“La nostra clau per a pactar un govern d’esquerres ha sigut la bona sintonia i la generositat”

Des del mes de juny passat, Crevillent ha passat a ser el municipi alacantí més important on governa Compromís. Ho fa gràcies a un pacte amb el PSPV-PSOE i L’Esquerra, plataforma que dona cabuda a Esquerra Republicana, Esquerra Unida i Podem. José Manuel Penalva (1966) és l’alcalde que haurà de traçar un nou rumb per a una localitat de tot just 30.000 habitants radicada entre Elx i l’entrada del Baix Segura. El primer edil ens rep el que ha sigut el despatx de César Asencio, el faraó de Crevillent, primer edil durant 24 anys seguits sota les sigles del PP.

Tenint en compte que PSOE i Podemos no arriben posar-se d’acord per a conformar un govern, quin ha sigut la fórmula emprada a Crevillent per a arribar a una entesa entre uns quants partits?

El primer factor és que les polítiques les fan les persones, per la qual cosa hi intervé molt la comunicació, el feeling, aqueixa simpatia de poder arribar a acord. Nosaltres hem estat fructificant l’enteniment des de fa molt de temps en l’oposició. Però un altre factor important és que, després de 24 anys de polítiques de la dreta, ningú ens perdonaria no arribar a un acord de canvi, que és necessari no solament per portar tant temps el PP, sinó perquè s’ha conjugat això amb un problema en el municipi d’una paràlisi important en els últims anys. Això s’ha percebut en la ciutadania, que ens ha donat una oportunitat que no podíem tirar al fem.

La bona sintonia va començar des del minut u. La nit electoral van estar els tres grups en la seu de Compromís celebrant la victòria de l’esquerra. Això demostra que des del primer dia la predisposició existia i en el procés de negociació tampoc hi ha hagut problemes. Tots hem sigut generosos en la negociació del programa de govern i en la distribució de responsabilitats de govern. Així que, resumint, la nostra clau per a pactar un govern d’esquerres ha sigut la bona sintonia i la generositat.

A Espanya també s’ha donat la situació excepcional que dos partits governen en coalició per primera vegada en aquesta etapa democràtica i no sembla que es veja com una vertadera oportunitat.

Bé, a Espanya és que els governs han sigut fins ara monocolors o de majories absolutes. Jo crec que aquest país ha de passar per un procés d’absoluta normalitat, que es repeteix en molts països d’Europa on els governs de coalició són estables. Hi havia moltes crítiques al del Botànic que duraria i això no significa que no hi haja hagut tensions, d’altra banda lògiques en qualsevol govern, però la realitat és que ha sigut el més estable. Els consellers, excepte el canvi de Carmen Montón per Ana Barceló en Sanitat, han durat tota la legislatura. I respecte a Espanya, la meua percepció és que arribaran a un acord, perquè a l’esquerra no se li perdonaria que no arribaren a un govern estable i progressista.

Com s’aireja un ajuntament governat un quart de segle per un mateix partit, per un mateix alcalde.

Bé, pensa que en contrapartida a 24 anys de dreta, hem estat 24 anys en l’oposició i, clar, això també ens ha donat una capacitat d’anàlisi de veure la perspectiva del que necessitava el municipi. Crec que el problema bàsic del PP és que es va tancar en si mateix durant molts anys, no va ser capaç de veure amb la seua paràlisi que és el que estava passant, i nosaltres ens hem trobat ara amb una cosa que ja sabíem, però pitjor del que esperàvem.

Per exemple?

Fa un mes que tractem de posar en marxa una cosa tan senzilla com l’administració. Les primeres qüestions que ens trobem és que un jutjat em requereix, a l’ajuntament i a l’alcalde que en 15 dies ha d’executar una sentència per a acabar un polígon industrial, el de la Ceràmica, per la inactivitat de l’administració. També ens trobem amb l’execució d’una sentència per contractacions irregulars en matèria de personal, per la qual cosa hem de nomenar uns empleats públics determinats que estaven de manera interina concatenant contractes, cosa que no és possible, i ens ha tocat fer-los fixos i, fins i tot, compensar-los econòmicament. Però el pitjor de tot és que ens trobem que el funcionariat públic està ocupant a vegades llocs que no hauria d’estar ocupant de manera irregular, amb la paràlisi en l’àrea de Contractació amb expedients sense tramitar des del 2016, en fi, hem hagut d’anar arreglant coses per a posar en funcionament la màquina, perquè ens hem trobat un motor en gripatge i hem hagut d’arreglar-lo per posar-lo en marxa, perquè és molt difícil aplicar polítiques públiques quan tens bloquejada l’administració.

Treballaran amb el pressupost prorrogat?

Això és un altre dels problemes que ens hem trobat. El PP va presentar el pressupost faltant dos dies per a les eleccions, i havia d’haver-lo presentat el 30 d’octubre de l’any anterior. Però el problema no era de l’últim any, és que feia anys que no eren capaços de presentar un pressupost dins del termini i en la manera escaient. Dels últims 11 anys, 8 no van ser presentats a temps, tot i que tenia un govern fins i tot amb majories absolutes.

