Especulació, burocràcia i ocupació: el viacrucis del lloguer social a Castelló

Amb la Comunitat Valenciana davant les dades de desnonaments per impagament de lloguers en el màxim des de l’any 2013 –en un dels moments més ferotges de la crisi econòmica–, no deixen de succeir-se els obstacles per al pla d’incentivació de l’habitatge social posat en marxa per l’Ajuntament de Castelló. Des de l’entrada del bipartit –format per PSPV i Compromís– el 2015, els esforços continus de l’executiu per posar fi als desnonaments a la ciutat s’han trobat davant d’especuladors i ocupes.

El problema més apressant amb què s’ha topat l’Ajuntament consisteix en la dificultat per ampliar el parc municipal d’habitatge social. Fa poc s’ha hagut de declarar deserta la fase de licitació amb què l’Ajuntament pretenia comprar habitatges, ja que l’única oferta que s’hi va presentar –un lot de 20 habitatges propietat d’una entitat bancària– no complia els requisits d’accessibilitat perquè no tenia ascensor.

Des de l’Ajuntament declaren que el procediment continua obert, ja que s’ha iniciat una segona fase de compra per adjudicació directa, procediment que es du a terme sense necessitat d’una licitació pública. Malgrat que cap de les dues fases restringeix la participació i la fase de licitació es va declarar deserta, des de l’Ajuntament confien que la falta d’un termini determinat per a la presentació i el termini més llarg per a preparar documentació, estimulen aquesta vegada l’oferta.

Una de les possibles causes de la falta d’ofertes en les fases prèvies del procediment podria estar directament relacionada amb l’augment del preu mitjà de l’habitatge en lloguer a Castelló. La dinàmica alcista dels preus del lloguer ha fet que la seua taxa de rendibilitat –segons un estudi d’Idealista– “triplique la dels bons de l’Estat a deu anys”, que és a Castelló d’un 6,2% –en comparació amb el 1,6% que ofereixen els bons de l’Estat–. Això hauria motivat que, paral·lelament a l’augment dels preus, estiga produint-se un augment dels desnonaments per impagament del lloguer.

Falta d’interés dels especuladors

Des de Castelló en Moviment –CseM–, socis en l’oposició del bipartit, s’apunta també en aquest sentit. Ja amb la fallada de l’intent de compra del consistori, la regidora Paz Beltrán assenyalava la necessitat d’enfocar els esforços de l’Ajuntament al fet que els particulars oferisquen habitatges directament, davant el que considera que és una decisió de les grans tenidores d’habitatges com són els bancs o les immobiliàries de mantenir els seus pisos per a vendre’ls a un preu més alt.

Des de la formació assembleària carreguen contra la falta de col·laboració d’entitats bancàries i immobiliàries, de les quals afirmen que “no tenen cap mena de sensibilitat social, ja que acaparen centenars d’immobles buits per especular-hi”. L’Ajuntament, de la seua banda, prefereix no pronunciar-se sobre aquest tema, ja que considera que, davant la falta de dades, no poden fer declaracions sobre la base de conjectures o suposicions.

En CseM lamenten, a més, que els vots de Ciutadans i del Partit Popular hagen impedit que tirara avant la seua declaració institucional perquè l’Ajuntament demanara al Govern central “mesures legislatives i pressupostàries per a fer front a la bambolla dels preus del lloguer” a la ciutat de Castelló.

Un problema afegit

L’Oficina Municipal d’Habitatge de Castelló es troba, a més, amb la problemàtica de fer front a les ocupacions irregulars de pisos pertanyents al parc del consistori. Fa poc s’haurien iniciat els procediments de recuperació per part de Patrimoni com a resposta a l’entrada de manera il·legal –forçant el pany– en dos immobles pertanyents a l’Ajuntament.

Són prop de 40 els habitatges de titularitat pública que actualment estan en situació d’ocupació il·legal. No obstant això, almenys 20 d’aqueixos casos podrien acollir-se a la Resolució de legalització de 4 d’abril 2017, consistent en la regularització de la situació, amb caràcter excepcional, d’habitatges ocupats sense títol. Els casos en què l’ocupació s’haguera esdevingut abans del 2015, són susceptibles d’acollir-se a aquesta resolució.

La falta històrica d’una política d’habitatge públic efectiva i el procediment civil tan complex per a reclamar els habitatges públics ocupats han afavorit que aquesta situació es prolongue durant anys. No obstant això, una altra reforma implementada el mes de juliol passat podria donar al consistori les eines necessàries per a agilitar aquests procediments.