“La Marina de València responia al model neoliberal del PP i els constructors”

Vicent Llorens (Xeraco, València, 1964) és llicenciat en Geografia, té un màster en Gestió d’Empreses per la Universitat Politècnica de València, ha fet classes d’urbanisme en cursos de la Universitat de València i fa dècades que es dedica a repensar les ciutats, especialment en l’Ajuntament de Gandia, on ha treballat 25 anys.

Va ser militant entre els anys 1991 i 2010 del Bloc, partit integrat en Compromís. Al març del 2016, l’alcalde de València, Joan Ribó, li va encomanar la missió de reactivar la Marina de València –també Rei Joan Carles– l’espai concebut per a la Copa de l’Amèrica ofegat pels deutes –440 milions d’euros– i desconnectat de la ciutat.

Vosté defensa que la Marina és fruit de l’urbanisme neoliberal.

Resposta. Aquest espai es va concebre amb una clara vocació especulativa disfressada de dinamització urbanística, com a excusa per a reurbanitzar els Poblats Marítims com es volia fer en el Cabanyal en un altre exemple de la voracitat d’una certa gent [en referència al PP i alguns constructors].  S’aprofita la Copa de l’Amèrica per a transformar un espai públic sense respectar-ne els orígens, la idiosincràsia, sense regenerar, sinó tot al contrari. A més, la Marina també és neoliberal perquè ningú no va pensar que es faria després que salpara l’últim vaixell de la competició. Es pensava en el benefici a curt termini.

Això explicaria la desconnexió de l’espai amb la ciutat. 

L’urbanisme de València també hi contribueix. Ja he dit a Ribó que cal reurbanitzar l’avinguda del Port, amb cinc carrils en un sentit. Són 2,7 quilòmetres que serien agradables per a passejar, però que ara tiren de tos: una avinguda ocupada pels cotxes, deshumanitzada. Converteix aqueixa autopista en un bulevard i la gent vindrà passejant a la Marina des de l’Albereda.

A més, ací s’ha fet poc i hi ha moltes limitacions. Exemples, el Veles e Vents, parat. El Varador, també. Els coberts, caient, l’espai en estat d‘abandó total. Com pensaria algú instal·lar-se ací! El colp de gràcia va ser el circuit de la Fórmula 1, que va dedicar un espai públic de gran valor, a vora mar, per a una cursa de cotxes. No s’ha fet cap gestió dels actius urbanístics després del final de la Copa de l’Amèrica i la Fórmula 1.

Com revitalitzarà l’espai?

Fent que la gent s’apropie de l’espai, per a la qual cosa ajudaria molt facilitar l’arribada amb el canvi de l’avinguda del Port que hem comentat. Volem controlar l’accés de vehicles i fer de la Marina un lloc passejable, on la bicicleta siga benvinguda. Crearem zones verdes. Es van aconseguir els permisos urbanístics comptant els portatestos com a zones verdes, si no, no s’arribava al mínim que exigia la zona. I zones d’ombra, on la gent es puga protegir de la calor. Si la gent està còmoda, al final es genera activitat i negoci. Aquest és un espai privilegiat on es pot treballar, passejar, menjar i fer esport a vora mar.

El canvi de nom a Marina de València –ha desaparegut la referència a Joan Carles I– va en aqueixa línia?

Molta gent que no coneix València pensava que la Marina Reial Joan Carles I era una base militar. Els noms valen per a informar, per la qual cosa, sense vel·leïtats antimonàrquiques ni republicanes, la Marina de València és un topònim que aporta molta més informació i no distorsiona, com feia la denominació anterior. El millor logo o claim és el que explica què ets. Coexistiran els dos noms, però creiem que així es transmet més i millor el que som.

 

Davant del clàssic “València viu d’esquena al mar”, vosté aposta per una nova centralitat, la dels Poblats Marítims.

Si som atractius i generem moviment en la Marina, la gent també visitarà els Poblats Marítims. La façana marítima de València no és atractiva, perquè no s’hi ha fet gestió pública, s’ha empobrit conscientment. Això va canviant. Ara hi ha gent, estrangers, que treballa en la Marina, viu al Cabanyal i està encantada. És un espai d’un potencial enorme. 

L’Ajuntament i la Generalitat volen limitar de manera estricta els horaris comercials. Tenen sentit aqueixes restriccions en la Marina?

Aqueixes polítiques no tenen cap sentit en l’era de l’Internet, són producte d’una certa beateria amish. Per exemple: estic en contra que els nostres locals hagen de tancar a les tres de la matinada. El problema no són els horaris comercials, sinó les condicions laborals. Això és el que s’hauria d’arreglar amb sindicats i patronal.

440 milions d’euros de deute i els comptes embargats pel Banco Santander enfront d’uns ingressos de 5 milions anuals.

La meua preocupació principal no és el deute amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). No és una frivolitat, és que la primera quota [quan el PP governava València] ja no es va pagar!

No es pot pagar, molt menys quan ací uns van prestar [l’Estat] i els altres es van endeutar [el mateix Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de València, que formen el consorci que gestiona la Marina] sense ni tan sols un pla de negoci que explicara com s’havien de tornar els diners. Això s’ha de negociar políticament.

Els embargaments em preocupen relativament. Generem negoci, i el 2019 volem ingressar 9-10 milions d’euros [ara en són 7, amb 2 d’aportacions públiques] i tenir-ne 2 de superàvit.

L’Estat hauria de condonar el deute?

Sí. Com s’ha fet amb altres grans esdeveniments, com l’Expo de Sevilla o Saragossa o les Olimpíades de Barcelona, l’Estat hauria d’assumir el cost. El problema és que els que s’omplien la boca amb la defensa dels interessos valencians [el PP] parlaven molt i feien poc. Qualsevol altra cosa és continuar mantenint la mentida.

És hostil al turisme de creuers a pesar d’estar al costat de la terminal on amarren aqueixos vaixells.

No hi sóc hostil, jo no estic contra quasi res, però em pree de tenir esperit crític. A València arriben 400.000 creueristes, però quants hi baixen? Molts menys, no sé quants perquè els responsables [operadors i autoritat portuària] no en donen les xifres, però no interessa que els creuers hi arriben si només recarreguen aigua i descarreguen fem. Cal millorar-ne la rendibilitat, i ací tots som culpables. El primer, la Marina, per no generar una oferta perquè els creueristes deixen el vaixell i gaudisquen d’un entorn atractiu.

Una debilitat autoconfessada és la “desconnexió amb altres polítiques públiques”. Com és la seua convivència amb el seu totpoderós veí, el port?

No és fàcil. El port no està acostumat a coexistir amb administracions amb altres interessos. Van cedir terrenys al seu dia a la Marina amb condicions draconianes, hem de pagar taxes que ens semblen exagerades i volen obligar-nos a mantenir un carril bus de 8 metres per als creueristes, i un de més estret seria prou. Ara, volen cobrar 23 milions d’euros per obres de fa anys. És una paradoxa que Aurelio Martínez [actual president de l’Autoritat Portuària de València, proposat pel PSOE] fóra el president de l’ICO que va prestar 400 milions a la Marina [quan el Govern central, del PSOE, va finançar les obres impulsades per l’Ajuntament i la Generalitat, del PP].