eldiario.es

9

Martínez Luciano: “Sagunt comença a notar que el festival li pertany”

El director considera que Sagunt a Escena s’ha convertit en un dels festivals de referència de les arts escèniques, però apunta com a “gran repte” de futur començar a produir espectacles propis i en valencià

Assegura que els espectacles del Teatre Romà tenen una mitjana d’ocupació del 90%; n’hi ha, fins i tot, que han penjat el cartell de ‘Sense localitats: “Això significa que la gent hi va responent”

Juan Vicente Martínez Luciano, director de Sagunt a Escena.

Juan Vicente Martínez Luciano, director de Sagunt a Escena.

Juan Vicente Martínez Luciano prefereix triar la programació de Sagunt a Escena amb molta antelació, compondre un “esquelet” amb quatre o cinc obres i, llavors, donar-li una coherència, crear un relat. El d’enguany es titula ‘Paraules i sons’ amb la intenció de fer valorar i revisitar els textos clàssics, però també la música que els envolta. Sagunt a Escena celebra la 36a edició amb el convenciment d’haver-se convertit en un festival de referència dins de les arts escèniques després d’haver superat una època “adormida”. Del 25 de juliol al 7 de setembre, un total de 32 espectacles, 10 dels quals es veuran al Teatre Romà i 22 als diferents espais de l’Off Romà, ompliran els carrers d’una ciutat que cada vegada fa més seu l’esdeveniment.

Quin és el relat de la 36a edició de Sagunt a Escena?

Quan pensem en el Teatre Romà i en Sagunt a Escena sempre ens venen al cap els clàssics. L’espectador normalment espera una tragèdia grega, una comèdia llatina o, fins i tot, un clàssic espanyol, un Lope o un Calderón, o un anglés com Shakespeare. En aquesta edició volia que la gent s’adonara que hi ha altres llenguatges escènics. Els textos clàssics revisitats seran sempre la base del festival. Enguany tenim Divinas palabras de Valle-Inclán; Rodrigo, querido maestro, una adaptació preciosa de la vida del mestre Rodrigo feta per Passió per Sagunt, que recrearan la seua vida ara que es compleixen vint anys de la seua mort; Viejo amigo Cicerón, d’Ernesto Caballero, un dramaturg contemporani que ens porta a escena un personatge clàssic llegit des de hui. A més, els llenguatges escènics incorporen necessàriament la música i també m’interessava parlar no només de les paraules, sinó també dels sons que acompanyen els textos. En aquest sentit tenim una magnífica Consagració de la Primavera de la Jove Orquestra de la Generalitat, Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i continuarem amb Carles Dénia recreant els mons d’Al Tall, Raimon, Serrat...

Què aporta revisitar els textos clàssics des del punt de vista actual?

Demostrar la vigència dels clàssics. No és casualitat que un text de Lope, de Calderón o de Shakespeare siguen actuals, perquè tracten dels temes de sempre. No és el mateix fer-ne una lectura actual que enfocar-la des de fa 2.000 o 400 anys, com és el cas del Somni de Shakespeare. Els problemes de relacions de parelles o les parelles mixtes, fa 400 anys, era una cosa de comèdia i ara adquireix una lectura nova amb el masclisme, el feminisme, la feminitat... Els clàssics demostren que els problemes i les idees són els mateixos, però els afrontem de maneres totalment distintes.

Des de l’inici dels seus quatre anys com a director de Sagunt a Escena ha vist que el pressupost s’ha anat incrementant progressivament. Enguany la pujada ha sigut d’un 11% respecte del 2018 i ha arribat a 463.000 euros. Com valora aquesta implicació?

El festival ha tingut una pujada molt important quant a pressupost i quant a la disposició tant del Govern de la Generalitat com de l’Ajuntament de Sagunt i de la Diputació de València d’unir esforços perquè el festival tornara a tindre el valor d’abans. Després de 6 o 7 anys adormit, la primera cosa que havíem de fer era tornar a explicar què és Sagunt a Escena i per què el Teatre Romà era important, a més de portar les arts escèniques més enllà del teatre. En quatre anys hem augmentat molt poquet, però partíem de pràcticament res. El pressupost total del festival de Sagunt, i quan dic total és també la infraestructura, muntar escenaris, la neteja, la policia municipal, etc, no arriba ni al 10% del que té Mèrida. És fonamental que ens adonem que parlem d’un festival que no pot fer el mateix que fa Mèrida, Almagro o el Grec, perquè no tenim, de moment, capacitat de produir els nostres espectacles. Aquest seria, jo crec, el nostre gran repte de futur. Fem exhibició, escollim espectacles que ja s’han estrenat, però no tenim capacitat de decisió per a produir. Això significaria tindre una personalitat pròpia més important encara, però fan falta molts i molts diners.

I anem cap a aqueix moment?

Espere que sí que anem cap al moment en què ens adonem que tenim el festival d’arts escèniques, jo diria i m’atrevisc a dir, més important de la Comunitat Valenciana, i podem convertir-lo en un dels més importants de l’Estat. L’esforç de les persones ja el tenim, però fa falta l’esforç econòmic i, crec jo, que el personal comence a tindre una línia de producció que el faria diferent d’altres. Per una raó fonamental: treballaríem en la nostra llengua, perquè ara pràcticament tot el que tenim és en castellà. Per exemple, l’espectacle inaugural, Somni, és una producció de l’Institut Valencià de Cultura i és en valencià, però trobem molts problemes a l’hora de programar teatre en la nostra llengua.

