabanyes, núm. 28-4t del Poble Sec, Barcelona.