L’ús del contenidor marró de residus compostables creix un 71% en un any en l’àrea metropolitana de València

L’ús del contenidor marró, el que recull els bioresidus compostables, ha crescut un 71,43% en el segon trimestre del 2022 respecte del mateix període de l’any anterior en l’àrea metropolitana de València. Això suposa una xifra total de 14.877 tones de bioresidus, segons l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (Emtre), davant de les 8.678 del 2021.

L’Emtre assenyala que d’aquesta manera es manté la tendència a l’alça de la recollida de residus orgànics de manera selectiva en l’Àrea Metropolitana de València. L’entitat atribueix aquest “increment espectacular” a les campanyes de conscienciació dutes a terme pels ajuntaments i Emtreduca, el programa d’educació ambiental de l’Emtre.

Aquest creixement es deu al bon comportament de la ciutadania en la separació en origen, que ha generat consegüentment menys quantitat de deixalles en el contenidor gris, anomenat també fracció resta, on va a parar tot allò que no admeten la resta dels contenidors de la via publica i els ecoparcs fixos i mòbils de la xarxa de l’Emtre. En tota l’Àrea Metropolitana s’ha reduït un 2,99%. Aquesta disminució es pot percebre clarament en els municipis d’Aldaia (-54,71%), Paiporta (-17%), Manises (-21,09%) i la Mancomunitat del Carraixet (-22,21%). 

En total, les plantes de l’Emtre han rebut en el segon trimestre del 2022 un total de 142.394 tones de residus dels 45 municipis de l’Àrea Metropolitana de València. Aquesta xifra suposa un increment lleu de l’1,53% respecte del segon trimestre del 2021. Aquest comportament segueix la línia de l’estabilització en la generació de residus de l’Àrea Metropolitana de València. Així doncs, entre els mesos d’abril i juny d’enguany, les plantes de l’Emtre a Manises i Quart de Poblet han rebut un total de 142.394 tones de residus, procedents dels contenidors gris i marró distribuïts pels carrers dels 45 municipis. Si comparem les dades del segon trimestre del 2022 amb el mateix període del 2021, l’increment és d’un 1,53%, ja que es van recollir un total de 140.242 tones. 

Tradicionalment s’ha associat l’augment en la generació de deixalles amb èpoques de bonança econòmica. No obstant això, l’estratègia que marca la Unió Europea en el marc del model d’economia circular és deslligar aquests dos conceptes. Un dels objectius de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus és, precisament, garantir que els residus disminuïsquen en termes reals en una economia en creixement, mitjançant més reducció i millor separació en origen d’aquests. 

Per al president de l’Emtre i vicealcalde de València, Sergi Campillo, aquestes dades demostren “l’esforç que els municipis de l’Àrea Metropolitana de València estan fent per implementar el contenidor marró als seus carrers i separar millor els seus residus. Vull felicitar-los a tots i animar a la resta dels municipis a implementar-lo al més prompte possible”. Campillo ha afegit: “Estem en la direcció correcta. És veritat que hem de millorar el percentatge de separació, tal com marca la Unió Europea, però anem per bon camí. Som un dels territoris de l’Estat més avançats en separació de residus”. 

És cridaner igualment el cas de Quart de Poblet, que en el segon trimestre del 2021 va depositar 1.623 tones de residus en el contenidor gris i, en el mateix període del 2022, han sigut només 517,88 tones. Aquest descens té l’explicació en les més de 1.098 tones de bioresidus generades entre abril i juny d’enguany. 

Si atenem la suma total dels dos tipus de contenidors, la ciutat de València és la que ha generat més quantitat de residus en el segon trimestre del 2022: 70.421 tones. El creixement respecte de la mateixa franja temporal del 2021 és d’un 4,16%. Quant a la ciutat de Torrent, la generació de residus es manté estable, amb un creixement de només un 0,14%.

A més de les 142.394 tones generades a València i la seua àrea metropolitana en el segon trimestre de l’any, les plantes de l’Emtre també han tractat 18.322 tones de residus procedents del COR. Aquest consorci, que agrupa les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents-Aiora, encara no disposa d’una planta pròpia i té un conveni amb l’Emtre per a valorar una part dels seus residus. Han sigut 323 tones menys que en el segon trimestre del 2021.