Maria Josep Picó: “El primer Govern del Botànic no va assolir polítiques climàtiques compromeses”

Maria Josep Picó és periodista especialitzada en medi ambient, divulgadora i professora a la Universitat Jaume I de Castelló. Des de fa unes setmanes és la número 2 de Més Compromís-Més País al Congrés per València, una formació en les llistes de la qual està com a independent.

Picó fa anys que es dedica a la recerca en la universitat i a la divulgació, especialitzada en medi ambient. Periodista de formació, es manté molt crítica amb els partits d’esquerres i els moviments contra el canvi climàtic.

Com va ser l’acostament a Compromís?

Em va cridar Miquel Real i em va passar amb Mónica Oltra. Em va dir que volia tindre una xarrada cara a cara. Vam tindre una conversa molt sincera i hi vaig acceptar. Crec que és una experiència molt positiva per a totes dues. Soc una persona independent, relativament jove, que he estat analitzant l’actualitat, crec, des d’una posició molt humil, que puc aportar-hi.

Quins són els seus objectius en el Congrés?

Introduir el tema ambiental transversalment. Haurem de parlar de política general, però igual que en el periodisme he intentat parlar de medi ambient, m’agradaria que si parlem de sanitat, per exemple, també parlem de residus, d’alimentació...

Com afronta la campanya?

Amb il·lusió. Estic desitjant parlar amb els companys, entrar en l’arena política i traslladar un missatge diferent. Defensaré un model, una transversalitat dels temes ambientals. És apassionant. Sé que hi dedicaré molt temps. Intentaré col·laborar i sumar.

Es parla d’enuig generalitzat en la ciutadania per la repetició electoral. Ho nota?

La vergonya que vam sentir totes les persones progressistes quan no es va arribar a un pacte de Govern s’ha de notar. Crec que els polítics han d’arribar a acords, tenen aquesta responsabilitat. No podem paralitzar la política i les decisions.

Hi ha responsables que estiguem en la segona investidura fallida i les quartes eleccions en cinc anys? Quina part de responsabilitat té cadascú?

Com a persona aliena a la política en aqueix moment, crec que tots. Els dos partits que podien pactar, que eren PSOE i Unides Podem. Ho dic com a periodista que escoltava els debats en la ràdio i llegia la premsa. Arriba un moment en què has de renunciar a una opció més pròpia, la gent estava demanant diàleg i dos no discuteixen si un no vol. Crec que no han pensat en el bé de la ciutadania més vulnerable. S’estava discutint sobre la puresa de les idees i no estem en aqueixa situació. Cal saber cedir en qualsevol relació. Podrien haver donat una lliçó de responsabilitat i cedir. Després es pot fer molt en segona, en tercera, en quarta línia.

Encara que és possible que les enquestes no reflectisquen l’escenari real, ja que Més País és un partit pràcticament nou, preveuen un bon resultat per a Més País. Creu que Compromís millorarà la seua posició?

Tinc una gran esperança que millore. És clar que quan Compromís es presenta amb un partit d’àmbit estatal els votants el veuen més útil. En les últimes eleccions va haver-hi gent que va agafar la papereta de Compromís [per a les Corts Valencianes] i del PSOE [per al Congrés]. Crec que és bonic que des d’un principi demostrem que volem aliances, que estem disposats a dialogar. Joan Baldoví ha sigut un exemple en el Congrés per a arribar a enteses. Parlem de manar per manar? La política ha d’escoltar.

L’acord amb Errejón ha sigut bastant criticat, almenys en xarxes socials, per ser un partit d’àmbit madrileny. Temen que la identitat de Compromís s’hi diluïsca?

No puc entrar en les històries de partit perquè no les conec. Però gestionar persones i col·lectius és tremendament complicat. Jo crec que Compromís no perdrà la seua essència amb Més País, perquè el que vol és sumar. Es va veure que anant sols es perdia, crec que els intents de sumar des d’una posició en què es comparteix el sentiment de voler un país progressista, d’esquerres, amb uns valors diferents. Està recuperant cares noves, sumant moviments, integrant persones dels col·lectius ciutadans, de les universitats, persones que volen aportar-hi.

