Vicente Barrera, el torero convertit en fugaç vicepresident valencià

Bous i porgues en el sector cultural. El fugaç vicepresident valencià de Vox, l’antic destre Vicente Barrera (València, 1968), ix del Consell amb un balanç centrat en el món taurí i en la “cultura blanca”, l’expressió que va usar per a justificar les seues porgues sonades en el sector. Barrera deixa un primer pressupost del curt bipartit del PP i Vox i una defensa tancada del seu “circuit valencià de corregudes de jònecs” per a la promoció dels “joves artistes”, en referència als toreros. En la seua última sessió de control en les Corts Valencianes de dijous, Barrera també va elogiar l’exposició programada en el Museu de Belles Arts de València de la pintora falangista Rosario de Velasco. “Al contrari que vostés, no preguntem als artistes si són de dretes o d’esquerres”, va etzibar a la diputada de Compromís Verònica Ruiz, a pesar que la pintora va morir fa més de tres dècades.

Barrera va aterrar en la vicepresidència primera i en la Conselleria de Cultura i Esport de rebot després de ser descartat Carlos Flores, catedràtic universitari i dirigent de Vox, a conseqüència de la seua condemna per maltractament a la seua exdona. El destre, dedicat a les seues empreses privades després del seu pas pel món taurí, s’havia significat prèviament per la seua amistat amb Francisco Camps, a qui va arribar a acompanyar en el judici dels vestits del cas Gürtel.

Caracteritzat per una capacitat oral més aïna pobra i vacil·lant, Barrera ha sigut un vicepresident ideal per a Carlos Mazón, amb poc de perfil polític i sense grans dots per a l’oratòria. Quasi com si personificara la profecia de Mazón abans de ser investit president: “En el pitjor dels casos, hauríem de llepar-li-la a un de Vox, que venen ací a tocar els collons”.

L’extorero es va convertir així en la cara més visible de Vox en el bipartit amb el popular Carlos Mazón, el primer Govern autonòmic pactat entre totes dues formacions. Les seues primeres mesures, amb una combativa secretària autonòmica de Cultura, es van centrar en una porga feta en el sector cultural. Va començar amb la destitució de José Luis Pérez Pont, gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana després d’una etapa reeixida en què va convertir el Centre del Carme de Cultura Contemporània en un autèntic epicentre d’agitació artística. El reconegut gestor cultural va ser substituït per Nicolás Bugeda, un càrrec amb una trajectòria lligada al PP que tenia reconeguda una incapacitat permanent total fins poc abans de la seua incorporació.

En un segon assalt, el departament de Barrera va denunciar preteses irregularitats en la gestió de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), la joia de la corona de la Generalitat Valenciana. La Fiscalia va arxivar la denúncia de la Conselleria de Cultura i la directora de l’IVAM, la reconeguda Nuria Enguita, va abandonar el càrrec. Cap de les dues institucions sembla haver tret cap després de les porgues.

Barrera, a puerta gayola, també va centrar el seu paper en l’executiu autonòmic en la promoció de la seua antiga ocupació: la tauromàquia. En els primers pressupostos del bipartit, va incloure una inèdita subvenció de 300.000 euros a la Fundació Bou de Lídia, una entitat amb seu a Madrid. També una dràstica retallada de subvencions per a les entitats considerades catalanistes i una injecció d’ajudes a les entitats que impugnen la unitat de la llengua catalana i religioses.

Dels comptes autonòmics van desaparéixer les ajudes a les fundacions que difonen l’obra de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, es van retallar les de les fundacions Bromera i Full i es va suprimir la de l’Institut Ramon Llull per a la promoció de la literatura valenciana. Un pressupost “sense complexos”, tal com el va definir Barrera.

El fugaç vicepresident de Vox, després d’un breu parèntesi dedicat a la política institucional, compta amb el matalaf de la seua activitat com a empresari en el sector immobiliari i vitivinícola. Vicente Barrera, segons la seua declaració de béns del portal de transparència, té participacions en empreses d’un milió d’euros i un altre milió en fons d’inversió.