Comença la carrera electoral: iniciatives sobre prostitució, habitatge i grans supermercats per a marcar posició en les Corts Valencianes

Els grups parlamentaris amb representació en les Corts Valencianes volen esprémer fins a l’últim minut de la legislatura per a presentar iniciatives. La idea, apuntada dimarts per la portaveu de Compromís, Papi Robles, després de la Junta de Síndiques, és traslladable a l’activitat de totes les formacions, especialment per a les que componen el Pacte del Botànic, que amb la majoria progressista de la cambra tenen més marge per a veure aprovades les seues propostes.

Les tres formacions que governen juntes des del 2015 han intensificat en les últimes setmanes la seua activitat, conscients que el temps s’esgota. La proximitat de la cita electoral, encara sense data concreta, però que requeriria la dissolució de les Corts a l’abril, també acreix l’interés per diferenciar-se entre els socis de Govern, per ser un atractiu per al ciutadà que deposite la papereta en l’urna.

En les últimes setmanes s’han donat posicions oposades en matèria de transició energètica, amb discrepàncies sobre el model d’implantació de plantes solars, a què se sumen altres qüestions que es traslladaran als pròxims plens i a les sessions de control. La prostitució, el model de grans supermercats, la reforma del finançament o les polítiques d’habitatge són algunes qüestions a tractar.

Des d’Unides Podem s’ha criticat en les últimes setmanes el paper de les cadenes de supermercats en la pujada de preus. Després d’unes setmanes d’intensa activitat verbal, els morats han presentat una proposició no de llei per a instar el Consell a adoptar “mesures per donar resposta a l’alça dels preus d’aliments bàsics” en què s’insta que el Govern central “definisca una cistella de la compra amb aliments bàsics i frescos i que establisca un preu màxim per a aquests”, una proposta que va plantejar fa uns mesos la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, i que reclama al seu torn que s’adopten les mesures previstes en la llei de la cadena alimentària, aprovada pel Congrés el 2021.

La iniciativa parlamentària ha vingut precedida d’unes quantes setmanes amb les cadenes de supermercats en el punt de mira, especialment Mercadona, que és la distribuïdora que més ha apujat els preus segons l’OCU. Les crítiques al seu responsable, Juan Roig, per part de ministres i representants parlamentaris, no van assentar gens bé ni al PSPV ni a Compromís. El vicepresident segon de la Generalitat, Héctor Illueca, responia dilluns en l’informatiu d’À Punt criticant “el servilisme de la classe política”, entre la qual estan els seus socis de govern, que “recorda la por al cacic de les novel·les de Blasco Ibáñez”, en línia similar al que va fer Pablo Iglesias en un article d’opinió, en què acusava l’exconseller Vicent Marzà d’una certa complicitat perquè a Roig una universitat el va nomenar honoris causa, ignorant l’autonomia que tenen els centres acadèmics respecte del Govern autonòmic.

Els socialistes tornen a incorporar a la seua agenda política l’agenda abolicionista, que han anat teixint a través d’estudis, fòrums i jornades municipalistes, plantejant un model que sancione la prostitució. Dimarts el PSPV ha registrat una proposició de llei per a modificar dues normes, pel procediment de lectura única, per a prohibir els anuncis de prostitució o qualsevol forma de sexe pagat en carreteres i per a prohibir la prostitució en els establiments afectats per la llei d’espectacles, sancionant greument qualsevol col·laboració del local.

Aquesta proposta inclou nombroses modificacions de la norma, que va causar l’any passat un enfrontament tibant entre la titular de Justícia, Gabriela Bravo, i la consellera d’Igualtat llavors, Mónica Oltra, entre les quals estan poder suspendre la llicència als locals que permeten o fomenten la “sol·licitud, negociació o acceptació de serveis sexuals retribuïts” o multes i possibilitat de clausura del local si es fan les mateixes pràctiques, “fins i tot amb el consentiment de qui els presta” encara que “en cap cas” se sancionarà “la persona que s’oferisca a prestar els serveis sexuals”. La proposta troba en l’actual consellera, Aitana Mas, el mateix rebuig que en la seua antecessora, que considera que el primer pas és no legislar amb mesures que poden ser lesives per a les persones a qui es pretén protegir. Tant aquesta proposició com la d’Unides Podem es veurà en la pròxima junta de portaveus i podria arribar a l’últim ple de febrer.

Per part seua, en la coalició Compromís han començat a esbossar el seu programa de polítiques d’habitatge, una competència que deté Unides Podem en la Generalitat Valenciana, el PSOE en el Govern central, i en l’Ajuntament de València està repartida entre socialistes i valencianistes (els primers a càrrec de l’empresa pública d’habitatge, els segons de la regidoria). En una roda de premsa dilluns, els valencianistes reclamen la cessió de competències als municipis i una limitació dels preus del lloguer. “Demanem posar límit als preus de lloguer, però de veritat; reconvertir la Sareb perquè garantisca l’accés a l’habitatge, que siga una eina pública i quede prohibida la venda dels seus habitatges a fons voltor; la suspensió definitiva dels desnonaments a persones en situació de vulnerabilitat i una responsabilitat limitada en les hipoteques”, enunciava Joan Baldoví, candidat a la Generalitat. Fins al moment, la política d’habitatge de València s’ha focalitzat en les ajudes públiques al lloguer, però bona part dels habitatges del consistori en desús i en procés de rehabilitació.

Els valencianistes estrenyen també els seus socis en l’executiu central, on no tenen representació, amb una mesura que reclama la reforma del sistema de finançament i la recuperació del dret civil. Compromís considera un “atac” a l’autogovern excloure la recuperació de la capacitat legislativa civil en la reforma constitucional, conseqüència del “bipartidisme”, malgrat que va haver-hi unanimitat en les Corts a l’hora reclamar totes dues qüestions. En matèria de finançament, la coalició recupera la proposta valenciana que genera consens entre els experts: eliminar els fons de distorsió territorial, fer servir la població de dret com a unitat de mesura i compensar el deute generat pel dèficit financer de l’Estat. Aquesta iniciativa es debatrà en el pròxim ple, en què els partits del Botànic començaran a marcar les seues línies més dures.