Set anys de presó al porter d’una discoteca de Castelló per haver deixat en coma d’una punyada un client

El Tribunal Suprem ha rebaixat fins a set anys la condemna de presó imposada a un treballador de seguretat d’una discoteca de la localitat castellonenca d’Alcossebre que el 2014 va deixar un client en coma d’una punyada. La víctima havia participat en una baralla i estava sent tret del local per dos treballadors quan el condemnat, també membre de seguretat de l’establiment, li va amollar una punyada forta al cap per darrere. Els jutges del Suprem rebaixen la condemna pels retards judicials que ha tingut el procés judicial: “No hi ha el més mínim indici de justificació del comportament de l’acusat”, diu la sala.

La sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, explica que els fets van tindre lloc a primera hora del matí del 20 de juliol de 2014. La víctima, que tenia llavors 28 anys, s’havia vist involucrada en un altercat, un forcejament en què havia colpejat un dels treballadors de seguretat del local. Aquest porter que havia sigut colpejat va ser el que va aprofitar que, instants després, la víctima estava sent subjectada i sent treta del local per dos companys per a amollar-li una punyada forta al cap per l’esquena.

Les seqüeles de la punyada van ser reflectides ràpidament en els informes mèdics. La víctima va quedar en un coma vegetatiu permanent i va passar a dependre completament dels seus pares. Entre moltes altres despeses i canvis, van haver de traslladar-se a Galícia per portar-lo a diversos hospitals i a una Fundació, reformar sa casa i comprar una furgoneta per al seu trasllat.

El procés judicial s’ha dilatat durant huit anys abans de ser sentenciat en ferm, però les càmeres de seguretat del local han sigut en tot moment la prova principal que va enregistrar la punyada del porter. L’Audiència Provincial de Castelló va imposar al treballador de la discoteca una condemna de nou anys de presó per lesions agreujades amb traïdoria, encara que ara el Tribunal Suprem ha rebaixat la condemna a set anys de presidi

La resolució modifica a la baixa el temps que passarà entre reixes, però no la indemnització que rebran els seus pares. D’una banda, queda el mig milió d’euros que ja va pagar extrajudicialment l’asseguradora de l’empresa que explota la discoteca, i els jutges mantenen una altra quantitat similar que ha de pagar el condemnat amb el seu cap llavors i l’empresa que gestionava aleshores la discoteca com a responsables civils subsidiaris.

La sala penal del Suprem explica, en el seu rebuig a la major part dels recursos, que la punyada pegada amb força i per l’esquena al cap de la víctima no estava justificada de cap manera per la possible existència d’una baralla prèvia, a més, quan llavors el jove estava sent expulsat del local i “en estat d’embriaguesa”.

Diu la sentència que aquesta desproporció “és de tal magnitud que el judici de retret no pot veure’s minorat en cap aspecte. No hi ha el més mínim indici de justificació del comportament de l’acusat”. La baralla que va portar a l’expulsió de la víctima del local, afigen els jutges, “ja havia acabat, i aquesta era treta de la discoteca per dos empleats. Estava en estat d’embriaguesa i el comportament de l’acusat només s’explica pel desig de donar un escarment a l’esvalotador”.

Condemna econòmica per al cap

El Suprem estima parcialment el recurs del condemnat i rebaixa de nou a set anys la condemna de presó en entendre que el procés judicial, que va arrancar el 2014 quan van ocórrer els fets, s’ha dilatat massa en el temps. Però la sentència també amplia la responsabilitat civil subsidiària, com demanava la família, al cap del condemnat llavors, i no sols a l’empresa que explotava el negoci de la discoteca.

Els jutges repassen la documentació del cas i inclouen en el relat de fets provats que l’ocupador del condemnat era l’amo de l’empresa i no sols l’empresa en si mateixa. No sols hi havia un “vincle laboral” i una “dependència”, sinó que “si més no directament es beneficia de les activitats de vigilància que desenvolupava l’acusat en la discoteca” i, finalment, “li incumbia la gestió d’aquesta entitat que era la que administrava la discoteca”.

Això implica, a efectes pràctics, que el mig milió d’euros d’indemnització establits per la via judicial per a la família continuen sent responsabilitat directa del treballador condemnat, però ara el seu cap també és considerat responsable civil subsidiari juntament amb l’empresa.