L’ingrés mínim vital i el mapa valencià de la pobresa

Divendres passat, el Govern d’Espanya va aprovar l’ingrés vital mínim (IVM), una mesura la gestió de la qual ha generat polèmica entre els socis del Govern valencià per les crítiques abocades per Compromís després que el ministre Escrivá situara la Comunitat Valenciana entre les autonomies a què la Moncloa no veu capacitades per a gestionar aquesta prestació –el Consell disposa d’una mesura semblant, la renda valenciana d’inclusió. Unes 100.000 famílies valencianes (al voltant de 280.000 persones) es beneficiaran de l’ajuda aprovada pel Govern de Pedro Sánchez i que suposa una quantitat de més de 377 milions d’euros (a Espanya es calcula que aquestes ajudes arribaran, aproximadament, a 2,3 milions de persones).

La cronificació de la pobresa s’ha convertit en un problema ben seriós a Espanya –un dels països més afectats de la Unió Europea– i aquesta nova renda estatal garantirà de mitjana, amb variacions segons la mena de llar, uns 5.120 euros anuals per persona (unitat de consum) –426 euros al mes. A Espanya, el 21,5 % de la població està en una situació de pobresa moderada (amb ingressos anuals inferiors als 8.871 euros), mentre que hi ha 3,8 milions de persones que subsisteixen amb menys de 5.000 euros, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

La taxa de pobresa a la Comunitat Valenciana se situava l’any 2018 en el 26 %, fet que suposava un increment de 2,4 respecte de l’any 2008, al començament de l’anterior crisi, i el percentatge de població que ingressava menys de 509 euros al mes (dades del 2018) se situava en el 10,4 %, quatre dècimes per damunt de la mitjana estatal i molt lluny de les Balears (4,9 %), Aragó (4,6 %) o Navarra (3,7 %).

Si ho mirem detalladament, al territori valencià trobem barris en municipis com Oriola amb una renda mitjana de 15.364 euros, aproximadament, per llar que se situen entre l’1 % més pobre a escala nacional i en l’àmbit autonòmic. Hi ha districtes en què, amb una població de 9.902 habitants, el 30,3 % podria beneficiar-se de l’ingrés mínim vital en percebre menys de 416 euros al mes (per unitat de consum). Alguns districtes de Torrevella també se situen entre l’1 % més pobre d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. En aquests barris, més del 30 % de la població podria acollir-se a l’ajuda estatal perquè no s’hi arriba als ingressos mínims requerits.

A la localitat valenciana d’Algemesí, un dels districtes, amb uns 2.000 habitants i una renda mitjana de 15.416 euros per casa, té el 35 % de la població en disposició de poder sol·licitar l’IMV. A Sagunt, en una zona amb 1.879 habitants, el 32,4 % dels residents podrien rebre aquesta ajuda.

Fuente: INE-Estadística Experimental

Les tres capitals de província tenen barris amb un nombre d’habitants ben destacat en situació de pobresa extrema. Concretament, a Alacant hi ha uns quants districtes en què més del 20 % dels veïns disposen d’ingressos inferiors als 416 euros al mes i en algun cas aquest percentatge arriba a ser pròxim al 37 %. A la ciutat de València hi ha menys districtes en aquesta situació, amb alguna zona on s’arriba al 34,7 % de ciutadans sense aquests ingressos mínims de 5.000 euros anuals. A la capital de la Plana la situació és diferent, ja que a penes hi ha tres districtes en què més del 20 % dels habitants no arriben als 416 euros al mes en ingressos. En un (amb 1.419 habitants) aquest percentatge arriba al 31,7 %.

A més d’aquestes localitats, trobem diferents municipis amb barris amb més del 20 % de la població en situació de pobresa extrema i, per tant, en condicions de percebre l’ingrés mínim vital: el Pilar de la Foradada, Sant Miquel de les Salines, Rojals, Almoradí, Formentera del Segura, Dolores, Sant Fulgenci, Callosa de Segura, Redovà, Crevillent, Santa Pola, Elx, Fondó dels Frares, Elda, el Campello, Benidorm, Alfàs del Pi, Alcoi, Cocentaina, Altea, Tàrbena, Llíber, Teulada o Xàbia a Alacant. Precisament dues d’aquestes localitats, Tàrbena i Sant Fulgenci, amb 646 i 7.855 habitants respectivament, se situen entre els quinze municipis espanyols amb un percentatge de població més alt en situació de pobresa (24 %).

A més, a València també trobem en aquesta situació Oliva, Alberic o Carlet. A la província de Castelló no hi ha zones amb més del 20 % de la població en situació de pobresa extrema, llevat d’algun districte de la capital de la Plana o de la Vall d’Uixó.

Es dona la circumstància que és la costa sud d’Alacant, la zona més turística de la Comunitat Valenciana, la que acumula un percentatge de població més alt en situació de pobresa, siga moderada o severa.