L’expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, va regar de manera generosa els negocis públics i privats del seu entorn benidormer, on, arribat des de Cartagena, va créixer com a polític en els anys 80. Després de l’operació Erial, en què va ser detingut per blanqueig de capitals i una altra mitja dotzena de delictes en intentar repatriar diners de legalitat dubtosa, va caure també una xarxa d’empreses i persones que van servir de testaferros per a consolidar la fortuna amassada de les presumptes “mossegades” de qui també va ser directiu de Telefónica.

en què va ser detingut per blanqueig de capitals i una altra mitja dotzena de delictes en intentar repatriar diners de legalitatClau en la xarxa empresarial opaca de Zaplana van ser els detinguts Joaquín Barceló –encara a la presó preventiva– i Felisa López, tots dos considerats testaferros del expolític a través de les seues societats. El matrimoni de Benidorm té una desena d’empreses, entre les quals tres constructores i quatre immobiliàries. Barceló va ser el seu número tres en el PP valencià i a qui va situar com a directiu del parc d’atraccions Terra Mítica.

Així, l’empresa Promotora de Vídeo SA –-de la qual era consellera Felisa López– va rebre el 2004 un contracte de Canal 9, la televisió pública valenciana, quan el seu director general era Pedro García, que anteriorment havia sigut cap de premsa de Zaplana. García està imputat en el cas Gürtel per una adjudicació a la trama Gürtel i la seua estreta relació amb Álvaro Pérez El Bigotes.

El contracte, que no va ser l’únic, consistia en el “subministrament i la instal·lació del sistema de producció d’edició de notícies per a informatius via xarxa, sistema de postproducció i d’ingesta via xarxa i també la gestió de catalogació per a Televisió Valenciana”. Canal 9 depenia de Presidència de la Generalitat i, encara que ja estava Francisco Camps al capdavant de la Generalitat, la guerra contra Zaplana no havia començat. 

Aquest contracte i altres de la xarxa d’empreses dels testaferros de Zaplana amb la Generalitat han sigut aportats a la Fiscalia Anticorrupció que investiga el cas Erial per Mireia Mollà, portaveu adjunta de Compromís en les Corts Valencianes. La diputada explica que li ha sigut impossible localitzar per part dels liquidadors en els arxius de l’extinta Canal 9 els possibles contractes de la trama amb la televisió pública els anys 1995 a 2002 –sí del 2003–, quan Zaplana va ser president de la Generalitat.

Un altre contracte de l’empresa de Felisa López amb l’Administració va ser el 2009 a través de la Ciutat de la Llum d’Alacant. La contractació va ser per 306.896,22 euros pel “subministrament i la instal·lació de l’equipament tècnic necessari per a un control de realització en el Centre d’Estudis de la Ciutat de la Llum a Alacant.

Una altra empresa de l’entramat, Aplem Consulting, propietat de Francisco Grau, també detingut i a la presó per l’operació Erial, va facturar contractes menors a la Conselleria d’Hisenda i a l’Agència Valenciana de Turisme, dependent de Presidència. Grau és l’assessor fiscal de Zaplana i l’expresident el va situar com a secretari del Consell d’Administració de la CAM, el braç armat dels megaprojectes que va impulsar l’expolític.