Les raons de la consellera valenciana destituïda: només 414 megavats d’energia solar instal·lada de 6.000 necessaris

La lentitud del Govern valencià per a donar eixida als expedients per a la implantació de plantes fotovoltaiques ha sigut en els últims anys un dels principals cavalls de batalla de la ja exconsellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà.

La seua insistència, que ha sigut pel que sembla un dels motius que ha precipitat la seua destitució per part de la vicepresidenta del Govern valencià, Aitana Mas, no es basa en un capritx personal, sinó en dues premisses molt clares: els compromisos adquirits pel Govern valencià en un context d’emergència climàtica amb vista a l’any 2030 i el tancament de la central nuclear de Cofrents, prevista per a aquell any.

En aquest context, l’objectiu que es va marcar la Generalitat Valenciana és arribar a 6.000 megavats de potència instal·lada per a la xarxa general (no per a autoconsum) l’any 2030. No obstant això, la Comunitat Valenciana, juntament amb Catalunya, està a la cua d’Espanya amb un total de 412 megavats d’energia solar fins ara, cosa que a més suposa un augment de tan sols el 30% respecte de l’any 2018, mentre que la mitjana espanyola ha crescut un 300% en el mateix període, segons fonts de la conselleria.

Així doncs, també des del 2018, Castella-la Manxa ha passat de 975 megavats a 3.729 (+382%); Aragó de 169 megavats a 1.655 (+879%); Múrcia de 442 megavats a 1.356 (+306%); les Balears de 80 megavats a 202 (+152%); Catalunya de 272 megavats a 289 (+6,2%); i Andalusia de 882 megavats a 3.690 (+418%).

Mollà va fer una crida a tot el Govern valencià: “Hem d’impulsar la tramitació de plantes de menys de 50 megavats que tenen cabuda en el nostre territori. No hi haurà planta autoritzada que tinga impactes ambientals, però hem fet un mapatge i he, posat recursos humans per a ser facilitadors. La resta de les conselleries implicades (Economia i Política Territorial), que en som tres en total, han de fer els mateixos esforços per la transició energètica”.

Un advertiment que no era la primera vegada que feia i que també ha verbalitzat en altres ocasions el mateix president del Govern valencià, el socialista Ximo Puig.

Encara que sense verbalitzar-ho, una de les persones a qui anava dirigit aquest missatge era la directora general de Política Territorial, Rosa Pardo, també de Compromís, que ha d’autoritzar les instal·lacions i s’ha mostrat fins ara poc inclinada a donar-los el vistiplau quan superen un 2,5% de la superfície de sòl no urbanitzable. Aquesta limitació, amb l’últim decret aprovat per a l’impuls de les renovables, desapareix quan la comarca en què es pretén instal·lar una planta de més superfície es declara Zona Prioritària Estratègica.

Això és el que ha esdevingut amb el projecte presentat entre els ajuntaments d’Aiora, Zarra i Xarafull, que ha estat quatre anys bloquejat en la Direcció General de Política Territorial, tal com va informar aquest diari. L’alcalde de Zarra, no obstant això, ha confirmat que ja s’ha donat el vistiplau a la planta que afecta un 25% de sòl no urbanitzable comú, la qual cosa equival a 900 hectàrees que bàsicament són terres de cultiu abandonat sense cap valor ambiental o patrimonial.

Les empreses demanen celeritat

Les associacions d’empreses d’energies renovables han agraït la tasca de la fins ara consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, i han manifestat que esperen poder reunir-se prompte amb la seua successora en el càrrec, Isaura Navarro, al mateix temps que han demanat “accelerar” les concessions de llicències i autoritzacions a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic.

D’aquesta manera, l’Associació Valenciana d’Empreses del Sector de l’Energia (Avaesen) ha agraït la faena de Mollà i ha desitjat “continuar treballant amb la mateixa sintonia” amb Isaura Navarro, amb qui esperen “reunir-se en breu per tractar la situació de les renovables a la Comunitat Valenciana”, han explicat a Europa Press des de la patronal.

Per part seua, el secretari tècnic de l’Associació d’Empreses d’Instal·lacions Elèctriques, Telecomunicacions i Energies Renovables de València (Aselec), Carlos Sánchez, ha indicat que espera que aquest canvi de gestió “no alentisca les tramitacions que hi ha entre mans”. “Sabem que hi ha un problema bastant gran de concessions de llicències fotovoltaiques que ens afecta com a sector, no directament els instal·ladors, però ens interessa que tot fluïsca de la manera més ràpida possible” i “els canvis no solen ser favorables a això”, ha manifestat.

Després del seu nomenament dimecres com a nova consellera, Navarro va comentar que cal reforçar des del Consell les energies netes i que té una “faena important” al davant.