LLEGIR EN CASTELLÀ
Almenys una desena d'apartaments s'anuncien en aquests moments en els portals immobiliaris digitals sota la modalitat de subhasta per a ser venuts a Mallorca. Es venen per un preu de sortida d'entre 86.100 i 250.000 euros, mentre que hi ha xalets que s'ofereixen per fins a 4,9 milions d'euros. Aquest tipus d'ofertes, que algunes immobiliàries defineixen com a ‘oportunitats’ del mercat, aprofundeixen en la dinàmica de gentrificació urbanística en el seu procés de redistribució socioespacial: s'impulsa l'arribada de nous inversors —normalment amb un elevat poder adquisitiu— desplaçant progressivament a les classes treballadores cap a la perifèria. En aquests moments, Balears és la comunitat autònoma més cara d'Espanya, el preu de la qual per metre quadrat se situa en 3.950 euros (per sobre de Madrid, que marca 3.335 euros), segons les últimes dades del Consell General del Notariat.
La majoria dels pisos que estan a la venda es poden adquirir a través de subhastes judicials. Sovint, aquestes vendes es fan mitjançant un procés anomenat “cessió de rematada”, que significa que compres el dret sobre un pis que ja va ser adjudicat a algú en un judici, però encara no s'ha lliurat oficialment. És a dir, no estàs comprant l'immoble directament, sinó el dret al fet que te l'adjudiquin perquè la cessió ha de ser aprovada pel jutjat. Fins llavors, no hi ha una escriptura pública. Per això no s'admet la compra d'aquesta mena de pisos mitjançant hipoteca, ja que els bancs només la concedeixen quan poden inscriure i registrar l'habitatge a nom del nou titular.
Aquest tipus de pisos no es poden adquirir mitjançant hipoteca. El comprador no està comprant l'immoble directament, sinó el dret al fet que li ho adjudiquin perquè la cessió ha de ser aprovada pel jutjat
Se sol tractar de pisos antics, construïts entre 1956 i 1982, per la qual cosa és possible que necessitin una reforma integral, això aprofundeix en els processos d'especulació urbanística, units a l'exigència d'abonar les quantitats corresponents al comptat. Un d'ells té un preu de sortida de 158.554 euros i està en el barri del Viver, en la zona aquest de Palma. Es tracta d'un barri de classe obrera, situat en una zona semi-perifèrica de la ciutat, amb característiques de suburbi dormitori. En l'anunci no es veuen fotos de l’interior. S'esmenta que és un baix exterior sense ascensor, construït en 1956, i que és un pis de 82 metres quadrats amb dues habitacions i un bany. “Aquest habitatge és ideal per als qui busquen un projecte de reforma”, afirma l'anunci.
Els riscos de les subhastes a barris perifèrics
No obstant això, l'anunci també esmenta que “es desconeix la situació possessòria”, és a dir, que no se sap qui viu actualment en aquest pis, i si estarà lliure quan s'efectuï la compra. Aquest tipus de característiques són habituals en les vendes per subhasta judicial o cessió de rematada, on el venedor no té control directe sobre l'estat d'ocupació de l'immoble. En aquest cas, s'especifica que l'entitat especialitzada “està autoritzada per a realitzar la subhasta pública pel Jutjat de Primera Instància número 18 de Palma”.
Un pis en una zona semi-perifèrica de Palma, construït en 1946, es ven amb un preu de sortida de 158.554 euros. L'anunci especifica que 'es desconeix la situació possessòria', és a dir, que no se sap qui viu actualment en aquest pis, i si estarà lliure quan s'efectuï la compra
Se sol tractar de pisos que tenen algun tipus ‘d’okupació’, encara que no s'especifica quin. És a dir, no se sap si són inquilins que per raons econòmiques han deixat de pagar o si es tracta d'un delicte d'usurpació, contemplat en el Codi Penal. L'article 245.2 es refereix a qui ocupa sense autorització deguda un habitatge aliè que no constitueix un estatge, és a dir, que no és l'habitatge habitual del titular, la qual cosa pot ser castigat amb una multa de tres a sis mesos.
L'habitatge que se subhasta a preu més car situa l'inici de la licitació en 250.000 euros. Està a Es Coll d’en Rabassa, prop de Platja de Palma, un barri obrer que va començar a sorgir després de l'enderrocament de les muralles de la ciutat, a inicis del segle XX. En aquest cas, s'indica que l'habitatge està “ocupat il·legalment” i que no es pot visitar ni es mostren fotos del seu interior, malgrat que s'especifica que està en “bon estat”. És un pis de 128 metres quadrats amb quatre habitacions i dos banys, a més de plaça de garatge.
