El poble de l’Espanya buidada que demana al ministre Urtasun la devolució d’una obra desapareguda després de la Guerra Civil

José Antonio Talavera Sánchez, l’alcalde socialista d’Almedina, un municipi castellanomanxec de la comarca d’El Campo de Montiel, ha demanat per carta al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, la devolució d’un quadre desaparegut misteriosament després de la Guerra Civil i localitzat gràcies a una investigació del traductor i editor de Llibres de l’Encobert, José López Camarillas. La localitat, de la qual López Camarillas és fill, va patir el 1940 l’espoli d’una obra de Fernando Yáñez de la Almedina, introductor del Renaixement pictòric a la península Ibèrica i deixeble de Leonardo da Vinci. L’obra, pintada probablement en la segona dècada de segle XVI, va patir els efectes del terratrémol de Lisboa del 1755 i només es va conservar la taula que representa Santa Anna, Santa Isabel, María, el nen Jesús i Sant Joanet.

El 1931, el director del Museu del Prado llavors, Fernando Álvarez de Sotomayor, va tractar de comprar el quadre, però la malaltia del bisbe que negociava l’operació i la proclamació de la II República (va dimitir perquè estava en contra del nou règim) van impedir la venda. Després de l’esclat de la Guerra Civil, l’artista republicà Domingo Cipriano Salvador Gijón va tornar a la seua localitat natal, Villanueva de los Infantes (municipi veí d’Almedina) per a encarregar-se de la protecció del patrimoni artístic, per ordre de l’alcalde socialista Braulio Martín Valero. Així doncs, es va dedicar a identificar i a depositar en la parròquia d’Infantes les obres d’art de la comarca.

Per por que fora destruïda per la violència iconoclasta en la rereguarda republicana, Cipriano Salvador va custodiar l’obra de Francisco Yáñez en el seu habitatge d’Infantes, sempre deixant constància davant les autoritats republicanes. El 23 d’abril de 1938, els responsables de la protecció de les obres artístiques van evacuar el quadre (també conegut com La Santa Generació) a Barcelona.

Després del final de la Guerra Civil, sense cap pista sobre el parador de la taula de Yáñez, el nou ajuntament franquista d’Almedina va denunciar diverses vegades la desaparició del quadre. Cipriano Salvador, principal sospitós, va ser detingut el 1939 i va estar empresonat en diferents camps de concentració i presons franquistes fins al 1946.

No obstant això, tal com va publicar José López Camarillas en la revista especialitzada Arxiu d’Art Valencià, “mentre les autoritats franquistes buscaven la taula i Cipriano patia les conseqüències, La Santa Generació penjava de les parets del Prado”. I és que el 1940 l’església de San Andrés de Villanueva de los Infantes va rebre l’obra de la mà del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional. El sacerdot Ramón Gómez-Rico va iniciar, quan va rebre la taula, negociacions amb el Museu del Prado, de nou, dirigit per Fernando Álvarez de Sotomayor. L’obra va ser venuda per 15.000 pessetes, que es van destinar a la reforma de la coberta de la parròquia.

“El sacerdot d’aquesta vila, malgrat que sabia que el quadre era propietat d’Almedina i conéixer que jutjaven Cipriano Salvador per la seua desaparició, va decidir fer-ho passar per patrimoni d’Infantes i vendre’l al Prad”, recorda l’actual alcalde en la seua missiva al ministre de Cultura.

La localitat, que té una rèplica menuda de l’obra i amb una placa de reconeixement a Cipriano Salvador, lluita perquè la pintura torne al seu lloc d’origen i perquè es reconega el paper del seu protector. “Creiem que 88 anys sense el nostre quadre més estimat són més que suficients i que Cipriano Salvador mereix passar a la història com un heroi, no com un lladre”, afirma el primer edil.

Per part seua, José López Camarillas sosté que “qualsevol gest que tinga l’Administració cap a Cipriano Salvador és poc, atés el paper que va fer per defensar el patrimoni de l’Estat i que va pagar amb anys de presó per una condemna injusta”.

López Camarillas, divulgador de la memòria històrica amb l’editorial Llibres de l’Encobert, emmarca la reivindicació d’Almedina en la memòria democràtica del patrimoni artístic i, també, en la supervivència de l’Espanya buidada. “Seria”, diu l’investigador, “una bona oportunitat de demostrar que existeix aquest model, que fa més d’un segle Cipriano Salvador defensava: va arribar a redactar en l’Exposició Iberoamericana de Sevilla un pla de turisme sostenible per a la Manxa amb el Quixot com a eix”.

“Li preguem que resolga aquest greuge i permeta que La Santa Generació torne a sa casa”, conclou l’alcalde José Antonio Talavera Sánchez en la seua carta dirigida al ministre Urtasun.