Pares d'alumnes de col·legis catòlics i centres religiosos recorren la 'llei trans' valenciana davant el TSJ
La Federación Católica de Padres de Alumnos de Valencia (Fcapa) i la Federación Española de Religiosos de Enseñanza-Centros Católicos de la Comunidad Valenciana, així com la Federación de Centros de Enseñanza de Valencia (Feceval) han recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, coneguda com a 'llei trans', que va ser aprovada en les Corts Valencianes al març de 2017.
Així consta en la resolució que publica aquest divendres el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) en la qual la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives dóna compte d'aquest recurs per drets fonamentals que s'està tramitant en la secció quarta de la Sala contenciosa administrativa, que s'ha caracteritzat per la seua particular croada contra les lleis del Govern valencià. Així mateix, informa de l'enviament al tribunal de la còpia de l'expedient administratiu i s'emplaça als qui puguen estar afectats pel recurs a personar-se en actuacions.
La 'llei trans' va ser aprovada amb els vots a favor de tots els grups menys el PP. Després de la votació, la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, ja va ser preguntada per les reticències cap a aquesta llei mostrades per alguns centres concertats i va remarcar llavors que la llei “s'ha de complir” perquè permet accedir a uns drets a un col·lectiu al qual “històricament se li havien privat”.
“Algú en un col·legi ensenyaria que els negres són inferiors als blancs?”, es preguntava Oltra, que va apuntar que el respecte és la base de la convivència i la comunitat educativa “ha d'entendre que els drets dels transsexuals estan per a quedar-se”.
L'anomenada 'llei trans' dedica un capítol, el segon, a mesures en l'àmbit de l'educació, concretament en els articles 21 a 25. Així, planteja que la Generalitat “vetlarà per que el sistema educatiu siga un espai respectuós, lliure de tota pressió, agressió o discriminació per motius d'identitat de gènere, expressió de gènere, diversitat sexual i familiar en qualsevol dels seus vessants o manifestacions”.
També treballarà per a superar “tot tipus de discriminació en el Projecte Educatiu de Centre” i concretament en la programació general anual de cada curs “s'inclouran aquestes garanties i es garantirà que tots els documents que organitzen la vida, el funcionament i la convivència del centre siguen respectuosos amb la identitat de gènere sentida”.
Estableix, així mateix, que l'equip directiu garantirà l'atenció i el suport a aquelles persones trans que pertanguen a la comunitat educativa que pogueren ser objecte de discriminació en les instal·lacions del centre o en l'entorn educatiu, físic o virtual.
Aqueixa protecció, que inclourà totes les estratègies pedagògiques i psicopedagògiques a l'abast del centre, incorporarà al Pla de Convivència i Igualtat accions encaminades a la no discriminació, mesures preventives i d'intervenció. El Reglament de Règim Intern regularà la catalogació d'aquestes faltes i les mesures
disciplinàries.
Respecte a la identitat i nom triat
Inclou també un protocol d'atenció educativa a la identitat de gènere, que la Generalitat elaborarà i posarà a l'abast dels centres, per a garantir “el respecte a les identitats o expressions de gènere que es donen en l'àmbit educatiu i el lliure desenvolupament de la personalitat de l'alumnat d'acord amb la seua identitat”.
Per a això, i sense perjudici que en les bases de dades de l'administració educativa es mantinguen les dades d'identitat registrals, establirà l'adequació de la documentació administrativa d'exposició pública i la que puga dirigir-se a l'alumnat i les seues famílies, “fent figurar el nom triat per la persona matriculada, amb el consentiment dels seus representants legals, en els casos que el requerisquen”.
En el cas que la persona matriculada no es trobe en situació d'emancipació o no compte amb la suficient condició de maduresa, el nom serà indicat pels seus representants legals, evitant que aparega en tipografia diferent al de la resta de l'alumnat.
La comunitat educativa del centre haurà de dirigir-se a les persones trans pel nom que hagen triat i aquest es respectarà en totes les activitats docents i extraescolars organitzades pel centre.
També haurà de garantir-se “el respecte a la imatge física, així com la lliure elecció de la seua indumentària segons la identitat de gènere sentida”, així com l'accés i l'ús de les instal·lacions del centre d'acord amb la identitat de gènere sentida, incloent els lavabos i els vestuaris.
Identitat de gènere i diversitat sexual en els temaris
Quant als programes i continguts educatius, la llei indica que la Generalitat vetlarà per que els continguts educatius promoguen el respecte i la protecció del dret a la identitat de gènere, “garantint d'aquesta manera una escola inclusiva i d'igualtat en l'àmbit de l'ensenyament públic, concertada i privada”.
Així, el Projecte Educatiu de Centre haurà d'abordar de forma específica la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la diversitat sexual i familiar. Aquests continguts s'inclouran en els temaris de forma transversal i específica. L'administració educativa dotarà als centres de les eines i recursos necessaris per a la implantació d'aquests continguts.
