Primeres identificacions amb seqüenciació massiva de l’ADN: huit afusellats en una fossa de Paterna

La Fundació Fisabio i la Universitat de València han identificat huit víctimes de la Guerra Civil i del franquisme de la fossa 112 del cementeri de Paterna, en un treball dut a terme en el marc del conveni de totes dues institucions i la Generalitat, a través de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assenyalat que es tracta de “una notícia molt bona” que demostra la importància de la centralització de les faenes d’identificació i de l’aplicació de les tècniques més avançades “per a aconseguir taxes més elevades en una fossa que ja s’havia analitzat anteriorment”.

Pérez Garijo ha detallat que a través dels nous procediments de Fisabio s’han identificat les restes de huit persones, a qui cal afegir-ne 21 més de l’exhumació, fetes inicialment en un altre laboratori, “fet que suposa més d’un 50% en la taxa d’identificació en la fossa 112” respecte de les restes dels que s’han pogut comparar amb mostres biològiques de familiars.

Les víctimes identificades eren naturals de Canet d’en Berenguer, l’Alcúdia, Alginet, Tavernes de la Valldigna, Sueca i Alberic.

La consellera ha lamentat que les famílies “hagen hagut d’esperar 80 anys aquest moment, un treball que s’havia d’haver fet molt abans i amb què estem donant valor a la nostra democràcia i dignitat al nostre país per a aconseguir l’objectiu d’assolir un territori lliure de fosses”.

Al seu torn, Pérez Garijo ha destacat la importància de la centralització de mostres a través de Fisabio per a fer les identificacions “perquè no tenim la certesa que les víctimes estan on es pressuposa i perquè a més les tècniques genètiques continuen avançant, cosa que permetrà que alguns de les restes que ara no puguen ser identificades podran ser-ho en un futur”.

Tècniques de seqüenciació massiva

El Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio, dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha utilitzat per a aquestes identificacions les tècniques modernes de seqüenciació massiva en compte dels procediments clàssics basats en electroforesi capil·lar.

Aquestes noves tècniques analitzen un nombre més gran de marcadors genètics, cosa que confereix més sensibilitat i més precisió que els mètodes clàssics, utilitzats prèviament en la primera identificació per als cossos que es van exhumar de la fossa 112.

“El resultat obtingut quant a senyal genètic amb seqüenciació massiva es considera un èxit, especialment tenint en compte la baixa concentració i alta degradació del material genètic que solen presentar les restes òssies. Així ha quedat demostrat en aquesta segona identificació feta sobre els casos negatius de la primera”, ha ressaltat Llúcia Martínez, responsable del Servei de Seqüenciació de Fisabio.

Es van aconseguir mostres d’ADN de familiars per a 51 de les 98 víctimes exhumades en la fossa. Després de la primera anàlisi en un laboratori privat es van identificar 21 restes.

Posteriorment, l’equip d’investigació de Fisabio va recollir nou material genètic de familiars de 30 víctimes, la qual cosa va permetre posar nom i cognom a les restes exhumades de huit persones més. Cal destacar que aquestes últimes han sigut identificacions de segon i de tercer grau, és a dir, gràcies a les mostres d’ADN que van donar nets, germans o nebots de les víctimes. La taxa d’èxit en aquesta segona identificació ha sigut del 26,7% i la de la fossa completa, del 56,8%.

“En aquesta segona identificació”, ha afegit Llúcia Martínez “es disposava de molt pocs familiars de primer grau. Malgrat això, la tecnologia emprada ha demostrat ser efectiva en l’establiment de parentius llunyans. Fet de vital importància pel fet d’haver transcorregut més de 80 anys després de la inhumació dels individus estudiats. Això demostra l’enorme potencial d’aquest projecte d’investigació també com a motor d’innovació i desenvolupament tecnològic”, ha explicat Martínez.

Per part seua, la presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme de la fossa comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez, ha assenyalat que ha sigut un procés llarg i dolorós però amb cada identificació “sentim una alegria immensa, de recuperar alguna cosa que feia anys que esperàvem i poder portar-los als seus pobles d’on mai haurien d’haver eixit”.

Col·laboració institucional

Aquest projecte per a la identificació genètica de les víctimes del franquisme té tres línies d’investigació: la històrica i bioantropològica a desenvolupar per la Universitat de València (UV) i la genètica amb càrrec a Fisabio.

La Universitat de València, i en concret en Facultat de Medicina, s’ha encarregat de la selecció de les parts d’os més ben conservades de les restes exhumades de les fosses per a extraure l’ADN en les millors condicions possibles.

També, des del Departament d’Història Moderna i Contemporània, s’ha entrevistat els familiars que han proporcionat les seues mostres d’ADN, per obtindre així més informació sobre les víctimes.

De la seua banda, el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio ha comparat l’ADN de les restes òssies de les fosses amb les mostres que han donat els familiars. Des de l’any passat, la Fundació Fisabio ha rebut en les seues instal·lacions familiars de les víctimes i s’han recollit, a través del Biobanc IBSP-CV, mostres de saliva de 231 persones.

A més, ha desenvolupat una base de dades de perfils genètics per facilitar en un futur identificacions entre diferents comunitats autònomes, en què tota la informació genètica obtinguda està recollida juntament amb les dades històriques i de filiacions obtingudes durant les entrevistes dutes a terme.

Per part seua, el Biobanc IBSP-CV ha creat un Banc d’ADN de víctimes del franquisme de caràcter autonòmic, que s’integrarà al que es constituïsca a escala nacional.

Intervencions anteriors

Les primeres faenes d’exhumació en la fossa 112 de Paterna es van encetar el 2018, mitjançant una subvenció de la Diputació de València, amb l’objectiu de localitzar un centenar de cossos de represaliats de la Guerra Civil.

En concret, en la fossa comuna 112, situada en el primer quadrant del cementeri de Paterna, estaven registrades les restes de represaliats del franquisme afusellats després de les sacas del 30 de novembre de 1939 i del 8 de desembre d’aquell any mateix, entre els quals hi havia l’alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna, Vicente Gómez Marí, un dels identificats en les primeres anàlisis.