Segons les dades, Crevillent té una de les rendes per capita més baixes d’Espanya, quines mesures pensa implementar?per capita

Nosaltres tenim un programa de govern ampli i una de les primeres coses que hem fet és la creació de l’Oficina d’Habitatge i una regidoria per a això; i l’Institut de l’Habitatge valencià ens ha oferit ja un petit parc d’habitatges socials. Però, com que un ajuntament no pot influir en la macroeconomia, la nostra idea és crear oportunitats en tots els àmbits. Per exemple, ara, amb les festes, pensem com podem promoure-les creant oportunitats d’ocupació. Ara el municipi té dos problemes principals que escometrem d’una banda amb un pla pluriennal de regeneració urbana que pose fi a la mala imatge del nucli urbà amb solars buits i façanes d’habitatges deteriorades. Però és que a més ens hem de preguntar i analitzar per què no som competitius des del punt de vista d’atracció d’empreses del sòl industrial, i això implica avaluar tots els nostres sectors urbanístics i veure per què cada vegada que una empresa vol fer alguna cosa en el municipi hi ha un cúmul de problemes que al final fan inviable qualsevol tipus d’actuació.

Com pensa combatre el canvi climàtic un ajuntament com el de Crevillent.

De moment ja hem fet un gest simbòlic, que és una declaració d’intencions d’aquest govern, i és que la regidoria ha passat a dir-se de Medi Ambient i Lluita contra el Canvi Climàtic. Què hi podem fer? A través de Contractació, una àrea que per a qualsevol subministrament, servei i obra s’acudia pensant en el preu i nosaltres el que implantarem és que a més del preu hi haja un altre tipus de criteris a l’hora de contractar, com la responsabilitat social corporativa i la responsabilitat mediambiental. Si contractem un servei de neteja, haurem de veure que els productes de neteja siguen sostenibles i que el treballador estiga ben pagat, perquè això també és lluitar contra el canvi climàtic i així ho indica l’última directiva europea que enllaça l’ocupació decent amb les polítiques de consum. Així mateix, som de la creença que tots els petits gestos sumen i en aquest ajuntament tenim el costum d’anar als plens amb la botelleta de plàstic i ja s’ha plantejat que els regidors es porten la seua botella sostenible i l’òmpliguen d’aigua d’un dispensador.

Des de Compromís, estant en l’oposició, es van posicionar en contra de la decisió de la Conselleria d’Educació d’implantar la religió islàmica en els col·legis de Crevillent. Mantenen aquesta postura?

Sí, així és. Quan es va implantar, la vam criticar i de fet vam tindre una reunió a València amb el gabinet de Vicent  Marzà per a mostrar-los la nostra disconformitat, perquè no enteníem que la nostra formació política, si defensa que la religió estiga fora dels centres públics, actue així. I així continuem pensant-ho, no solament l’alcalde, sinó tot l’equip de govern. I a més, no té molt de sentit que, si hi ha només una professora de religió islàmica en tota la Comunitat Valenciana, només siga a Crevillent on s’estiga impartint.

Respecte a l’alt percentatge de població estrangera de països del Magrib, quines polítiques de convivència pensen fer.

Crevillent va començar sent un municipi relativament pioner quan fa més d’una dècada va crear la Comissió Municipal d’Integració. El problema és que la va crear a través d’una iniciativa, crec que de l’oposició, però no l’ha dotada de contingut. Així que tenim un instrument que és vàlid per a la canalització de les polítiques d’integració, a més de tindre un mediador cultural marroquí, que no sabem molt bé el que s’ha fet fins ara. Tot i que també he de dir que és un municipi molt integrador que no ha registrat incidents. I ara hem d’aprofitar aquestes oportunitats. Un exemple, quan veiem a Granada els socs àrabs tan ordenats, dona molt de gust comprar-hi, per què no podem fer el mateix per a l’avinguda Vicente Ferrer? Perquè ens asseurem a taula per a parlar primerament amb ells.  

Des de l’oposició s’ha criticat que l’equip de govern estiga utilitzant el valencià exclusivament en comunicats municipals.

L’única decisió de política lingüística que ha seguit aquest ajuntament és posar en un logotip Arxiu Municipal en valencià. Si això és un problema de discriminació del castellà, et puc convidar que veges tota la senyalització que hi ha en castellà i és més, el 90% de la documentació oficial està en aquest idioma. Això forma part de la política de confrontació de la dreta i el PP està veient-se arrossegat per Vox, que és més radical encara. A més que el PP va ser el que va posar Centre Jove en valencià. És a dir, no té sentit aquesta polèmica instaurada per una dreta que creu que guanya vots, i més a Crevillent, un municipi fronterer des del punt de vista lingüístic amb les regions del sud on es parla castellà. Així que identificar Crevillent com un municipi valencianoparlant és un valor que hem de preservar i que en la ciutadania no comporta cap problema.