Les traves del port de València per a mesurar la qualitat de l’aire: 11 anys per a connectar les seues estacions a la xarxa del Govern valencià

El port de València, el primer de la Mediterrània i el quart d’Europa en trànsit de contenidors, té només dues estacions de mesurament de qualitat de l’aire situades entre els molls de Llevant i Ponent.

Els resultats dels mesuraments d’una d’aquestes, en concret la del moll de Ponent, es poden consultar des del mes d’octubre passat en el web de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

No obstant això, el procés per a poder connectar els resultats dels mesuraments a la xarxa d’estacions del departament que dirigeix la consellera Mireia Mollà ha durat ni més ni menys que 11 anys, malgrat les sol·licituds reiterades per part de l’Administració.

Segons la cronologia del procés facilitada per la mateixa conselleria, les converses per a integrar aquesta estació de mesurament en la xarxa pública van començar el 2009, després d’entrevistes amb els tècnics de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica (XVVCCA) i de la seua visita l’estació.

El 2011, el director general per al Canvi Climàtic remet una carta en què proposa reprendre les reunions per a incorporar l’estació a la xarxa, però després d’una primera reunió al juliol, al novembre queda aparcat pel canvi en el sistema d’adquisició de dades.

El 2016, ja amb l’arribada del Govern del Pacte del Botànic, la conselleria recupera la voluntat d’integrar l’estació, i convida el 8 de juny l’Autoritat Portuària de València (APV) a participar en l’actualització del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire.

Un any més tard, tècnics de l’APV participen en algunes de les reunions del pla. Davant la insistència, finalment envien un esborrany amb les seues propostes, però continuen sense remetre la sol·licitud d’integració necessària per a formalitzar la connexió.

El 2019, el 7 d’octubre es rep la sol·licitud d’integració per part de l’Autoritat Portuària. 21 dies més tard l’Administració inicia el tràmit amb la informació addicional necessària. Es donen alguns problemes informàtics que retarden la connexió fins que finalment a l’estiu del 2020 comencen les proves i el 15 d’octubre comencen a ser visibles les dades del port en la plataforma web de qualitat de l’aire de la conselleria.

Aquesta situació contrasta amb el procés seguit en el cas dels ports de Castelló i Alacant. En el primer cas, va connectar les seues cinc estacions en un any, en concret, al llarg de l’any 2019, i el d’Alacant va fer el mateix amb els seus quatre dispositius en tres anys, entre el 2015 i el 2017.

La consellera Mireia Mollà qüestiona la transparència del port de València, amb un sol mesurador connectat a la xarxa pública, respecte de les cinc estacions de mesurament del port de Castelló o les quatre del d’Alacant.

“Creiem que l’APV podria replicar el model que ja existeix en altres ports pròxims i subscriure compromisos amb objectius quantificables de reducció d’emissions”, assenyala Mollà. “La falta d’un històric en els mesuraments de qualitat de l’aire és una altra de les mancances que impedeixen establir una avaluació científica sobre l’impacte de les ampliacions successives del recinte portuari a la ciutat de València”.

El port compta actualment amb una cabina de control de partícules de l’aire i amb una altra d’immissió que, a més, mesura els gasos (concentració de diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NO2/NO/NOx), ozó (O3), monòxid de carboni (CO) i partícules PM10 i PM2.5).

L’APV té previst afegir dues estacions d’immissió més a l’entorn del barri de Natzaret, encara que la ubicació exacta està pendent de determinar per tècnics de la CEAM. Aquesta iniciativa forma part del projecte Green C Ports, que està coordinat per la Fundació Valenciaport, i que fa poc ha fet un pas més amb la licitació del subministrament, la instal·lació i la configuració d’aquests equips de control ambiental amb un pressupost que ascendeix a 332.700 euros.