A aquesta inseguretat cal afegir que a vegades ni tan sols queda clara la ubicació exacta de l'habitatge. Per exemple, hi ha dos anuncis en el mateix edifici d'un bloc del barri de Son Cladera-Son Fuster, com si existissin dos pisos distints, encara que les característiques de l'habitatge descrites són molt similars. Es tracta dels mateixos metres quadrats, amb la diferència que un dels pisos té suposadament quatre habitacions i l'altre només tres. L'altra diferència és que a cada un dels anuncis el pis és ofert per una entitat financera o immobiliària diferent.
L'habitatge que se subhasta a preu més car situa l'inici de la licitació en 250.000 euros. Està 'ocupada il·legalment' i, encara que no es pot visitar ni es mostren fotos del seu interior, està en 'bon estat'
La ciutat com a espai extractivista
Aquestes operacions s'emmarquen dins del que el geògraf David Harvey va encunyar com a “acumulació per despossessió”, és a dir, es tracta de dinàmiques extractives que busquen rendibilitzar al màxim el valor d'un barri, encara que la seva conseqüència sigui l'empobriment —o l'expulsió— de les classes treballadores. L'espai urbà, segons Harvey, sofreix un procés de neoliberalització, mitjançant el qual la ciutat se situa en el terreny de joc òptim per al capital financer, més que en un espai des del qual reivindicar el dret constitucional a un habitatge digne.
D'altra banda, estan els pisos que se subhasten sota una modalitat privada, sense que hi hagi un procés judicial pel mig, i que estan disponibles per a visitar. És el cas d'un pis de Son Cotoner, un barri que està a tres o quatre quilòmetres del centre i habitat majoritàriament per la classe treballadora. Es tracta d'un pis que es va construir en 1973, de 91 metres quadrats, tres habitacions i un bany. Es pot licitar per ell a partir de 182.400 euros. “Procedeix d'entitat bancària amb possibilitat de finançar el 100%”, recull l'anunci, i afegeix que està situat en una tercera planta sense ascensor. Requereix, a més, d'una reforma integral.
Cala Ratjada és una localitat que està a uns 80 quilòmetres de la capital i pertany al municipi de Capdepera. Aquesta zona representa una de les principals destinacions turístiques de l'illa des dels anys 60. Anteriorment, es tractava d'un petit port des d’on els seus residents sortien a pescar. Ara, en canvi, s'ha convertit en un lloc freqüentat per embarcacions turístiques i esportives. És, a més, el punt més pròxim entre Mallorca i Menorca, des del qual es pot albirar una de les seves ciutats: Ciutadella.
En aquesta localitat se subhasta un pis de 95 metres quadrats i dues habitacions a partir de 167.200 euros. Pot semblar que està per sota del preu que marca el mercat immobiliari a Balears, però de les imatges de l'interior es pot concloure que necessita una reforma. Encara que registralment representa un sol habitatge, l’anunci recull que físicament es tracta de “dos apartaments independents”, cadascun d'ells amb “un saló amb cuina, una habitació, un bany i una terrassa amb vistes al port i a la mar”. Curiosament, aquest pis, amb les mateixes imatges i la mateixa descripció, s'ofereix per la mateixa immobiliària a partir de 194.300 euros en un altre anunci.
D'altra banda, estan els xalets que es venen mitjançant subhastes privades proposades, en alguns casos, per entitats financeres. El Codi Civil no regula les subhastes privades, però sí que proporciona un marc legal que permet que se celebrin. “Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral, ni a l'ordre públic”, apunta l'article 1255 del Codi Civil.
Els xalets de luxe, a subhasta
És el cas d'un xalet de Puigpunyent, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. És un adossat de 274 metres quadrats, construït en 1995, que surt a subhasta per 495.000 euros. Té dues plantes, tres habitacions i un pati d'uns 40 metres quadrats. En un altre dels anuncis disponibles, un banc subhasta un adossat, de 1996, a partir dels 344.200 euros. Té un garatge de 49 metres quadrats, una planta baixa de 54 metres quadrats i una primera planta de 47 metres quadrats, amb tres habitacions en total. El xalet requereix una reforma integral, segons indica l'anunci.
