eldiario.es

Menú

La nova RTVV, a un pas de l’acord

- PUBLICIDAD -

Molt s’ha escrit de l’anomenat “bloqueig” polític per a l’engegada de la nova RTVV però encara se’n pot dir una mica més. Fa un any era un enorme i incert repte, hui ja hi ha un text legal modèlic, aprovat sense vots en contra, que regula el servei públic audiovisual. Una llei per a una RTVV independent, plural, de qualitat i tecnològicament avançada, amb ferris controls antibalafiament i anticorrupció. Només falta l’últim pas, nomenar els que integraran els òrgans de govern de la nova RTVV.

I ací sorgeixen les diferències. Hi ha forces polítiques, com Podem, que volem una RTVV fruit del màxim consens possible; hi ha partits que opten per un Consell Rector construït sobre quotes de partit i hi ha qui, definitivament, no tenen cap interés que els valencians i les valencianes tinguen mitjans audiovisuals públics. Així estem. I aquesta radiotelevisió, o es fonamenta de partida en el diàleg i el consens, o els seus dies d’independència i de servei públic plural estaran comptats.

El repte d’una nova RTVV forma part dels diferents mandats de l’Acord del Botànic a desenvolupar des de les Corts a iniciativa de Podem i té com a raó de ser la voluntat de garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una radiotelevisió pública pròpia. Els termes d’aquest compromís eren clars: “ Podem s’encarregarà de dissenyar aquest procés, fomentant la participació de la societat civil mitjançant un fòrum de què formaren part el sector empresarial i professional i l’àmbit universitari vinculat al sector ”.

Podem va gestionar la participació fins a termes inèdits, convocant un fòrum obert a tots els sectors afectats, inclosos els extreballadors, obrint el diàleg a tots els partits de l’arc parlamentari i demanant la col·laboració d’experts universitaris independents. Fruit d’aqueix treball col·lectiu va ser aprovada el desembre passat, amb l’abstenció de PP i Ciutadans, una primera llei de restabliment del dret de les valencianes i els valencians a una RTVV pública, en valencià i de qualitat.

Una part del Consell semblava més inclinada a reobrir la RTVV de manera provisional, encara que només fóra per a emetre informació parlamentària, rodes de premsa i comunicats oficials i molt de material “de llanda”. Podem sempre va defensar que una radiotelevisió del segle XXI que aspirara a ser un servei públic capaç de seduir una audiència que es va allunyar de Canal 9 fa anys, no podia improvisar-se ni gestionar-se sense tenir a l’abast un marc legislatiu previ i sense els millors professionals del sector. Davant de les presses, apostem per prudència, diàleg i acords. I per fer-ho vam promoure la trobada celebrada al començament del març per a, a més de revalidar els termes inicials de l’Acord del Botànic, desfer presses i malentesos i establir un calendari raonable per a promoure la tramitació d’una llei que poguera atraure el màxim consens possible i que havia de ser condició prèvia a qualsevol tipus d’emissió.

Partint del que es va recollir en el Fòrum i del treball de persones expertes que van comparéixer en la comissió parlamentària, es va gestar un text rellevant i modern en què van intervenir tantes mans que pot afirmar-se sense rubor que va acabar sent una obra col·lectiva molt avançada.

El text va ser millorat en el tràmit parlamentari, les distintes esmenes van reforçar la noció de servei públic de gestió directa, els límits mínim i màxim d’aportació de la Generalitat al seu pressupost, els controls en la gestió economicofinancera o el sistema de contrapesos per a garantir-ne la independència de l’executiu, … Finalment, la llei de la nova RTVV va ser aprovada aquest juliol amb més suports fins i tot que la primera llei de desembre del 2015, atés que totes les forces parlamentàries, llevat del PP, que va mantenir l’abstenció, la vam votar favorablement.

El mandat assumit per Podem pel que fa a la nova RTVV en l’Acord del Botànic, estava quasi complit. Entre les forces polítiques que havien votat favorablement la llei hi havia el compromís tàcit de proveir com més prompte millor el nomenament d’un Consell Rector independent que possibilitara que s’anaren prenent les primeres decisions empresarials. I és ací on la nau acabada de noliejar ha embarrancat en les arenes de la vella política posant ben difícil continuar eixamplant el consens que treballàvem durant quasi dotze mesos de diàleg.

