La portada de mañana
Acceder
La derecha tiene un 87% de posibilidades de lograr la mayoría absoluta el 4M
Arranca la vacunación contra la COVID de enfermos crónicos
Opinión - El 'atado y bien atado' era esto, por Rosa María Artal

“Stop feminazis”: anàlisi de l’antifeminisme en xarxes i el ‘modus operandi’ dels trols

El autobús antifeminista de Hazte Oír.

El principi d’acció i reacció és un dels pilars de la física. El cos A exerceix una força sobre el cos B i rep d’aquest una força de la mateixa intensitat. La proliferació del discurs feminista ha agafat protagonisme en els últims anys en les xarxes socials amb l’organització de la gran vaga feminista del 8 de març de 2018, el moviment #MeToo i la seua derivada espanyola, el #Cuéntalo. La força amb què el moviment ha impactat en l’entorn digital també segueix la dinàmica de la tercera llei de Newton; un discurs antifeminista i misogin respon amb virulència.

Les dones activistes i de caràcter feminista marcat reben diàriament burles, insults i amenaces, com han denunciat des de les mateixes afectades fins a organismes internacionals. És l’anomenat gendertrolling –la unió de trol i gènere–, “una forma específica de violència simbòlica en entorns digitals, que se centra en el gènere i es dirigeix cap a les dones”. Així el defineix el treball d’Alicia Villar-Aguilés i Juan Pecourt Gracia per a Teknokultura, la revista de cultura digital de la Universitat Complutense de Madrid, una anàlisi dels components misògins de la cultura trol en xarxes socials, immersa en la “lògica androcèntrica”, de l’entorn digital.

El trol, segons aquest treball, o és anònim o hiperbolitza la seua figura, esdevé personatge públic, i adapta la misogínia de la societat patriarcal a l’entorn digital. Segons l’estudi de la investigadora valenciana, l’androcentrisme digital i la subcultura trol promouen un estil “confrontacional” de participació i de debat públic; un estil que agafen dels debats polítics i les tertúlies televisades. Quan l’objectiu és guanyar un debat i no la trobada de posicions, es recorre a estratègies com la “provocació emocional del contrari”, que es dona mitjançant la ridiculització i la burla, buscant bé humiliar al rival, bé fer-li perdre els papers. Aquesta estratègia “es durà a terme mitjançant manipulacions lingüístiques que el contrari considere inacceptables, com relacionar les propostes feministes amb el nazisme”.

L’estudi analitza el fenomen en xarxes que embolcalla l’etiqueta #StopFeminazis, un lema popular en les setmanes prèvies al 8 de març de 2019, el primer que va seguir a la gran vaga feminista. L’etiqueta s’acompanya d’altres categories secundàries com #ElFeminismoesCancer, #IdeologíadeGénero o #AbortaresDelitoNoDerecho, entre altres. “Les pràctiques de troleig es relacionen de manera directa amb la lògica masclista normalitzant-se en el ciberimaginari feminista espanyol l’expressió “machitrol”, indica l’estudi. L’etiqueta, amb el qualificatiu feminazi, “tracta de pertorbar el discurs feminista, presentat com a dominant i amenaçador, d’acord amb una sèrie d’oposicions discursives que reforcen la mirada androcèntrica”; l’objectiu d’aquesta distorsió és “la desnaturalització del discurs feminista” mitjançant la resignificació de conceptes, de manera que “s’aspira a construir un contradiscurs que guanye el combat dialèctic mitjançant colps d’efecte instantanis (insults i sarcasmes manifestats en forma d’imatges, mems i frases fetes)”.

En l’interval temporal analitzat, bona part dels missatges provenen de l’organització ultraconservadora Hazte Oír, coneguda per l’autobús trànsfob i campanyes negacionistes de la violència masclista. “És precisament aquesta campanya i l’organització que la promou la que ha contribuït a la viralització de l’etiqueta i és utilitzada tant per anunciar les visites o els recorreguts de l’autobús, com en actes privats d’aquesta organització”, indica l’estudi.

El troleig usa com a reforç argumental notícies falsejades i s’alimenta de la desinformació que prolifera en les xarxes socials, en detriment del filtre que oposava la premsa i els mitjans de comunicació tradicionals. Els mitjans “han perdut la capacitat de filtrar la informació abocada a l’esfera pública, alhora que han sorgit actors anònims que difonen alternative facts allunyats de la contrastació empírica, però que tenen un gran impacte emocional”, assenyalen els autors. Els trols difonen una imatge caricaturesca i falsa del feminisme i atribueixen al moviment actituds i accions totalitàries, persecució de la dissidència i incentivació de l’odi, pràctiques per a justificar la seua comparació amb el nazisme. 

Els autors conclouen que els atacs al moviment feminista –individuals i col·lectius– són freqüents en l’entorn digital i associen el “caràcter intimidatori” amb “l’androcentrisme de la cultura digital des dels orígens” i la seua vinculació al clima de desinformació. A més de l’antifeminisme, l’etiqueta mostra vincles amb altres corrents: “Una exaltació dels discursos que apel·len al nacionalisme espanyol, a la simbologia de tipus espanyolista juntament amb la simbologia relacionada com a pròpia, com és la bandera d’Espanya i les forces de seguretat de l’Estat. També s’observa discurs catòlic i promoció de valors conservadors que atribueixen al feminisme una idea de guerra entre sexes. En l’expansió de l’etiqueta tenen un protagonisme important persones o comptes vinculats al partit polític Vox. En molts casos, l’atac al feminisme s’emmarca en un atac més general a les posicions polítiques d’esquerres”, descriu el text.

L’etiqueta analitzada no és un cas aïllat, sinó que “es vincula a un corrent de misogínia en xarxa connectada amb un moviment antifeminista i antigènere internacional impulsat a través d’organitzacions i partits polítics d’ideologia d’extrema dreta encarregats d’escampar i amplificar aquesta mena d’atacs”, conclouen.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats