El 60% dels casos que gestiona el Centre de Mediació de Catalunya acaba amb un acord satisfactori entre les parts
Gairebé sis de cada deu casos que gestiona el Centre de Mediació de Catalunya acaba amb un acord satisfactori per a les parts. Són dades recollides entre el 2019 i l’any passat; les millors dels últims 10 anys. La mediació sempre és un procés voluntari acompanyat per l’assistència d’un professional (mediador/a) que facilita l’apropament de les parts fins a arribar a l’acord satisfactori.
És una opció en conflictes de diferent tipus, però molt comuns i és una alternativa al procés judicial. Per exemple, conflictes familiars en processos de separació, atenció de la gent gran o herències. També en conflictes de convivència entre veïns: pel soroll, disputes pel lloguer o per l’ús dels espais comuns de la finca. La mediació en l’àmbit empresarial també permet solucionar disputes d’empreses familiars o fundacions, entre d’altres. Dels més de 3.500 casos que va portar el servei l’any passat, la majoria eren sobre conflictes familiars, sobretot econòmics. En segon lloc, eren processos relacionats amb la custòdia dels fills.
Solucions duradores i procés menys lesiu per les parts
A banda de deixar enrere la situació de conflicte que angoixa les parts, l’experiència demostra que la mediació és un procés reparador, que ajuda a pair el malestar generat per l’enfrontament. Segons la directora de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Imma Barral, la mediació evita el procés judicial, perquè “aborda el conflicte des de l’arrel i assoleix solucions més duradores, perquè sorgeixen de l’acord de les parts i no de la imposició d’un tercer”. I això, segons Barral, “promou una convivència pacífica i dialogada i és menys lesiu per a les parts enfrontades”. A més, “el procés és més ràpid i econòmic”. És per aquest motiu, que el Departament de Justícia, Drets i Memòria impulsa el Pla nacional de mediació i gestió adequada dels conflictes que s’enllestirà al llarg de l’any que ve.
La mediació és un procés voluntari on les parts implicades intenten arribar a un acord amb l'assistència d’un professional: la persona mediadora
Segons la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, el pla vol potenciar la mediació en els conflictes, amb l’ajuda de l’empatia, el diàleg i la cultura de la pau. La intenció és “abordar els conflictes de forma més madura i recórrer als tribunals només com a últim recurs”. Per a la consellera, “una millor gestió dels conflictes enforteix la convivència i la cohesió social del país”.
Per tirar endavant aquest projecte és imprescindible fer-ho de la mà de tots els actors. Per aquest motiu, el Departament ha iniciat contactes amb els diferents serveis de mediació o assimilats de la Generalitat però també amb col·legis professionals, el món local, el teixit econòmic, social i comunitari, i també amb les aportacions d’experts. A banda, el Departament impulsa una campanya de sensibilització per donar a conèixer la mediació entre la ciutadania, sota el lema “Quan ens entenem, trobem la solució”.
En paral·lel, el Govern aprovarà properament la Llei de mediació, que regularà la mediació, la conciliació, el dret col·laboratiu i la negociació assistida.
Més de 800 mediadors
El Centre de Mediació de Catalunya col·labora amb diversos col·legis, que tenen professionals formats en mediació. Actualment, hi ha més de 800 professionals mediadors acreditats, que són les persones que acompanyen en els processos i ajuden les parts a trobar un acord a través del diàleg. Són figures imparcials i treballen de forma confidencial.
Avui, el servei és un centre de referència guardonat amb el Premi ADR European Awards de la Federació Europea d’Advocats.
