Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Cinco años de ofensiva de la ultraderecha en Europa
La amnistía llega a su votación final y Feijóo pide elecciones anticipadas
Opinión - Con la venia, respeten la ley. Por Neus Tomàs

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

El conseller Campuzano durant l’acte que el COAC va dedicar al Codi d’Accessibilitat de Catalunya

El Codi d’Accessibilitat de Catalunya suposa un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte la normativa existent en aquesta matèria. Va més enllà de les barreres arquitectòniques, i incorpora aspectes com l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure. El nou reglament vol donar resposta al repte demogràfic de l’envelliment i també incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats.

Es tracta d’una normativa acurada i ambiciosa, que pretén situar Catalunya com a país capdavanter en accessibilitat universal. En aquest sentit, el nou codi estableix condicions, requisits i solucions, perquè qualsevol persona pugui fer les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible.

Amb motiu de l’entrada en vigor del reglament el 4 de març, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va organitzar la setmana passada una jornada per presentar-ne les novetats més rellevants. Hi van participar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, la presidenta del COAC a la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, que va detallar els eixos i novetats més importants del Codi. L’acte també va comptar amb l’actuació musical de l’Associació Riborquestra i un monòleg sobre l’accessibilitat a càrrec de Marc Buxaderas.

Envelliment de la població

El Govern de la Generalitat situa l’accessibilitat com un repte inajornable. I és que es preveu que l'any 2031 un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s'hagi doblat el nombre de persones amb problemes crònics de salut, i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions també estimen que l'any 2060 la població de 85 anys o més s'haurà triplicat. 

Amb l’aprovació d’aquest reglament, Catalunya disposa d’una normativa potent per donar resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment. En aquest sentit, el text subratlla que l’accessibilitat incideix directament en la qualitat de vida de la ciutadania i evita les desigualtats que generen les barreres existents, tant físiques com sensorials o cognitives. 

Dissenyar pensant en les diversitats

El Codi d’Accessibilitat substitueix una regulació vigent des del 1995, posa al dia i harmonitza la normativa existent i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara. A més, adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides.

S’estructura en 199 articles, 11 capítols i 15 annexos que detallen mesures per aplicar en territori, edificació, mitjans de transport, productes, serveis, sistemes de comunicació, informació i noves tecnologies. L’objectiu és incidir en la qualitat de vida de tota la ciutadania, especialment de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats que generen les barreres que existeixen avui. Per fer-ho possible, l’articulat recull tres grans eixos, como son la millora de l’accessibilitat en tot allò nou, la transformació de l’entorn existent i l’impuls de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva.

A més, el Codi introdueix el distintiu de qualitat en accessibilitat, un mecanisme de reconeixement per a aquells establiments, espais o municipis que aconsegueixin un nivell d’accessibilitat superior al que exigeix la legislació.

El text s’ha treballat i col·laborat amb una gran diversitat d’actors. L’ha liderat el Departament de Drets Socials, però fent feina conjunta amb altres conselleries, el món local, col·legis professionals i entitats del sector de la discapacitat i la dependència.

Etiquetas
stats