El pressupost per a Igualtat del Consell “permetrà crear 27.385 llocs de treballs directes” i 7.184 places residencials en 2022

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat aquest dilluns que el pressupost del seu departament per al pròxim any permetrà crear 27.385 llocs de treball directes i 7.184 places residencials, de les quals 2.479 són per a persones majors, un 13,5% més que en 2021.

Oltra ha començat la seua intervenció en les Corts per a presentar els comptes del seu departament amb un record als 7.857 valencians que han mort en la pandèmia i ha enviat així mateix “força i ànim” als quals es troben en processos de rehabilitació.

Sobre aquest tema, ha destacat que aquests comptes consoliden a la Comunitat Valenciana com a “referent de les polítiques socials i d'igualtat a Espanya” en ser la tercera àrea amb major dotació, el 7,86% del total de pressupost de la Generalitat i que aquest exercici supera per primera vegada els 2.000 milions. En concret, 2.198,9 milions, un 14,2% més que l'exercici anterior, i un 162,54% més que en 2015.

Oltra ha recalcat que la Comunitat Valenciana “a poc a poc ocupa el lloc que li correspon en el mapa de la dignitat humana” i demostra que les polítiques socials “donen fruit” i “s'ha de seguir” en aquesta línia perquè “no són una despesa, sinó una inversió en justícia social i en la reactivació de l'economia”.

Així, ha destacat que aquests comptes permetran crear 27.385 treballs directes, seguint amb el canvi del model productiu cap a l'economia de les tres 'C': criar, cuidar i curar des d'una perspectiva de “l'economia feminista” ja d'aquesta manera es fomenta una ocupació “de qualitat, estable i no deslocalitzable”.

A aquests llocs cal sumar altres 4.800 que es crearan amb l'execució del Pla Convivint d'Infraestructures Socials, que anirà acompanyat de “una ferma aposta” per la formació i la investigació amb una dotació trasversal de 870.000 euros, un 72,3% més, la qual cosa permet, entre altres coses, que per primera vegada totes les universitats públiques disposen d'un laboratori social d'investigació.

Així mateix, es mantindrà la contractació de 362 professionals addicionals per a reforçar les plantilles de les residències públiques per la covid, així com els 260 nous llocs de treball que s'han creat en millorar les ràtios de les residències de gestió integral.

Oltra ha detallat que de les 7.184 noves places residencials, 2.940 són per a majors, 42 per a dones, 1.022 per a diversitat funcional i salut mental, 764 en infància, 598 inclusió i 1.819 per a concerts, dels quals 836 són per a majors, 21 per a dones, 277 per a diversitat funcional i 579 inclusió. Així mateix hi haurà 25 milions per a inversions per a nous centres o per a rehabilitar-los.

Salut mental

A més, per a pal·liar els efectes de la COVID, ha destacat que des de l'Institut Valencià d'Atenció Social-Sanitària (IVASS), s'engegarà el pla 'Per tu', amb 400.000 euros, per a tractar “els danys psicosocials ocasionats per la pandèmia.

De la mateixa manera, la quantia per a salut mental s'ha duplicat a la d'abans de la covid-19 en passar de 13,74 milions als 27,7 milions de 2022, als quals cal sumar 74 milions d'euros en el Pla Convivint per a infraestructura de salut mental.

A més, ha comparat que mentre que en els quatre anys següents a la gran recessió de 2008, la Generalitat va invertir en la renda garantida de ciutadania per a la gent que no tenia gens 95,9 milions, en aquests dos anys de pandèmia la inversió ha sigut de 460,4 milions fins a octubre d'enguany.

En concret, en suport a les persones en una major situació de vulnerabilitat, en 2022 es reservaran el 5% de les places gratuïtes de les vacacions socials, és a dir, 1.100 places per a persones majors beneficiàries de la renda valenciana d'inclusió, i s'ampliarà la dinamització dels CEAMS per a persones majors en 16.500 hores d'activitats socioculturals.

Per a joves, els comptes inclouen 2,8 milions al programa JOOP de l'IVAJ per a donar noves oportunitats a aquells que han quedat exclosos tant del sistema educatiu i laboral i que ha permès que entre 2017-2021 el 62% dels 3.200 atesos haja tornat a estudiar o a treballar.

A més, s'afigen altres 5,1 milions a les polítiques d'acompanyament a la vida independent a joves extutelats per la Generalitat i s'engegaran les oficines Mentora Plus per a la població jove vulnerable, amb independència que siguen o no extutelats, i que se situaran en les poblacions de més de 70.000 habitants.

Així mateix, ha destacat l'avanç en la lluita contra la violència masclista que ha passat de comptar amb 7,6 milions en 2015 a 28,3 milions, i ha ressaltat que dels 60 milions que la conselleria havia d'aportar en els 5 anys de durada del Pacte, finalment s'han invertit 108,5 milions, és a dir un 81% més del compromès.

Economia de les cures

Finalment, Oltra ha assenyalat que la dotació per a l'economia de les cures s'incrementa un 13,7% fins als 430 milions i ha anunciat que s'augmenta un 33% les quanties per a contractar persones cuidadores de l'entorn sense vincles familiars, la qual cosa implicarà que una persona amb grau III passarà de percebre 387,6 euros al mes a 515,5 euros al mes.

A més, s'inclou una nova deducció fiscal de fins a mil euros per a qui contracte de forma indefinida a treballadors de la llar que cuiden de xiquets menors de 5 anys i de persones majors de 75 anys.

D'igual manera, ha assenyalat que el Pla Corresponsable comptarà amb una dotació de 14,8 milions que permetran crear borses de cures afavorint tant la creació d'ocupació de qualitat com la conciliació laboral de les dones amb fills menors de 14 anys.

Finalment, ha destacat que un de les aprenentatges més importants de la pandèmia ha sigut “una nova hegemonia cultural a favor de la intervenció pública”. “El neoliberalisme ha mort i la idolatria al mercat ha fracassat”, ha proclamat. Així, ha anunciat que s'ha inclòs una clàusula social que “impedeix que es presenten a la contractació pública empreses que operen en paradisos fiscals i offshores”.

Per contra, des de l'oposició ha arremès contra el PP per la seua “pèssima” gestió que ha portat a la Comunitat a “ser la segona amb major taxa de pobresa” i per la falta d'execució d'un pressupost “fictici”, i que l'han qualificat com a “venedora de fum” (PP), “estrela principal de l'espectacle” (Cs) o “una festa centrada en la religió de gènere i adoctrinament que paguem tots” (Vox). Per contra, des del PSPV, Compromís i Podem han defès que són els pressupostos “més socials” de les últimes dècades per a “eixir d'una crisi donant suport als més desfavorits”.