Parir en soledat, però amb vídeo en directe per a la parella, la iniciativa de la conselleria contra la COVID-19 que indigna a mares i matrones

“És un colp molt gran, no esperava un part en solitari”. Celia López és una il·licitana embarassada de 38 setmanes que es va assabentar fa uns dies de la recentment creada ordre de la Conselleria de Sanitat de prohibir l'acompanyament de les parelles durant la dilatació i el part; una iniciativa “excepcional” que fa un pas més a la política restrictiva del règim de visites hospitalàries i que s'emmarca en la possible “situació de risc de contagi” de coronavirus que pot existir “per a la mare, per al nounat, per a la parella o per al propi personal que desenvolupa la seua tasca assistencial”, assenyala la Generalitat Valenciana en la directriu.

Com Celia, la indignació s'ha estés entre les futures mares i també entre les matrones. “No compartisc aquesta mesura perquè no hi ha evidència científica que avale aquesta decisió de la conselleria”, assenyala Montse Angulo, comare i vicepresidenta del Col·legi d'Infermeria d'Alacant.

Com aquest òrgan col·legiat, nombroses associacions han protestat contra la directriu de Sanitat. El Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (Cecova), l'Asociación Española de Matronas, el Sindicat de Tècnics d'Infermeria o la Associació de Comares de la Comunitat Valenciana són només algunes d'elles. Aquestes última ha promogut una recollida de signatures en Change.org que porta quasi 20.000 suports perquè la valenciana i altres comunitats com l'extremenya o l'andalusa facen marxa enrere a aquesta instrucció.

Aquesta prohibició, independentment de si és la dona gestant és portadora de COVID-19 o no, “va en contra de tota la bibliografia publicada pels diferents organismes i institucions sanitàries”, denuncien des de l'associació de matrones valencianes. “No solament és un document no avalat per organismes i institucions sanitàries, sinó que va en contra de tota l'evidència científica disponible fins hui”, insisteixen en un comunicat.

“Una institució sanitària seriosa com és la Conselleria de Sanitat hauria de basar els seus protocols en afirmacions avalades per la ciència, no sobre la base de la por i al desconeixement. Desitgem siguen capaços de reflexionar i, si és necessari, retractar-se o modificar el seu escrit”, apunten.

Des d'aquest -com altres col·lectius crítics- també es tira en cara al Govern valencià que adopten aquesta decisió sense haver garantit prèviament les mesures de protecció contra el virus per al personal sanitari. “També volem afegir que ens sembla paradoxal que, en comptes de basar tots els seus esforços a assegurar que tots i totes les professionals sanitàries puguem disposar dels mitjans de protecció adequats, opten pel que creiem que és ‘una eixida fàcil’: deixar a les dones soles en un moment únic i crucial per a les seues vides i les dels seus fills o filles”.

L'associació valenciana de matrones ha mostrat la seua preocupació al Síndic de Greuges per les “enormes conseqüències, a curt i llarg termini”, que el no acompanyament pot tindre sobre les dones, “la qual cosa estem segures que no han tingut en compte”.

A l'escrit adreçat a la consellera de Sanitat, Ana Barceló, d'aquesta associació, cal sumar el de Cecova i l'Asociación Española de Matronas, la qual qualifica de “inacceptable” i “contradictòria” la mesura del Consell per anar en contra de “drets consagrats que ni tan sols aquesta nova situació el pot justificar ja que són majors els beneficis de l'acompanyament que els possibles riscos de contagi. I diem possibles, perquè prenent les mesures higièniques de prevenció indicades és prou improbable el temut contagi. A més, hi ha suficient evidència científica dels esmentats beneficis per a la mare i el fill que gaudeixen d'acompanyament durant el part”.

Cecova també posa l'accent en les seqüeles que podria portar aquesta ordre. Parlen de “mal psicoemocional que això comporta de cara a un procés d'embaràs, part i puerperi”, i les conseqüències que això té: “Parts preterme, complicacions maternofetals, depressió postpart, falta de creació del vincle, fracàs de lactàncies maternes, entre altres, amb la consegüent repercussió en la criança i benestar del nounat”.

Resposta de conselleria

La Conselleria de Sanitat ha insistit aquest dilluns que “la situació de risc” existeix. “No és que no puguen estar en aquests dos moments, sí que s'han establit mitjans de comunicació perquè en tot moment puga estar la dona embarassada acompanyada en el següent sentit”, expliquen.

“En primer lloc, se'l permet a l'acompanyant durant l'estada en la planta ser a l'habitació i en el moment en què es va la dona a la sala de dilatació o al part, podrà romandre a l'habitació tot el temps fins que se li done l'alta a la dona, és a dir, que estarà acompanyant a la dona durant tot el dia que romanga hospitalitzada”.

El protocol estableix que la dona gestant que donarà a llum en un hospital identificarà a un portaveu familiar. Notificarà el número de telèfon mòbil, perquè l'equip assistencial puga establir contacte amb aqueixa persona en qualsevol moment del procés assistencial. Durant el període de dilatació la dona podrà disposar d'un dispositiu smart per a comunicar-se amb la seua parella o amb el portaveu familiar “sempre que les condicions de l'entorn evidentment permeten la suficient intimitat i si la disposició del personal ho permet s'activarà una vídeo connexió en directe mitjançant un dispositiu smart interconnectat amb el dispositiu del portaveu familiar perquè puga presenciar alguns moments dels processos el de dilatació o el del naixement i en qualsevol cas després del naixement es connectarà amb la persona portaveu portadora del dispositiu per a poder fer-li arribar les imatges del nounat”.