Vicente Cotino nega haver finançat el PP i diu que no va rebre “cap tracte de favor” en l’adjudicació de residències
L’empresari del Grupo Savia Gerocentros del Mediterráneo, Vicente Cotino, ha negat aquest dilluns que les seues empreses hagen finançat il·legalment el PP “ni cap altre partit”, alhora que ha assegurat que no va rebre “cap tracte de favor” en l’adjudicació de les residències perquè es va fer mitjançant un concurs públic a què van concórrer “les empreses que sí que s’hi van voler presentar”.
Així ho ha assenyalat Cotino durant la seua compareixença en la comissió parlamentària que investiga el procés d’adjudicació de places de residències d’accessibilitat per a les persones dependents; en concret, als centres del grup Savia, format per una desena d’empreses, entre les quals figura Lubasa o Sedesa –propietat de la seua família.
Vicente Cotino, nebot de l’exconseller Juan Cotino, ha recordat que està immers en un procés judicial per haver finançat de manera il·legal el PPCV entre el 2007 i el 2008; en concret, les campanyes de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008, i ha indicat sobre aquest afer que “ací s’hi donarà una conclusió”, encara que ha remarcat: “Mai no hem finançat el PP ni cap altre partit que funcione a hores d’ara”.
Així mateix, ha assegurat que no va mantenir reunions prèvies a l’adjudicació del concurs amb l’exconseller Rafael Blasco, “jo no vaig celebrar cap reunió amb Blasco i no em consta que ningú de Gerocentros del Mediterráneo haja mantingut reunions ni sobre el plec de condicions ni sobre com havíem de licitar ”.
Relació amb Camps com amb “qualsevol altre polític”
Ha explicat que la seua relació amb l’expresident Francisco Camps i amb l’exconseller Gerardo Camps era com la que tenia amb “qualsevol altre polític” i ha admés que coneix els empresaris Enrique Ortiz i Arturo Alario, encara que ha eludit comentar les gravacions fetes públiques d’aquests dos empresaris perquè les converses estan “als jutjats”.
Cotino ha explicat que Gerocentros del Mediterráneo es va constituir com una societat entre 14-15 empreses que es dedicaven a temes d’infraestructures. En Sedesa, ha indicat que l’any 2000 en formava part de l’accionariat son pare, el seu germà, un cosí i el seu oncle, però ha remarcat que ell “mai no s’ha preocupat de la gestió d’un projecte d’aquestes característiques”.
Quan se li ha preguntat pels incompliments dels terminis en la construcció de les places, ha manifestat que no ho sabia, perquè es tractava d’una societat i eren els directius els qui acudien als consells d’administració. Per això, ha justificat desconéixer si es van sol·licitar pròrrogues als terminis i si va haver-hi penalització per incompliments.
Cotino ha explicat que es va invertir en el projecte 18 milions d’euros i “cada any es van perdre diners pel model tal com estava plantejat”. Així doncs, ha indicat que va vendre la companyia per 6,5 milions, per això les pèrdues totals van ser de 12 milions.
