Mor el poeta i crític literari Lluís Alpera, fundador del departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

El filòleg, poeta i crític literari Lluís Alpera i Leiva va morir aquest passat divendres als 80 anys. En la seua trajectòria destaca la fundació del departament de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant (UA), on va exercir com a professor.

Des del Patronat de FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura) han manifestat les seues condolences per a acompanyar a la família i amics d'Alpera en aquests moments.

En homenatge al poeta, l'organització 'passeja' per les platges del Cabanyal i la Malva-rosa de València amb la lectura d'uns poemes inclosos en la iniciativa 'Viatja llibre'.

En 'Introit. A la memòria del meu pare, que em va mostrar el país', Alpera expressava: “Endolcida l'ànima per una forta sentor de mar, conversàvem perpatètics vora la platja, al llarg de la fina arena del Cabanyal i de la Malva-rosa. El pare, patró sense vaixell, fitava l'horitzó, àvid i trèmul d'aventures i d'aigües profundes”.

Lluís Alpera va nàixer a la comarca valenciana de L'Horta en 1938. Poeta, crític, animador cultural i fundador de Filologia Catalana en la UA, va presentar al llarg de la seua poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que li envolta, com un exemple clar de la poesia catalana de la segona meitat del XX, com recull la trajectòria de l'autor en l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Des de molt jove va començar a cultivar la poesia i es va inscriure en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe 'Anthology of Valencian Realist Poetry' en la revista Identity Magazine, de la Universitat de Harvard, Alpera va fixar una actitud estètica que marcarà des de llavors el seu recorregut com a poeta.

Del sensualisme barroc cap a la poesia sintètica

No obstant això, la seua obra mai s'ha estancat en aquest inici realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els seus últims llibres de poemes, destaquen des de l'AELC.

Ha publicat més de vint poemaris, entre els quals ressalta 'Dades de la història civil d'un valencià' (1980), 'Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors núbil hibiscus' (1985), 'Tempesta d'argent' (1986), 'Cavalls a l'alba' (1998) i 'Els bells papirs d'Alexandria' (2003).

Com a crític, també té publicats alguns llibres, com els tres volums que componen 'Sobre poetes valencians i altres escrits' (1990-2004) i diversos articles en periòdics i revistes científiques i culturals.

Fruit de la seua activitat literària, Alpera ha rebut premis i reconeixements com el Salvat-Papasseit, el de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March. També va formar part del programa L'Escriptor del Mes de la Institució dels Lletres Catalans.