Alumnat estranger, pobre, de la perifèria i en col·legis amb menys despesa pública: així és la segregació en els centres educatius de València
Alumnes estrangers pobres, en col·legis de la perifèria de la ciutat, amb menys inversió de despesa pública respecte a l’educació concertada i amb dèficit de places escolars. Aquesta és la radiografia de l’alumnat que pateix segregació escolar a la ciutat de València .
Les conclusions de la investigació sobre el mapa escolar de València, encarregada per l’Ajuntament a un grup de sociòlegs de la Universitat de València, són demolidores: “S’ha consolidat l’estructura dual de la xarxa escolar valenciana procedent del franquisme, en la qual els centres escolars de prestigi es localitzen en els barris de nivell socioeconòmic alt i els centres escolars desprestigiats se situen en els barris de condició més desfavorida”.
En l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), la proporció de l’oferta pública ha disminuït del 49,69% el 1996 a un 42,31% el 2016, mentre que en l’educació infantil de segon cicle l’oferta pública ha caigut del 56,06% al 30,46% en el mateix període. “L’administració educativa no ha apostat per l’increment de l’oferta educativa de titularitat pública en el sistema escolar valencià durant els últims 25 anys”, conclou l’estudi.
L’evolució històrica de la ciutat i la implantació de centres educatius ha conformat una dualitat ben clara entre els barris del centre de la capital, on abunden col·legis concertats i població de més nivell socioeconòmic i els de la perifèria amb centres escolars públics “construïts per a satisfer la demanda d’una població immigrant massiva que va arribar a la ciutat en els anys 60 i 70 del segle XX procedent d’altres províncies de l’Estat espanyol”.
Aquesta dualitat contrasta amb el creixement demogràfic tres vegades més alt en els districtes de la perifèria que en els districtes del centre de la ciutat. L’oferta escolar, per contra, s’ha incrementat més en els districtes centrals que en els districtes de la perifèria, fet que “augmenta encara més els desequilibris preexistents de la xarxa escolar de la ciutat de València”, assenyala l’estudi.
Els districtes centrals van tindre una sobreoferta de places escolars en totes les etapes educatives durant el curs escolar 2016-2017. Aquestes zones tenen una oferta un 25,83% més alta que les necessitats educatives de la seua població, mentre que el dèficit total de places escolars en els districtes perifèrics de València és del 12,46%.
Aquesta sobreoferta en el centre de la ciutat a costa d’una dotació insuficient en la perifèria de la ciutat “genera tensions i desajustaments en el procés d’escolarització, incentiva moviments de l’alumnat entre els diferents districtes i centres educatius de la ciutat i alimenta dinàmiques de segregació escolar”, apunta l’informe de la investigació dirigida pel professor de sociologia de la Universitat de València José Manuel Rodríguez Victoriano.
L’evolució de la despesa pública en educació tampoc ha afavorit els col·legis públics. Les retallades pressupostàries a conseqüència de la crisi econòmica “només van tindre un reflex lleu en la part destinada a concerts educatius”. La despesa pública destinada a l’educació concertada ha crescut del 13,3% el 2007 fins al 15% el 2017 (en el conjunt d’Espanya el percentatge augmenta del 10,7% al 12,5%).
L’estudi defineix clarament el concepte de segregació escolar: “Fenomen mitjançant el qual uns col·lectius socials determinats de característiques homogènies es concentren en uns centres escolars determinats, de manera que l’homogeneïtat de la composició social de les escoles no reflecteix l’heterogeneïtat de la realitat social dels territoris on estan situats”. Per a mesurar aquest fenomen, els autors de l’estudi utilitzen l’índex de Gorard, que mesura, en aquest cas, la relació entre la distribució de la població d’origen estranger i la distribució del total de la població i en el qual zero equival a absència de segregació i l’u a la segregació màxima.
En el conjunt del sistema escolar de València, l’índex de Gorard arriba a un 0,43, per la qual cosa els autors de l’estudi conclouen que hi ha una segregació escolar alta de l’alumnat estranger. En els dos districtes amb millor condició socioeconòmica de la ciutat, el Pla del Real i l’Eixample, hi ha una segregació escolar molt alta, amb índexs de 0,60 i 0,56, respectivament.
A l’escola pública, l’índex és baix en la majoria dels districtes (0,29 per al conjunt de la ciutat), mentre que la segregació de l’alumnat estranger és alta a l’escola concertada, “tant en els centres de caràcter religiós com laic”. “Les nostres escoles no semblen estar funcionant com a mecanismes d’integració per a l’alumnat forà, que es veu concentrat, i en alguns casos aïllat, en col·legis molt determinats de la ciutat”, adverteix l’informe.
Les escoles valencianes s’han convertit en un “mitjà molt potent de reproducció de les desigualtats” amb un cost important per al conjunt de la societat. Així doncs, la segregació escolar “limita el rendiment acadèmic de tot l’alumnat” i incrementa l’abandó escolar primerenc dels col·lectius socials més desfavorits. A més, adverteix l’informe, la segregació escolar té “efectes devastadors per a la convivència i la cohesió de la nostra societat, perquè limita l’equitat del sistema, minva les possibilitats d’ascens social i dificulta la comprensió multicultural”.
PROPUESTA_DE_PLAN_CONTRA_LA_SEGREGACIÓN by eldiario.es on Scribd
