“Volem obrir la Confraria de Sagunt a les dones des de dins, amb respecte i sense dinamitar-ho tot”

Ocupar-se de la neteja, de les vestes, de la loteria i d’altres aspectes d’intendència... Aquesta era la relació que històricament han tingut les dones amb la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt, fundada el 1492, però no poden ser membres d’una germandat que actualment té més de 2.000 membres, tots homes. Per què? Perquè la seua normativa ho impedeix; però hi ha una lluita que durant els últims anys s’ha intensificat per a posar fi a aquesta situació i s’òbriga també aquesta festa al sexe femení.

El col·lectiu Setmana Santa Inclusiva reivindica a Sagunt durant les últimes edicions canviar els estatuts de la confraria, perquè, en compte de permetre l’ingrés de tots els “homes”, que foren totes les “persones” catòliques –les batejades–, sense distinció entre homes i dones. Malgrat que fa dos anys es va fer una votació interna en què va guanyar el no a la proposta (amb una baixa participació dels membres), aquest moviment no es rendeix i cada any, durant la Setmana Santa, reivindica la no-discriminació i, així com ja es va votar una primera vegada fa més de vint anys, no es descarta tornar a posar damunt la taula una altra votació.

Un dels membres de Setmana Santa Inclusiva, el també confrare Albert Llueca, explica que “volem obrir la Confraria de Sagunt a les dones des de dins, amb respecte i sense dinamitar-ho tot”. Com a exemple Llueca assenyala que l’acte públic de protesta es tornarà a fer dimarts, “un dels pocs dies en què no hi ha cap acte oficial de Setmana Santa a Sagunt”, davant l’ermita de la Sang, una cita que serà a les 19.00 del que es considera epicentre d’aquesta festa declarada d’Interés Turístic Nacional.

Llueca afig que, “si volguérem polèmica i forçar un conflicte, podríem utilitzar els intersticis que hi ha en la festa, certs buits que podríem aprofitar per a rebentar-ho tot, però no volem fer-ho, perquè estimem aquesta festa, la respectem i volem que siga una obertura consensuada”. Més encara, el confrare afirma que aquests forats “haurien d’aprofitar-se per a començar a introduir les dones en la festa”.

Dependent de l’Arquebisbat

La Confraria de Sagunt no és una entitat jurídica autònoma, està adscrita a la parròquia de Santa Maria i depén, doncs, de l’Arquebisbat de València, per la qual cosa no estan obligats directament a obeir la normativa autonòmica, que sí que hi obligaria.

No obstant això, aquesta és la tendència general i recorden que ja s’han produït precedents com a Sevilla, quan l’arquebisbe va publicar el 2011 el decret que obligava a admetre les dones, o a Zamora el 2018, quan es va produir una modificació dels estatuts. L’Arquebisbat de València va en el mateix sentit i ja té un model d’estatuts en la línia de la no-discriminació de sexes.

Per això, els impulsors de la iniciativa assenyalen que busquen que el canvi es faça a través de la iniciativa interna, perquè no s’arribe al fet que els obliguen des de fora, de manera traumàtica. I és que els bisbats cada vegada impulsen més la igualtat de sexes en aquesta mena de tradicions.

Llueca defensa que amb la iniciativa pròpia es poden manejar millor els tempos de l’adaptació, fer més pedagogia i controlar la introducció, no obstant això, adverteix que, “si esperem que ens obliguen, pot ser una qüestió quasi de hui per a demà, en pocs mesos haver de fer-ho tot”.

Quant a comparacions, Albert Llueca recorda els casos de les pescadores del Palmar o la dona en els Moros i Cristians, “històricament van ser excloses, però després de la lluita i la reivindicació de la igualtat s’ha normalitzat tot, no ha desaparegut res i viuen tots la normalitat del segle XXI”.