Ribó frena el pla que preveu 1.300 habitatges a Benimaclet i el supedita a reduir edificabilitat per conservar horta

Frenada al pla urbanístic que preveu 1.300 habitatges a Benimaclet. L’alcalde de València, Joan Ribó, va defensar dimecres la protecció de l’horta productiva del barri i la necessitat de gestionar els plans urbanístics en consens amb el moviment veïnal. Ho va anunciar el primer edil després de reunir-se amb una representació de Metrovacesa, promotora que impulsa el desenvolupament urbà constituïda en agrupació d’interés urbanístic (AIU), ja que ha aconseguit la propietat d’un 51% dels terrenys edificables.

Els representants de la promotora van presentar a l’alcalde el seu projecte, que preveu la construcció de 1.345 habitatges (un 30% de protegits i un 10% de socials), a més de zones verdes i equipaments, i li van sol·licitar el vistiplau per a constituir-se en agents urbanitzadors, possibilitat que Ribó va rebutjar de moment.

Al final de la reunió, l’alcalde va destacar la “importància que el projecte incloga els plantejaments aportats des dels moviments veïnals del barri”, que va qualificar de “molt raonables”.

Ribó va explicar que des del Govern municipal està treballant-se en la definició d’un projecte consensuat amb els socis de Govern del PSPV, com a responsables de l’àrea de Desenvolupament Urbà Sostenible. Una vegada estiga definit, es negociarà amb Metrovacesa. No obstant això, l’alcalde no va descartar la gestió directa del PAI si la promotora rebutja el plantejament municipal.

“Des del Govern municipal volem traure aquest projecte avant d’una manera consensuada”, va explicar Ribó, “en la mateixa línia del model d’urbanisme que estem impulsant, i que està significant un gir evident, com per exemple les actuacions i la planificació urbanístiques al Cabanyal, Ciutat Vella o Natzaret, totes consensuades amb el moviment veïnal”.

Des del PSPV van declinar fer comentaris sobre aquest tema, però sempre s’han mostrat poc inclinats a modificar les condicions del PAI per les possibles conseqüències jurídiques i econòmiques que podria implicar per a l’Ajuntament.

La trobada va tindre lloc a petició de l’empresa i de l’AIU, que l’havien sol·licitada al final de febrer, just abans de la declaració de l’estat d’alarma. L’alcalde va subratllar la importància que les actuacions urbanístiques en els diferents barris de la ciutat es planifiquen de manera integral i d’acord amb els elements definitoris ja existents en cada barri, i que el resultat puga ser una actuació integrada. Quant a la reserva d’horta, si bé la proposta de Metrovacesa recull un espai denominat ‘zona equipada verda’, cal tindre en compte que Benimaclet té en aquests moments zones d’horta en cultiu, en producció, que l’alcalde ha defensat que romanguen com a element definitori i valuós de la zona, per la qual cosa caldria desclassificar part del sòl ara urbanitzable.

L’alcalde també s’ha mostrat favorable a reduir el nombre previst d’habitatges, així com la seua disposició: “No m’agraden els nous barris amb grans edificis creats dins de barris consolidats amb tipologies de cases diferents, tot ha de quedar perfectament integrat”.

Metrovacesa amenaça d’anar als tribunals

Després de la reunió, Metrovacesa va advertir que “una potencial desclassificació del sòl no és viable ni està justificada en absolut; no és viable perquè, per a fer-ho, caldria alterar la classificació actual dels terrenys, la qual cosa hauria d’escometre’s mitjançant la revisió de la totalitat del pla general de València, i seria necessària l’aprovació de la Generalitat”. Això, a més, suposaria “un cost econòmic elevat per a la ciutat”. Així mateix, “no és una proposta justificada, ja que el projecte actual sorgeix d’un procés participatiu que integra totes les necessitats i peticions plantejades pels veïns en el seu moment”.

Addicionalment, “diversos informes i estudis aportats a l’Ajuntament constaten l’arbitrarietat i la no justificació d’aquesta alternativa que, en tot cas, hauria d’haver-se plantejat en el Pla d’Acció Territorial de l’Horta Valenciana aprovat fa poc”.

Amb tot, la promotora “continua oberta a estudiar la millora de la integració del projecte amb l’horta i el barri de Benimaclet que permeta el desenvolupament del projecte conforme als paràmetres urbanístics vigents i ratificats pel consistori municipal en els últims anys”.

No obstant això, va afirmar que “si la decisió final del consistori fora la desclassificació total o parcial del sòl, Metrovacesa actuarà en defensa dels seus drets i contra l’arbitrarietat d’una decisió d’aquestes característiques”.

La desclassificació total dels terrenys perquè siga l’Ajuntament el que exercisca la gestió directa de la urbanització tindria un cost de 11,5 milions d’euros, tal com va documentar un estudi de la Universitat de València. En cas contrari, exigeixen que l’edificabilitat actual es reduïsca entre un 25% i un 40%.

Segons un informe dels tècnics municipals, desclassificar per complet el sòl del PAI per evitar la construcció de més habitatges pot tindre un cost d’almenys 30 milions d’euros, 20 milions en concepte de compensació econòmica per a la promotora i 10 milions més pels equipaments públics que deixarien de construir-se, el cost dels quals hauria d’assumir directament l’Ajuntament.

Metrovacesa ha xifrat en 50 milions d’euros l’import de la reclamació que posaria a l’Ajuntament en cas que es desclassificaren els terrenys.

Els veïns proposen soterrar part de la ronda nord

L’associació de veïns de Benimaclet va presentar fa poc un projecte alternatiu al pla d’actuació integrat (PAI) de Benimaclet que promou Metrovacesa.

L’entitat veïnal ha assegurat que es tracta d’un projecte alternatiu i viable, desenvolupat amb la participació veïnal i equips d’arquitectura: “És un projecte valent que aposta per una vertadera transició horta-ciutat; esperem també valentia per part del nostre govern municipal”. La proposta planteja un tram subterrani en la ronda nord entre els camins de Farinós i de les Fonts: “Aquesta operació té un cost estimat de 15 milions d’euros, que podria ser compartit per les tres administracions públiques (local, autonòmica i central) com a mesura correctora de l’impacte ambiental, ja que la ronda té caràcter d’infraestructura metropolitana i va ser feta pel Ministeri de Foment”, diu el projecte veïnal.

D’aquesta manera, en superfície es proposa “la reconstrucció dels terrenys sobre el pas inferior de la ronda recuperant la cota d’horta així com el parcel·lari i la xarxa de séquies d’alimentació i drenatge originals; un bosc perimetral a la ciutat com a filtre visual i protecció ambiental davant dels trams de la ronda que resten en superfície”