Per a l’elecció dels cinc representants del Consell Rector que, d’acord amb la llei, corresponien a les forces polítiques parlamentàries, n’hi havia prou de tornar a votar el mateix grup de professionals que ja va ser elegit per les Corts el febrer passat per a integrar l’Alt Consell Consultiu, l’òrgan que està examinant les propostes inicials de productes audiovisuals per a la nova RTVV. Tots els partits vam assumir aquesta solució, tret del PP, que va preferir canviar de persona candidata.

Els problemes van venir amb l’elecció de representants provisionals del Consell de la Ciutadania (1) i del Consell de l’Audiovisual (2), òrgans encara inexistents, i en el nom dels quals les Corts havien de proposar persones que pogueren acomplir aqueixa funció de manera simbòlica i temporal.

Per a Podem no es tractava de tornar a les velles pràctiques –tants per a tu i tants per a mi–, sinó de trobar persones en què tots els grups poguérem estar bàsicament d’acord i que respongueren al perfil adequat per a l’exercici de la seua representació. Podem, buscant aquest acord, va proposar Rosa Serrano com a persona que podia representar el Consell de Ciutadania. Finalment, Serrano va declinar formar-ne part, i Podem va posar aquesta vacant a disposició del consens.

Però mentre nosaltres obríem una porta, el PP la tancava proposant una candidata que havia tingut tasques de responsabilitat en l’antic Canal 9, que havia estat testimoni de la defensa en el procés pel qual es va condemnar l’exdirectiu de Canal 9, Vicente Sanz, per assetjament i abusos sexuals a tres treballadores, i el treball informatiu del qual és qüestionat, entre altres, per l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. El PP soscavava el fonament mateix de l’elecció proposant una persona amb aquestes referències per a representar, encara que fóra de manera provisional, precisament el Consell de la Ciutadania en un mitjà de titularitat pública. Era evident que no podíem avalar aqueixa candidata.

D’altra banda, la proposta socialista per a la presidència del Consell Rector semblava viable fins que unes nímies revelacions sobre vincles familiars de la dona del candidat i sobre la seua amistat amb socialistes rellevants va provocar una reacció desproporcionada de Ciutadans que va trencar el consens inicial. Un canvi de criteri celebrat pels seus dirigents nacionals cada dia més proclius a facilitar la investidura de Rajoy.

L’estratègia del PP és meridiana: disposat a utilitzar la negativa de Podem a donar suport com a representant del Consell de la Ciutadania una candidata sense consens social, per a dinamitar el consens, presentant tot el procés com un fracàs i, en última instància, intentar impedir que es pose en marxa una RTVV que no vol perquè no podrà controlar-la. Sorprén una mica més el comportament erràtic de Ciutadans que, després de votar a favor de la llei, es despenja dels seus compromisos per pressions d’una elit estatal encantada de servir de crossa per a la reedició d’un govern amb Rajoy al capdavant, encara no se sap a canvi de què.

Ara sabem també que entre els partits que formen el Consell tampoc hi havia acord sobre qui havia de ser el professional que, marcat per un cércol d’incompatibilitats rigorós i per contrapesos potents en la gestió de la nova Corporació audiovisual, poguera ser acceptable per a tots els actors que envolten el Palau de la Generalitat.

La vella política s’ha manifestat així en forma d’ardits i bloquejos per a l’elecció del Consell Rector i de la seua presidència. No obstant això, en Podem continuem disposats a seure totes les vegades que calga per a dialogar i buscar consensos. I aquest és un èxit de la ciutadania, que davant d’escenaris de velles i interessades argúcies, estiguem presents i siguem necessaris per a impulsar la bona política que la gent reclama.

La importància d’un servei públic de RTVV per a reforçar el dret fonamental a la informació, per a la vertebració d’aquesta Comunitat i la recuperació de la nostra autoestima com a poble, per a la revitalització del sector audiovisual i de la indústria cultural valenciana, són raons més que suficients per a continuar treballant per la posada en funcionament d’una nova RTVV a l’únic servei de la ciutadania.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha