Què és la clàusula de salvaguarda que els agricultors demanen a Europa per a evitar el desastre de les collites de cítrics

El sector citrícola valencià viu la pitjor crisi de l’últim quart de segle, amb una primera avaluació que situa les pèrdues per damunt dels 145 milions d’euros; una caiguda dels preus del 25%; entre el 30% i el 40% de la producció de taronges i mandarines sense comercialitzar en la primera part de la campanya –siga per fruita que s’ha quedat sense collir en els arbres o que directament s’ha recol·lectat per a tirar-la–; i un descens de la demanda del 15% i el 18%, segons les dades de la Unió de Llauradors i Ramaders, que qualifica la campanya de “desastrosa”.

Segons denuncien des del sector, aquesta situació es produeix per la pressió de països tercers, amb una producció ben important procedent de Sud-àfrica, el Marroc o Egipte que arriba a Europa, i també pels preus tan baixos a què els citricultors valencians es veuen obligats a vendre les seues taronges. Concretament, els productors estan venent-ne el quilogram de 9 a 12 cèntims (per davall del cost de producció, que se situa en 24 cèntims), mentre que el preu de mercat s’acosta a l’euro i mig a Espanya i als 4 o 5 euros a Europa.

Referent a això, des de la Unió denuncien casos en què s’ha oferit 4 cèntims per quilo al llaurador en el camp: “Aquests preus tan escandalosos suposen una humiliació, no els havíem vistos en la vida”. “La cadena agroalimentària no funciona”, denuncien els productors: “Enguany hem perdut diners amb la taronja”. I davant d’aquesta situació, els citricultors han començat les mobilitzacions.

Mesures de protecció

Per a intentar pal·liar aquesta situació, una de les solucions que es planteja és la posada en marxa d’una clàusula de salvaguarda en l’acord de comerç signat amb Sud-àfrica el 2016. “És l’únic mecanisme que es preveu en els acords, encara que no sabem quines mesures desenvoluparia”, explica el secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris. Aquesta clàusula de salvaguarda està prevista per a casos en els quals es produeix un impacte negatiu en un moment concret en un sector determinat, i podria suposar la suspensió de les importacions o el manteniment dels aranzels.

Per a activar-la cal un informe de la Comissió Europea que demostre els efectes negatius sobre el sector, un document que ja s’ha sol·licitat. “Fins que no sapiem si s’activa o vegem les mesures aplicades, no podrem saber els efectes que poden tindre”, apunta Peris, que assegura que es mantenen a l’expectativa. No obstant això, el secretari general de la Unió puntualitza que aquesta mesura només afectaria la taronja, ja que la mandarina està fora de l’acord, “té llibertat de mercat absoluta”.

Per això, exigeixen que s’aplique el tractament en fred –el transport s’ha de dur a terme a un grau centígrad– a tots els cítrics, ja que garanteix que no s’introduïsquen plagues a la Unió Europea. “Es tracta d’una qüestió sanitària innòcua per al consumidor, ja que no s’hi apliquen productes fungicides; a més, incrementa els costos per als cítrics provinents de Sud-àfrica, i això també ens beneficia”, sosté Peris, que insisteix que és el mateix que se’ls exigeix a ells: “Reclamem les mateixes condicions laborals en origen i les mateixes exigències fitosanitàries”.

Portada de la Comissió Europea

Precisament, el secretari general de la Unió va estar present a Brussel·les dijous passat en la reunió de la Comissió d’Agricultura de l’Eurocambra. “Indignant, ni un simple indici d’autocrítica i amb un desconeixement ben alarmant de la realitat per part de la Comissió Europea”; així va definir Peris el debat sobre la crisi de la citricultura, “un diàleg de lluços, malgrat els esforços dels diputats espanyols”.

El representant de la Comissió, João Onofre, va assenyalar que no hi ha motius per a demanar la clàusula de salvaguarda perquè va atribuir la crisi de la citricultura valenciana a les “condicions internes (climatològiques, d’organització comercial...)”, al mateix temps que va defensar que les importacions citrícoles de Sud-àfrica “no han augmentat significativament”.

La consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, també va participar en la reunió celebrada a Brussel·les i va destacar que s’han obert “noves vies de treball” amb vista al futur del sector, encara que puntualitzava que cal “continuar treballant conjuntament en mesures a curt, a mitjà i a llarg termini”.

Resposta política

Fa a penes uns dies el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va assegurar que al Govern no li “tremolaria la mà” si haguera de demanar la clàusula de salvaguarda citrícola a la Unió Europea sempre que hi haguera “prou arguments”. El que sí que ha fet l’executiu, va explicar Planas a València, és demanar a la Comissió Europea “un seguiment específic de la situació del mercat dels cítrics” i de la seua relació “amb les importacions de països tercers”, l’informe del qual depén l’aplicació de la clàusula.

El president valencià Ximo Puig ha demandat que l’agricultura mediterrània tinga “un paper més important” en la nova Política Agrària Comuna (PAC) i ha destacat la postura de la Generalitat en aquesta matèria: “No estem a favor del proteccionisme, però el que no volem és que hi haja productes que no tenen les mateixes garanties que els nostres”.

Els socialistes espanyols han exigit aquesta setmana mesures davant de l’Eurocambra, com un increment del pagament als productors europeus i més control sobre les importacions per a evitar la competència deslleial.

I també ho han fet formacions com Esquerra Unida, Compromís, Ciutadans, Podem o el Partit Popular, que han reclamat la posada en marxa de la clàusula de salvaguarda en els últims dies. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, de Compromís, ha fet un pas més i ha arribat a demanar que es denuncien “per salut pública” els productes que no tinguen les garanties a què obliga la UE.

Algunes xifres

La producció d’aquesta campanya s’ha situat en 3,89 milions de tones, molt millor que la passada, que va ser la pitjor del segle amb 3,1 milions de tones, i en la mitjana dels últims deu anys (al voltant de 3,7 milions de tones). El cultiu de cítrics en la Comunitat Valenciana ocupa una extensió de més 157.000 hectàrees, de les quals 68.630 es destinen a la taronja; 77.595 a la mandarina i 11.240 a la llima.

Segons les xifres oficials, en el període 2014-2018, les exportacions de cítrics a Europa procedents d’Egipte han augmentat un 78,9% (332.126 tones); un 18,2% des de Turquia (284.882 tones); o un 40,4% des de Sud-àfrica (al voltant d’un milió de tones més).