Fòrum València 2030: La ciutat que es pensa a si mateixa

En les últimes dècades l’esfera local ha anat guanyant protagonisme en la presa de decisions. Les ciutats són les que han liderat els grans canvis i han oferit respostes a les crisis globals, amb la pandèmia com a màxim exponent, de la mà de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic. L’administració local compta amb l’avantatge de la proximitat al ciutadà tant en identificació dels seus problemes com en capacitat d’acció. Després d’un punt d’inflexió com la crisi sanitària, que s’agreuja amb l’econòmica i amb la guerra, la ciutat de València pensa i reflexiona sobre el seu futur en un fòrum urbà que vertebra els objectius de l’Agenda 2030.

El Fòrum Urbà, que va arrancar el 2 de maig i es clausura dimarts en el Veles e Vents, s’ha constituït com a espai participatiu i aglutinador del teixit social de la ciutat, plantejant una mirada conjunta al futur. Les jornades han abordat la mobilitat, la transició energètica, la situació cultural, l’habitatge, l’urbanisme; han mirat la ciutat amb perspectiva de gènere i amb perspectiva sostenible i han projectat algunes respostes als reptes.

Durant un mes la ciutadania ha assistit a xarrades, jornades i tallers de participació que han abordat els reptes urbans a mitjà i llarg termini, amb les aportacions recollides per tècnics, que es processaran per crear un pla que excedisca els mandats polítics.

La clausura del fòrum, que ha comptat amb desenes d’experts, es farà amb la conferència ‘Una ciutat que mira al futur’, del catedràtic de geografia humana i Comissionat per al Corredor Mediterrani Josep Vicent Boira, seguida d’un diàleg entre l’alcalde de València, Joan Ribó, i Mariana Mazzucato, professora d’economia de la innovació en l’University College of London.

És possible una agenda metropolitana valenciana?

Les ciutats han guanyat protagonisme en la presa de decisions, però hi ha reptes globals que requereixen una mirada més àmplia, compartida i una gestió planificada a escala supramunicipal. En el marc del fòrum, València va abordar el seu primer debat sobre àrees metropolitanes amb un col·loqui juntament amb els alcaldes de Meliana, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria i Catarroja, precedit per una conferència de catedràtic de geografia humana Joan Romero.

En la pràctica hi ha accions compartides entre municipis, especialment en matèria de transport, gestió de residus i serveis hidràulics com la depuració d’aigües; però no una visió compartida ni una agenda de les polítiques públiques. “La qüestió metropolitana no forma part de la conversa democràtica entre els actors polítics”, va apuntar el professor en la conferència prèvia.

Romero destaca que València és una excepció entre les grans urbs sense política metropolitana i destaca aquesta forma de governança com a aportació de “valor diferencial” a les polítiques públiques. L’absència del diàleg, exposa, “significa pèrdua d’oportunitats econòmiques, de sinergies, d’ingressos, d’eficàcia, de coherència i de desconeixement del potencial de les grans àrees urbanes com a realitats subestatals”.

El professor, que en aquest punt de la legislatura dona per descartat l’impuls a una legislació regional en aquest camp, planteja com a alternativa convencions entre alcaldes i taules sectorials per a afrontar problemes de manera conjunta i “acordar formes flexibles de governança que projecten coherència a les polítiques públiques dels diferents nivells i esferes de govern i alhora afavorisquen la cooperació publicoprivada”.

En la taula posterior, amb cinc alcaldes que representen quasi un milió d’habitants, prop d’una quarta part de la població de la Comunitat Valenciana, van coincidir que València, com a metròpoli, exerceix un cert efecte centrifugador de la resta, que es converteixen en ciutats dormitori. Els alcaldes es van mostrar disposats a col·laborar, encara que van apuntar que en el que queda de mandat és impossible iniciar una estructura metropolitana. Falta estructura legislativa, organitzativa i mitjans econòmics i administratius, van apuntar.