Cap problema de racisme

En els parlaments espanyols no hi ha partits racistes. Per consegüent, podem afirmar que a Espanya no hi ha un problema de racisme. També podem afirmar que els espanyols som, amb diferència, el país menys racista d’Europa. Miren vostés si no els francesos, que tenen un partit, el més votat, obertament xenòfob, o els alemanys o els grecs o els italians o els belgues o els holandesos… o els austríacs, que em diuen vostés dels austríacs eh? Però nosaltres no, no som gens racistes, els espanyols, perquè si hi haguera racistes i votants d’extrema dreta en aquest país per a preocupar-se, hi hauria partits d’extrema dreta com en tota Europa. Eh que sí? Doncs, això.

Ací el que hi ha és molts amb cervellet de pardalet, això sí. Que diuen les coses sense pensar-les, però sense mala fe ni intenció d’ofendre. Ací, en aquest país, quan es diuen aqueixes coses tan lletges als homosexuals i a la gent d’altres països, perquè més que una cosa de racisme és, no ho sé, la nostra cultura, la nostra manera de dir, ja ho saben. Però a aqueixa gent és millor no fer-los massa cas, perquè no representen ningú. Perquè si hi haguera molts racistes, homòfobs i de tot això, ja ho saben, dels dels partits com el dels francesos, doncs, llavors, hi hauria un partit com el de França ací, o no? Doncs, això.

Per exemple, ara mateix estic veient la pàgina web de Facebook d’un ajuntament de la província d’Alacant, el de Bigastre. Els sonarà per la seua inspirada visió del que ha estat l’origen de les espècies, i més concretament, l’origen de la dona. La seua descripció tan entendridora del que ha de ser una biografia femenina correcta ha estat trending topic en totes les xarxes i sumaris televisius. De segur que ho han llegit. No em diguen que no! Sí, és aqueixa que diu que ser dona és això que va des dels 15 anys en què es comença com a “princesa”, com les bragues, fins a arribar a 75 per a ser “especial”, com la Yamaha de dos i mig. Això sí, passant per “passional”, “inoblidable” i “dama” abans d’arribar aqueixos dies tan “especials” en la secció femenina de la llar del jubilat, és clar.

Doncs, com els deia, ara mateix estic veient aqueixa mateixa pàgina, i no saben que hi llig? Un apunt dirigit a la diputada socialista, Rosa Mustafa, que va decidir queixar-se educadament per allò de les “princeses” i les “dames”, i a qui es replica amb arguments tan contundents com “Això tu, que ets mora i done per fet que aquestes paraules d’odi envers un text vénen perquè en la teua família SÍ QUE hi ha hagut burca i maltractaments envers la dona” o aquest “si no t’agrada i no saps respectar, et convidem a deixar els nostres costums o a aprendre a respectar les nostres opinions o anar a buscar les cosquerelles al teu país on crec que faries mes falta que ací”. Encara que reconec que la meua part preferida és aquesta: “si fora per nosaltres, menjaries en un menjador social olives i dàtils. Aprén a respectar, que ja estem aguantant la invasió dels moros una altra vegada”

Em sembla obvi, que aquest no és un text racista en absolut. Si ho fóra, a hores d’ara ja no estaria en el mur de Facebook d’una institució democràtica presidida per un partit tan poc racista com el PP. Si açò fora racisme, no tinc el mínim dubte que hi hauria algun comunicat de repulsa emés per algun dels partits polítics de les Corts Valencianes a què pertany la diputada, començant pel seu propi. No sé, alguna cosa hauria dit algun o alguna responsable del Govern valencià de la cosa de la dona o la xenofòbia i això, no? Si açò fora racisme, vaja, dic jo que el o la responsable d’atribuir a la família d’una ciutadana espanyola la comissió de delictes tan greus com la violència de gènere només pel fet de ser palestina, doncs seria identificat. Però açò no deu ser racisme. Açò és una favada sense importància, en un país on no hi ha res per què preocupar-se, perquè ací no tenim cap, però cap, problema de racisme.