Manual per a detectar les malalties laborals de les ‘kellys’

Dolor lumbar, molèsties en la pell i els ulls, mals de cap, estrés, fatiga... Les kellys, les ‘ke-limpian’, les cambreres de pis, arrosseguen una llarga llista de malalties associades a la faena. Tania té dues hèrnies a l’esquena i fer habitacions li costa una infinitat; Cristina ha desenvolupat problemes de mobilitat en braços i mans; a Mónica se li ha començat a deformar el braç i té diagnosticada la síndrome del túnel carpià; Mari Carmen, amb una minusvalidesa, feia de mitjana unes 17 habitacions per dia l’any passat. Totes es mediquen per poder continuar la faena.

Aquest grup de dones va explicar els seus casos en les jornades sobre salut laboral de Comissions Obreres, un programa itinerant per diverses ciutats valencianes que busca conscienciar les treballadores sobre els riscos de la seua faena i, sobretot, dels seus drets. El programa, segons explica el representant de la Federació de Serveis, José Miguel Mandigorra, es basa en un estudi de l’Invassat (l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) que analitza les principals malalties de les cambreres de pis i el mapa de prevencions.

L’estudi del departament autonòmic assenyala que les cambreres de pis disposen d’un 6% de la jornada per a descansar i inverteixen una mitjana del 76% del temps en la realització d’habitacions, i fan al voltant de 20 habitacions al dia, i un 17% el reserven a altres faenes, com la neteja de zones comunes o la preparació dels carros de la neteja. De mitjana, dediquen entre 15 i 25 minuts per a netejar una habitació individual, encara que varia uns minuts segons la temporada turística. En la faena, explica Mandigorra, influeixen altres factors clau per a la salut, com la repetició de moviments o el contacte amb productes químics, que deriva en problemes respiratoris. El poc de temps per a dur a terme les tasques, la pressió dels establiments i la inseguretat sobre el sou que quedarà a final de mes completen una equació perillosa per a la salut de qualsevol treballador.

Estrés, ansietat, depressió i fatiga crònica se sumen al còctel de la incertesa i la precarietat laboral. Segons les dades de l’Invassat, entre el 15% i el 20 % dels hotels tenen externalitzats els serveis de neteja. No obstant això, els sindicats i les mateixes treballadores asseguren que és una pràctica en augment en molts hotels, que aprofiten aquesta situació per a pagar sous més baixos. Hi ha diferències de més de 600 euros per a un mateix tipus de jornada. Segons el conveni col·lectiu, el salari mensual per a aquestes faenes hauria de ser de 1.500 euros bruts, encara que s’adapta segons províncies. A València, l’últim data del 2014 i va caducar l’any passat; a Castelló està sense efectes des del 2011; a Alacant, s’ha subscrit fa poc.

No obstant això, cap de les províncies valencianes inclou una clàusula demanada per les cambreres, ja que, sota aquesta fórmula, els hotelers redueixen en quasi 600 euros el salari de les cambreres de pis. Alguns establiments paguen per habitació completa entre 2 i 4 euros, una quantia ínfima per a la faena que suposa i que té efectes psicològics en el treballador: si la teua ocupació i el teu sou són inestables, l’estrés augmenta considerablement.

L’equip tècnic de l’Invassat va concloure que pràcticament en totes les tasques exercides per les cambreres de pis s’identifiquen postures forçades com a factor de risc ergonòmic a causa d’empenyiments i arrossegaments en la manipulació de carros de neteja, carros de roba neta i ‘gentileses’, transport de càrregues a més d’un metre (material de neteja, roba de llit, forces aplicades a escórrer mopes, motxos, moviments repetitius en la neteja de vidres o mampares i manipulació manual de càrregues (poals d’aigua, etc.). El 36% de les cambreres de pis enquestades estan en grups de risc de desenvolupar alteracions o ja les han desenvolupades. El percentatge augmenta a mesura que ho fa l’edat i l’antiguitat en el lloc de treball.

Pel que fa al sistema de gestió de la prevenció implantat als hotels, s’observa que, en línies generals, la meitat dels hotels no du a terme les avaluacions ergonòmiques específiques de cada factor de risc segons criteris de l’Invassat-Ergo.

L’agost passat, el col·lectiu va aconseguir que el Ministeri de Treball reconeguera com a malalties laborals malalties comunes al col·lectiu, a través de la Mesa de l’Ocupació de Qualitat en l’Hostaleria. Entre aquestes, el denominat ‘colze de tennista’ o la síndrome del túnel carpià.

Per a conscienciar les treballadores i les empreses sobre els riscos per a la salut del treball, CCOO ha creat un web per a identificar les malalties, a més d’un apartat legal que conté els drets de les treballadores. El portal del sindicat inclou un qüestionari per avaluar els riscos psicosocials en el treball.

Entre les recomanacions sobre les malalties físiques, Comissions Obreres advoca per cursos de pilates per a la prevenció de molèsties musculars i correcció de la postura. El sindicat recull els consells del manual Pilates como prevención de los trastornos músculo-esqueléticos en la hostelería, finançat en el seu moment per la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales. “No volem que la faena ens mate”, sentencia Mandigorra.