Més Compromís-Més País busca que les persones d’esquerres canalitzen el seu enuig?

Crec que té la idea de generar il·lusió i evitar l’abstenció de les persones progressistes que s’han vist defraudades pel que ha passat en l’última legislatura. Intenta sumar. Al final el Parlament serà molt divers i la cultura política ha de canviar. El país no pot permetre’s anar a unes altres eleccions. Hem aconseguit després de la Transició arribar a una democràcia i, a més, integrar-nos a la Unió Europea i no ens mereixem aquesta pèrdua de temps, de diners, de competir en unes eleccions constants fins que vinga un partit amb majoria absoluta que no existirà.

No podem permetre’ns no tindre pressupost, no pot ser el tema del finançament. S’han de resoldre les coses. Sí, el discurs del finançament pot cansar, però si no tenim finançament no podem fer contractacions, no podem accedir a certs projectes. Estem ofegant les institucions que estan generant coneixement. Estem minvant diners per a tots els àmbits: hospitals públics, escola pública...

És molt trist que els titulars es continuen repetint amb el PP i amb el PSOE. Nosaltres, com a valencians, ens podem rebel·lar contra aquesta situació, perquè és lamentable. Hem d’augmentar la nostra autoestima i reclamar, reclamar fins a la sacietat.

Parlant d’autoestima. En el Congrés passa una cosa, diguem-ne, estranya. Altres territoris, nacionalitats històriques, tenen una representació forta de formacions que enalteixen les seues singularitats. Està Esquerra Republicana, el PNB... Amb posicions tan fortes que condicionen un Govern. Per què ací no enlaira?

És en el que estem. Els valencians ens hem mantingut al marge del Govern central. Sempre s’ha dit que València votava en clau més estatal i això ens ha minvat aqueix poder. Crec que hem de sentir-nos orgullosos d’un poder valencià i d’arribar a totes les institucions. Pense que durant molts anys s’ha traslladat una idea de valencianisme nociva; la idea de definir-nos en contraposició als catalans és un drama. No podem estar negant un vincle cultural amb Catalunya i un vincle lingüístic, però som diferents. Tenim una cultura pròpia i també tenim una idiosincràsia pròpia. I això en el mapa territorial actual autonòmic ho hauríem de traslladar.

Hi ha partits que han rebutjat el que som, hi ha un sentiment que no sabem qui som. I es veu en el 9 d’Octubre en algunes manifestacions en què et criden catalanista. És una negació en què hi ha hagut molts interessos perquè siga així. És important que defensem la nostra cultura, perquè és el nostre passat, hem de recordar qui són els nostres referents, sense complexos.

Anem al seu perfil com a periodista. Com veu el model d’À Punt?

Hem de deixar treballar els professionals que han sigut elegits. Hem de dotar-los de finançament. Una televisió no es pot fer sense diners. El drama de tancar una finestra d’un mitjà de comunicació pública va ser un atemptat contra la llibertat d’expressió i la democràcia. Partim d’aqueixa idea.

Després de quatre anys, tornar-lo a connectar amb la gent és molt complicat. I a més, durant aquest temps el panorama mediàtic s’ha transformat. Els joves ja no estan en la tele. Jo crec que són fonamentals els mitjans de comunicació públics. Per a mi és una garantia a més d’un sector econòmic. Es genera una opinió pública crítica i, sobretot, se’ns visualitza com a societat. Com recuperem aqueixa identitat valenciana si no ens veiem, sense informació de proximitat? La televisió és una criatura que necessita molt d’afecte, molta comprensió. Tots ens podem equivocar.

Com a periodista ambiental, creu que Espanya és un país que tracta bé els seus investigadors?

Des del Govern a penes hi ha suport. La inversió en ciència és mínima en aquest país, estem per davall de la mitjana europea. Si volem ser un país del coneixement i de l’economia de la competitivitat, és una carrera a mitjà termini, a mitjà i llarg termini. O invertim en cervells i en innovació o no podrem eixir del sol i platja mai de la vida.