Quina és la representació d’obres en valencià?

Comptant el que tenim en l’Off Romà parlaríem del 20 al 25%. Jo diria que, sobretot, en el Romà hauríem de tindre un 30 o 40% en valencià i en l’Off un 50%. Ara hem augmentat, perquè en l’Off tenim més teatre en valencià; en el Centre Cultural Mario Monreal cada dimecres del mes d’agost fem una mostra del que ha sigut la producció valenciana de la resta de l’any; dins del festival tenim un minicicle que es diu ‘Ressona’, en què tots els divendres hi ha concerts de grups en valencià al peu del Teatre Romà... Per aquest cantó és per on també hauríem de trobar aquesta personalitat del festival.

Alguna vegada també ha parlat d’un patronat que facilitaria aqueixa gestió.

Si les institucions que ara mateix hi col·laboren i les que podrien col·laborar-hi més, com, per exemple, el Ministeri de Cultura, que ara dona una ajuda simbòlica al festival que és com una almoina, s’hi implicaren més, sí que podríem crear aquest patronat, en què hi ha institucions i, fins i tot, gent de la societat civil com empreses del port de Sagunt i de Sagunt que ja hi col·laboren, i tindria més ressò en molts llocs en el món empresarial i social i, això, ens permetria obtindre més pressupost, sens dubte. És el que passa en llocs on hi ha un patronat, com per exemple en Les Arts.

Com deia, Sagunt a Escena va viure una etapa de sequera prèvia al seu nomenament com a director. Diria que, quatre anys després, s’ha convertit en un festival de referència dins de les arts escèniques valencianes?

Sens dubte. El primer any teníem l’objectiu que el nombre d’espectadors era determinant per a saber-ne el ressò, no només les ressenyes i els impactes en premsa, i vam tindre un 80% d’ocupació del Teatre Romà; i en les actuacions en el carrer ja notàvem que els espais s’omplien de gent. L’any passat va ser la demostració que el festival havia crescut fins on podia arribar. Hem de tindre en compte que el festival dura més de 30 dies i hem de muntar, fer l’espectacle, desmuntar... Cada espectacle comporta 3 o 4 dies de faena. I ara sabem que tots els espectacles del Teatre Romà tenen una ocupació de més del 90% i n’hi ha en què hem hagut de penjar el cartell de ‘Sense localitats’. Això significa que la gent hi va responent. Quan falta una setmana per al festival tenim més del 50% venut totalment. La gent ja s’espera des de fa mesos. Ara mateix, Sagunt, el seu entorn i, sobretot, la societat saguntina està donant molt de suport al festival i això fa deu anys no passava.

Pensa que els saguntins i les saguntines senten el festival com a propi?

Ara comencen a sentir-lo com a propi. De fet, tenim grups de gent que treballen amb nosaltres, com un col·lectiu que es diu La tira de dones, que tots els anys ens fan la pujada al castell amb una mostra de les arts plàstiques que elles treballen, i la fan al voltant de la idea del festival. En el Museu Arqueològic hi ha huit actuacions d’un grup saguntí que és el Camí de Nora, que fan visites dramatitzades. Hem inaugurat també Menuts a Escena, en què els pares poden portar els xiquets al museu, on hi ha professionals atenent els menuts i explicant què és l’arqueologia, mentre ells estan en el Teatre Romà. Hem notat que la gent s’hi està involucrant molt, tant quan fem coses a la Glorieta, com al Centre Cívic del Port de Sagunt, en el Casino Vell, en la Gerència del Port de Sagunt, on es fa la cloenda... Sagunt comença a notar que el festival li pertany.

Un dels seus objectius, quan va començar, també era potenciar la internacionalitat del festival.

Això és el que més faena comporta, perquè el pressupost és el que és, però també volem portar espectacles que, d’alguna manera, mostren què es fa en les arts escèniques d’altres països. Hem d’estudiar molt bé tot el que passa o passarà per l’Estat espanyol i aprofitar que una companyia hi està de gira per a fer que vinga també a Sagunt, ja que això ens permet abaratir costos i sumar la visió internacional del festival. Enguany ens acompanyen Yamato, que fan un espectacle de percussió japonesa que es diu Passió; només diré que el tambor més gran pesa 500 quilos. O d’altres, com el Ballet Nacional de l’Uruguai, perquè el dirigeix Igor Hiedra, que farà sis actuacions a tot Espanya. Ho hem aprofitat, i la sisena i última actuació de la gira serà ací a Sagunt.

I quines recomanacions ens dona per a aquesta edició?

Els ho recomane tot. A la gent a qui li agrada més el teatre no es pot perdre Viejo amigo Cicerón, perquè està protagonitzada per Josep Maria Pou i dirigida per Mario Gas; han estat a Mèrida i l’èxit ha sigut total; juntament amb Divinas palabras de Valle-Inclán serien els dos grans espectacles de teatre. I des de la música tenim Carles Dénia, Mastodonte i, també, l’últim espectacle, que és Bailando con Carmen, una producció que s’estrenarà en el festival i que és una òpera flamenca. A hores d’ara s’assaja en el Teatre Principal de València i puc dir que serà un espectacle meravellós.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha