Novelda tremola amb l’anunci de Levantina de 54 acomiadaments més després de l’ERO de 260 treballadors del 2019

Novelda és –juntament amb el Pinós– sinònim de marbre. Aquesta població alacantina d’una mica més de 25.000 habitants, que ha viscut en les últimes dècades de l’auge de la roca metamòrfica, afronta amb temor el nou expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta la seua companyia estrela, Levantina. Quan el sector encara no s’havia recuperat de l’acomiadament de 230 treballadors de fa sis mesos només, la direcció de la mercantil, en mans del fons d’inversió britànic Bybrook, confirma els pitjors presagis, 54 més hauran d’abandonar la planta de Novelda.

Així es va comunicar dilluns als sindicats. Serien 24 ocupacions de l’àrea d’Administració i 20 de Producció d’un total de 400 treballadors que hi ha contractats actualment en aquest municipi, on es concentra el 80% de la producció mundial del bloc de Crema Ivori, característic pel color cremós groguenc. Entre les baixes laborals no es planteja l’eixida de directius, però sí de comandaments intermedis del departament d’Administració, asseguren fonts sindicals.

Si s’aplica l’ERO, el procés de negociació del qual continuarà obert fins d’ací a tres setmanes, acabarien anant-se’n al carrer el 21% d’una plantilla que fa uns anys tenia 1.330 treballadors repartits per tot el món. Levantina també té actualment un centenar de treballadors en la pedrera del Pinós i uns 30 en les oficines, xifres similars en la seua planta de Galícia i després atresora magatzems de distribució repartits per tot Espanya, també a la Gran Bretanya, Polònia i una planta de granit al Brasil.

En l’expedient de regulació anterior, de fa sis mesos, la direcció va decidir prescindir de 230 treballadors d’un total de quasi 300 que havia anunciat, despatxant personal de les pedreres de Porriño, Galícia, Monte Coto i Novelda i tancant una planta productiva. Els sindicats reconeixen que encara no s’han marcat els objectius davant aquest ERO i que dependrà del desenvolupament de les negociacions que continuaran dimecres amb una altra trobada per a abordar els acomiadaments en l’àrea d’Administració.

En l’ERO anterior, la indemnització “no va ser tota la que ens agradaria, però no va estar malament, perquè es van pagar 27 dies amb 14 mensualitats”, assenyalen, i ara l’acomiadament improcedent són 33 dies, excepte treballadors anteriors al 2012. Ara reclamen acostar-se a aqueixes xifres, “si no igual”, que la de fa sis mesos.

Respecte a possibles prejubilacions, tot sembla indicar que l’empresa continuarà amb la mateixa dinàmica que fa mig any. Per als treballadors majors de 55 anys, Levantina està acollida per llei a un conveni especial amb la Seguretat Social aplicable en casos com aquest en què no hi ha obert un concurs de creditors, per a fer els acomiadaments. “No és una prejubilació en si, però sí un complement de les bases reguladores amb vista a la jubilació dels treballadors”, afirmen les mateixes fonts sindicals.

Què hi ha passat?

Levantina comença a anar de cap per avall amb la crisi econòmica del 2008 que va portar l’esclat de la bambolla immobiliària. Un any abans havia facturat 400 milions d’euros. El 2018 en va facturar 156. En una dècada, la mercantil creada el 1959 va passar de vendre al mercat nacional, marcat per una forta caiguda en el consum, a l’internacional.

Una estratègia lògica que ha anat topant amb la inestabilitat econòmica de països com la Xina, l’alentiment dels quals els va suposar l’entrada en pèrdues per primera vegada el 2015. La realitat és que, hui dia, el resultat d’explotació continua sent negatiu. Els ingressos de la companyia són més menuts que les despeses, no solament en vendes, sinó també en personal i altres apartats. “O això canvia o el futur serà negre”, vaticinen fonts sindicals.