Àgueda Micó (Compromís) 'estrena' el valencià al Congrés recordant “els que s'han deixat la pell per aquesta llengua”

La diputada de Compromís-Sumar Àgueda Micó s'ha convertit aquest dijous en “la primera valenciana que parla valencià” en el Congrés dels Diputats després que el Ple de la cambra haja aprovat la reforma del Reglament que regularitza l'ús de les llengües cooficials. “Però no parle només jo, parlen els milers i milers de persones que s'han deixat la pell per aquesta llengua”.

Així ho ha expressat la parlamentària, que ha recalcat que la seua intervenció “significa molt per a les persones que parlem llengües diferents al castellà”. “Jo ho faig en valencià, una llengua que parlem 10 milions de persones, que es parla en cinc comunitats autònomes i tres estats d'Europa”, ha proclamat.

Micó ha subratllat que al faristol del Congrés no ha pujat sola, sinó que l'acompanyen “els milers i milers de persones que s'han deixat la pell per aquesta llengua; les que han sigut discriminades i, fins i tot, agredides per parlar en valencià; els mestres i professors que han dedicat la seua vida a estimar la llengua; els pares i mares que han transmés el seu tresor més valuós i els voluntaris que lluiten dia a dia perquè el valencià siga una llengua de futur que abraça la diversitat”.

Ja fora del Congrés, la representant de Compromís ha reiterat la seua satisfacció en declaracions als mitjans: “La veritat és que és un plaer poder representar el conjunt de valencians i valencianes en la nostra llengua, perquè això no va dels drets dels diputats o diputades, va dels drets de la ciutadania, que ells es puguen sentir representats per nosaltres”.

“Per tant”, ha asseverat, “hui la democràcia guanya, hui guanyem tota la gent que parla llengües oficials als nostres països i crec que és un dia per a celebrar. Malgrat el PP, malgrat Vox i malgrat tota la involució que ells volen que passe al nostre país, lluitarem com sabem que hem de lluitar utilitzant la llengua en tots els àmbits de la societat; a casa, al carrer, en la universitat i en les institucions”.

“Arma de destrucció massiva”

Per a Micó, el PP i Vox -al quals ha denominat “govern de la vergonya”- recorren a la “batalla de la llengua” perquè “no tenen capacitat de liderar el País Valencià”. “Diu molt poc d'ells i molt de nosaltres, que vam ser capaços de formar durant huit anys un govern progressista en la Generalitat que ha funcionat”. “El PP i Vox no saben governar i per això utilitzen la llengua com a arma de destrucció massiva”.

Des d'Escola Valenciana han valorat que a partir d'ara es puga emprar el valencià en el Congrés dels Diputats, una mesura que s'hauria pogut prendre molt abans, vista la facilitat en l'hora de poder executar-ho“, ha considerat Andreu Carapuig, tècnic de Drets Lingüístics de l'entitat cívica.

En la seua opinió, “accions com aquesta fan que el valencià guanye prestigi i visibilitat amb aquest reconeixement”. A més, “aquest canvi podria servir com a eina de promoció lingüística internament en tot els territoris de parla catalana, i exteriorment més enllà del nostre domini lingüístic”, ha postil·lat.

Escola Valenciana subratlla la seua voluntat que la llengua siga “referent d'ús” i reafirma el seu compromís per a continuar “treballant per la plena normalització del valencià en la societat en qualsevol àmbit i context, es tracte de l'educatiu, el sanitari, el laboral, el judicial, la seguretat, l'institucional o l'administratiu”.

Finalment, Carapuig ha manifestat que amb el valencià i exercint la diversitat també “se li fa front i serveix de contenció contra el feixisme”, ha dit.

Per part seua, Anna Oliver, d'Acció Cultural del País Valencià, ha declarat que la seua sensació és que “en el segle XXI la democràcia comença a avançar”, al mateix temps que ha fet notar que “el que hauria de ser normal en un Estat amb diverses llengües, ha costat molta faena”.