Qui neteja de canyes invasores els llits dels rius a les portes de l’època de pluges?

Amb el final de l’estiu arriba al territori valencià l’època de pluges, un període en què poden ser torrencials amb fenòmens com la gota freda o la més coneguda últimament com a DANA (depressió aïllada en nivells alts). Amb aquestes avingudes d’aigua, una imatge que se sol veure són conques plenes de canyes que creen autèntics murs i inunden molts espais, des de les riberes de rius fins a les platges de desembocadura. D’això s’ha queixat constantment Cullera, en la desembocadura del Xúquer.

Davant aquesta situació, tots veuen la canya comuna (Arundo donax) com una amenaça, especialment perquè que es tracta d’una espècie invasora. Ara el problema és repartir les responsabilitats per a eliminar aquest espècimen vegetal abans que siga un problema, no sols per a les persones, sinó també per al medi natural.

Frenar aquesta espècie de canya, originària d’Àsia i amb presència en la zona mediterrània, és una tasca molt complexa, ja que passa per provocar la mort del rizoma de la planta. Està entre els 100 organismes més invasors del món i colonitza riberes i marges formant agrupacions molt denses, cosa que provoca impactes negatius com el desplaçament de vegetació nativa i el seu empobriment; la generació d’una biomassa de baix contingut d’humitat que es converteix en un polvorí per als incendis; la reducció dels recursos hídrics en zones àrides, i problemes estètics pel fet de no deixar veure el pas dels rius.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha volgut marcar els límits de les seues responsabilitats en la lluita contra la canya comuna. Per començar, en un comunicat ha assenyalat que els últims anys ha fet una inversió històrica amb quasi cinc milions anuals de mitjana per a la conservació, el manteniment i la restauració dels llits de la demarcació.

Però com que és una espècie vegetal exòtica invasora, assenyala que “la competència per a l’erradicació d’aquestes espècies exòtiques invasores, en tot cas, és una competència de la Generalitat Valenciana”, que és la que ha d’aprovar mesures de control d’espècies exòtiques. D’altra banda, afig que “la competència per a la prevenció d’incendis és de la Generalitat Valenciana i, en cas d’haver d’actuar en un llit, com que és domini públic hidràulic, la CHX autoritzarà aquesta actuació sense posar-hi cap objecció”, especifica la Confederació.

Quant a les seues responsabilitats, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer destaca que “únicament actua en eliminació de la canya comuna quan aquesta haja de ser substituïda per vegetació autòctona de ribera. Això és així perquè l’objectiu del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és aconseguir el bon estat dels rius i no l’eliminació de canyes o la prevenció d’incendis”. Puntualitza també que “a vegades, i seguint una sèrie de criteris tècnics marcats per la Directiva Marc de l’Aigua, la presència de canyes i la falta de presència de les espècies autòctones suposen un empitjorament hidromorfològic del riu. És en aquestes ocasions que actua la CHX”.

Concretament, quant a les circumstàncies que produïren danys greus sobre les persones i els béns, assenyala que la presència de vegetació en les riberes dels rius permet dispersar l’aigua, per la qual cosa els calats no tendeixen a augmentar dràsticament. D’altra banda, també permet disminuir la velocitat de l’aigua pel fet de presentar-se com un obstacle davant del corrent. Amb tot, adverteix que “deixar els rius desnaturalitzats i sense cap mena de vegetació implicaria traslladar un problema agreujat als municipis situats aigües avall”.

Pel que fa als problemes estètics en nuclis urbans, assenyala que són els ajuntaments o la Generalitat els que han de dur a terme actuacions en llits públics, però que “per fer-ho, hauran de sol·licitar l’autorització corresponent a la CHX, per tractar-se d’actuacions en zona de domini públic hidràulic”.

Reconeix en un altre apartat que també hi ha la possibilitat de convenis entre el ministeri i les administracions autonòmiques i locals per al finançament d’aquestes actuacions. Assegura així que en la CHX “es prioritzen les actuacions per a l’eliminació de canyes quan hi ha un compromís per part de l’Administració autonòmica o local per al seu manteniment”.

Resposta de la Generalitat Valenciana

Davant aquesta limitació de responsabilitats, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica respon rotundament que “la competència de la neteja dels llits dels rius és de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”.

Assenyala que la Generalitat assumeix les seues competències i que actualment té en marxa 20 iniciatives puntuals en tot el territori valencià en col·laboració amb ajuntaments i les confederacions hidrogràfiques. Però que “són ells els que avaluen el risc si ve una avinguda d’aigua, i el que han de fer és actuar, no ha de dependre de la iniciativa de la conselleria”.

Entén així que, “si ells detecten una espècie invasora en els llits, ningú els impedeix que actuen, ells són els administradors d’aquests espais”. Per tot, demana a la confederació que “no mescle les seues responsabilitats del manteniment dels llits amb la lluita contra espècies invasores ni amb la planificació per a la prevenció d’incendis”.