Hi ha altres casos, com els citats anteriorment, que venen regulats per la Llei d'Enjudiciament Civil. “Tant en subhastes notarials com en les judicials han de seguir-se uns requisits de publicitat establerts per llei que són pràcticament iguals”, assenyala a eldiario.es Eduard Vila, advocat i expert immobiliari, que afirma que és la Llei d'Enjudiciament Civil la que regula aquest tipus d'operacions. “Una altra cosa són les subhastes que no venen per obligació contractual, judicial o laude arbitral”, matisa Vila. Entre els articles 655 i 675 de la llei es regulen, concretament, les subhastes de béns immobles.
Tant en les subhastes notarials com en les judicials han de seguir-es uns requisits de publicitat establerts per llei que són pràcticament iguals. Una altra cosa són les subhastes que no venen per obligació contractual, judicial o laude arbitral
Petra és un municipi situat a l'interior de l'illa del qual el centre històric és considerat Bé d'Interès Cultural (BIC). En aquest municipi, un xalet s'ha vist embolicat en un procés de subhasta concursal d'un complex d'habitatges, finca rústica i zona d'oci valorat en 1,3 milions d'euros. En aquest cas, la subhasta es realitza mitjançant la llei concursal, que està regulada pel Reial decret 1/2020.
Es tracta d'una finca rústica de més de 142.000 metres quadrats situada a Son Serra de Marina. Dins de la parcel·la hi ha un xalet principal de dues plantes, originalment construït com a granja avícola i posteriorment reformat com a habitatge unifamiliar, inscrita des de maig de 2012 en el Registre Insular d'Empreses i Activitats Turístiques de Mallorca com a habitatge vacacional. A més, compta amb dues construccions agràries d'una planta, un altre habitatge aïllat en planta baixa, una piscina, un porxo independent i una pista de tenis. El xalet té 570 metres quadrats, dues habitacions i dos banys.
La dimensió simbòlica i social de la vivenda de luxe
La subhasta més elevada correspon a una vila valorada en gairebé 5 milions d'euros, oferta també per insolvència del seu propietari. Es troba a la urbanització de luxe de Son Vida, composta per més de 350 mansions, envoltada de tres camps de golf i amb dos hotels de cinc estrelles en els seus voltants. La zona exclusiva és coneguda com la “Beverly Hills de Mallorca”, segons l'anunci, situada a la part alta d'un pujol als peus de la Serra de Tramuntana.
Aquest xalet de tres plantes —connectades per un ascensor— compta amb 787 metres quadrats, sis habitacions, set banys i plaça de garatge. Està situat en una parcel·la de 2.145 metres quadrats que inclou jardí i una piscina d'aigua salada de 62 metres quadrats. Aquest espai s'integra de manera “harmoniosa” amb l'exterior, envoltada de terrasses “ideals per al descans i l'entreteniment a l'aire lliure”, descriu l'anunci del portal.
En les seves característiques complementàries, la vila és descrita amb un dormitori per a convidats amb bany privat, sòls de fusta i marbre, calefacció per sòl radiant i aire condicionat reversible. “Són Vida, és sens dubte, la més exclusiva, elegant i luxosa zona residencial de la ciutat de Palma”, insisteix l'anunci, oferint als seus residents “la màxima exclusivitat i seguretat, privacitat absoluta, belles vistes sobre Palma, alta qualitat de vida i una àmplia infraestructura”.
Més que simples comoditats, aquests elements representen una manifestació arquitectònica del gust de les classes dominants, segons el pensament del sociòleg Pierre Bourdieu. En aquest cas, l'acumulació de capital econòmic es tradueix en una manifestació de la distinció, que reafirma l'estatus social de les classes dominants. El jardí i la piscina no compleixen exclusivament una funció recreativa, sinó que simbolitzen l'apropiació de l'espai i el temps lliure, característiques pròpies d'una classe que transforma l'oci en una manera de reafirmació simbòlica.
La seva proximitat als camps de golf reforça la lògica del capital simbòlic i cultural, en paraules de Bourdieu: no es tracta només de viure còmodament, sinó d'habitar un territori socialment marcat pel reconeixement i l'exclusivitat. El golf, pràctica històricament reservada a les capes altes de la burgesia, funciona així com un marcador cultural de classe (el habitus cultural, en termes del sociòleg francès).