Aquesta campanya la guanyarem

Reconec que políticament sóc un clàssic. O, com es diu ara, un ranci. I això comença a passar-me factura en aquesta campanya del “desbordament” en què les emocions estan molt per damunt de la raó. Ja va passar en les últimes convocatòries electorals i jo en puc donar fe. A títol pòstum.

No calen tesis doctorals sobre màrqueting polític per a saber que l’empatia és fonamental per a atraure voluntats i que hi ha persones amb un talent excepcional per a fer-ho. Dones com Mónica Oltra o Ada Colau fan que la gent se senta representada més enllà de la ideologia o del programa, perquè les veu normals (“és una més!”) i al mateix temps extraordinàries (“és ella!”). Homes com Alberto Garzón o Íñigo Errejón trenquen les barreres del seu espai polític i són apreciats (“com a persones”) per votants d’altres partits, fins i tot enfrontats als seus. Cauen en gràcia, tenen carisma, són valorats més enllà de les propostes que defensen i dels interessos que representen. Per descomptat, aquest fenomen no és exclusiu de l’esquerra: ací està el cas d’Albert Rivera per a demostrar-ho… si no li apaguen l’aire condicionat.

Si s’ajunten líders amb magnetisme, dissenyadors gràfics amb originalitat i assessors amb intel·ligència tàctica, es té… la campanya d’Units Podem i A la Valenciana. No agradarà a tothom, però cal reconéixer que el catàleg Ikea de la socialdemocràcia podemita és una troballa de la comunicació electoral, perquè qui no n’ha tingut un a les mans? (és mainstream, no, el següent). Tampoc descobriré jo la importància de La Cueva, l’equip que gestiona les xarxes d’IU, per a posar en bona posició la figura de Garzón durant la campanya del 20D i els mesos posteriors. La mescla d’identitats polítiques i estètiques de la nova coalició donarà segurament peu a no poques friccions internes, però produeix una tensió creativa que es plasma en símbols com el cor (o la V de victòria “a la valenciana”) que adquireixen viralitat i acaben convertint-se en síntesis superadores de cada una de les parts, en elements identificatius d’un “nosaltres” molt més ampli i fins ara desconegut.

Els que ahir se sorprengueren davant dels pronòstics del CIS, que ja situa la suma d’UP i les confluències com a segona força en vots i en escons, no haurien de subestimar la seua capacitat de creixement durant la campanya electoral. La tendència és clara des que es va anunciar un acord que ha capgirat percepcions que fa a penes un mes semblaven consolidades: d’un Podem a la baixa amb problemes seriosos d’imatge pública s’ha passat a una coalició Units Podem (amb IU) molt potent, que va com un tir cap amunt en les enquestes i s’acosta cada vegada més al PP en una campanya completament bipolaritzada. I tot això, cal dir-ho, sense parlar a penes del programa.

És el triomf de la forma sobre el fons, curiosament aprofitat per les opcions que sempre han estat més sensates en l’anàlisi i més crítiques amb la banalització de la política. Ara guanyarem al sistema en el seu terreny, perquè tenim els estrategs més bons, els més comunicadors brillants i els community managers més enginyosos. Quedem alguns militants fets a l’antiga a qui no ens fan tanta gràcia els GIF de gatets, a qui el discurs sensibler ens esmussa i el patrioter directament ens enerva, però aquesta vegada estem amb l’equip guanyador. I això ens dóna més opcions que mai d’aplicar el nostre programa per a aconseguir les transformacions socials per les quals sempre hem lluitat.

Amb somriures i cors, aquesta campanya la guanyarem.