Tinc un titular seu en què diu que “El periodisme ambiental està en risc, perquè amenaça un discurs capitalista molt poderós? Opina el mateix de l’emergència climàtica o del green new deal, creu que és una amenaça?

M’agradaria que aquestes manifestacions continuaren actives i que les persones que hi van realment integraren aqueixa consciència ambiental. Jo tinc alumnes joves, tinc nebots joves i molts amics. I alguns diuen “si, jo vaig a la manifestació, però abans vaig de compres”. Estem en mobilitzacions molt d’Instagram. Crec que està molt bé que la joventut es mobilitze i es trobe. Tenen un repte i han de situar-se. Tenen algunes idees, que per exemple transmeten en la universitat, com no voler relacionar-se amb les empreses... I una cosa és que una empresa et compre i una altra tindre-hi relació. Crec que és important que el sector ambientalista tinga l’empresa com a aliança, cal comptar amb tots els sectors, si no. no avançarem. Que ho fan per llavar la seua imatge? Sí, molts. Espere que d’aqueix germen isca alguna cosa.

Per exemple, amb Greta Thumberg soc molt crítica. Crec que té molt de poder, però és un personatge creat. Està molt bé tot el que diu, però també és un producte amb els seus finançadors i els seus patrocinadors, ha entrat en el sistema. Com més líders ambientals, millor, però... Parlem d’una construcció de l’àmbit ambientalista que s’emporta els titulars, els experts desapareixen de la cimera de Nova York. Arriba amb un veler patrocinat per diverses empreses... No és fàcil tindre la informació, no sé qui ho finança... i com a periodista em sembla molt important.

És compatible la declaració de l’Emergència Climàtica amb ampliar el port, la V-21 o projectes urbanístics amb informes de fa 10 anys?

La declaració de l’emergència climàtica és maquillatge si no es trasllada a l’acció. El Botànic no va poder fer polítiques climàtiques compromeses ni tirar avant els projectes que s’esperaven. Ni apostar per la cultura. Veníem de 20 anys de polítiques depredadores i calia canviar. Lloe el gest, però ara necessitem diplomàcia climàtica, lideratge, que tots els consellers, secretaris autonòmics i directors generals que tenen competències en temes ambientals (energia, mobilitat) decidisquen les seues prioritats, les visualitzen i hi invertisquen diners. Els discursos teòrics són fabulosos i hi ha un problema que pot passar en l’actual Botànic: que es produïsca una bretxa entre el que defensem i el que som capaços de fer políticament. Ens portaria a una decepció molt perniciosa per a l’esquerra. Eixim i diguem que no podem canviar el tren del consumisme, però som valents i compromesos i canviarem això. Fem pròxim el discurs. Per a això també cal diners, finançament. A Espanya hauríem de ser els primers a tindre plaques solars, ser una potència, podríem ser un centre de referència en l’agricultura... i la dreta va ser capaç de deixar-ho passar. Ara lluitem contra les taronges de Sud-àfrica, clar.

Aquestes infraestructures venen moltes vegades determinades pel Govern central, per Foment... On queda la sobirania de la Generalitat o de l’Ajuntament per a decidir què es fa en el teu territori?

Bé, el port és un consorci i Aurelio Martínez està ací. Hem de treballar en això i demostrar que es poden canviar les coses. Jo vaig escoltar el president del port parlant de l’ampliació i.. Bé, pensava que enmig d’un debat sobre la sostenibilitat.. L’ampliació seria una altra. Volem una terminal molt gran perquè vinguen molts contenidors? Per a aquestes infraestructures tan grans hauríem d’obrir un procés de participació. La ZAL es va vendre d’una manera... i van destruir l’horta, les alqueries, es va provocar un drama familiar... Si destrueixen el teu paisatge destrueixen part de la teua vida, on t’has criat. Sembla que no tinguem memòria. Hem de demostrar que es poden canviar les coses i ser capaços de repensar-les. Cal tindre molta de cura amb les actuacions en el medi ambient, perquè no són reversibles.