El bisbe de Mallorca denuncia els discursos d'odi contra els migrants: “Dir-los delinqüents és una calúmnia”

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha fet aquest dimecres una crida contundent a la ciutadania i als responsables polítics perquè posin fi als discursos d'odi contra les persones migrants i a determinades actituds que, al seu judici, resulten “inadmissibles”. Entre elles, el “rebuig” i la criminalització que sofreixen els migrants per part de diferents sectors de la societat i de l'esfera política. “Anomenar-los delinqüents és una calúmnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut de marxar-se de ca seva”, ha asseverat sobre una de les proclames més difoses per la dreta i l'extrema dreta, la que relaciona l'arribada d'estrangers amb la delinqüència i que ha estat àmpliament desmentida per les fonts oficials i per nombrosos estudis científics.

En roda de premsa que ha ofert per a donar compte, de la mà de diverses entitats socials associades a l'Església, de la situació de les persones sense llar a l'illa, Taltavull ha alertat, a més, que determinats espais posats per l'Església a la disposició de les administracions per a acollir a menors migrants no acompanyats no han pogut ser posats en funcionament “no per una qüestió legal, sinó social”, com és el cas del centre d'acolliment que es preveia habilitar en el convent de Sant Pere, a Calvià, i que malgrat estar llest per a això, “no s'ha pogut usar”. Tant PP com Vox, que conformen l'equip de govern de l'Ajuntament, es van posicionar en contra de l'obertura d'aquest espai.

Preguntat sobre aquest tema, Taltavull s'ha posicionat en contra de la proposta -finalment rebutjada- que els de Santiago Abascal van elevar al Consell de Mallorca perquè els ciutadans de cada municipi sotmetessin a votació si desitjaven albergar un centre de menors migrants. “Cal regular-ho, no es pot fer de qualsevol manera, però no és qüestió de si hi ha voluntat de fer un referèndum per a decidir si els admetem o no, sinó de tenir el cor obert, perquè són persones”, ha incidit.

El prelat ha assenyalat que en les últimes setmanes ha mantingut trobades amb el delegat del Govern en Balears, Alfonso Rodríguez, per a estudiar com atendre les persones migrants que arriben en pastera a les costes de l'arxipèlag. “Ells estan intentat posar una solució, sobretot en els ports. Les converses segueixen, no és que arribem a coses concretes, però sí que posar-nos d'acord. El que no podem fer de cap manera és partir del rebuig inicial”, ha subratllat.

Durant la seva intervenció, Taltavull ha anat més enllà de les dades socials per a plantejar una reflexió ètica i política sobre la crisi migratòria. En aquest sentit, ha lamentat la difícil situació que travessen les persones migrants quan arriben a Mallorca -i a la resta del país- a causa del rebuig social i la criminalització per part d'una part dels ciutadans, entre ells, segments de la societat que “viuen bé i als qui no els falta de res”, i que així i tot miren amb recel o hostilitat als nouvinguts.

“Mirar a la persona” independentment del seu origen

“Després ve la discussió política: si els hem d'admetre o no, si són irregulars o no”, ha afegit: “Per a mi hi ha una qüestió d'actitud. Els cristians parlem de caritat, que no vol dir beneficència. Cal estimar sense esperar que t'estimin”. En aquesta línia, ha apel·lat, en lloc de discutir, a “mirar a la persona, independent d'on ve o de la seva situació personal”.

“Hi ha actituds que no podem admetre de cap manera quan veiem aquest sofriment tan gran” perquè “hi ha rebutjos que venen de prejudicis i que provoquen un perjudici per als altres”, ha afegit. Al seu judici, aquest tipus de manifestacions són incompatibles amb la dignitat humana i amb la tradició social del cristianisme.

En una de les últimes publicacions del setmanari de l'Església de Mallorca, consultada per elDiario.es, Taltavull al·ludeix, en aquest context, a les paraules pronunciades pel papa Francesc en relació amb la migració: “Acollir, protegir, promoure i integrar”. En les mateixes pàgines, el bisbe recorda “el mandat evangèlic de Jesús, sempre actual i que ens qüestiona: 'Era foraster, i em vau acollir'”. Unes “paraules clares” que, segons Taltavull, “no necessiten interpretació”: “Es tracta de promoure una profunda conversió personal, pastoral, social i política, si és que realment la paraula de Jesús ens toca el cor i li donem la resposta que espera acollint els migrants i refugiats”.

Contra les conseqüències del turisme massiu

No és la primera vegada que el religiós es pronuncia en termes de justícia social. Al maig de 2024 va alertar de les situacions de desigualtat que genera l'actual model turístic en Balears i la massificació derivada d'aquest i va instar les administracions a impulsar altres “fonts de riquesa més variades” com la indústria o el camp. “Una illa dona per al que dona”, va expressar, insistint que les polítiques que s'impulsin “no han d'excloure a ningú”.

El bisbe va mostrar fins i tot la seva “preocupació” per la saturació en les carreteres de la Serra de Tramuntana, els residents de la qual acusen una massificació que, cada any, aconsegueix límits extrems a l'illa. De fons, l'etern debat sobre la necessitat de limitar l'arribada massiva de visitants i de buscar un equilibri econòmic i mediambiental en un territori que demana a crits una solució definitiva. Taltavull també reivindica el foment de la llengua catalana a les illes i la seva promoció en els actes religiosos.