LLEGIR EN CASTELLÀ
El preu de l'habitatge a Balears torna a tensar-se i consolida l'arxipèlag com el territori més car d'Espanya per comprar una casa. Segons les dades de Fotocasa, el cost de l'habitatge de segona mà va pujar un 0,2% al novembre i es dispara un 14,8% interanual, fins a assolir els 5.206 euros per metre quadrat. Tradüit a un habitatge estàndard de 80 metres, el preu mitjà ronda els 416.491 euros, una xifra que situa la compra fora de l'abast de bona part dels salaris illencs.
L'escalada és generalitzada: els preus pugen en 16 dels 17 municipis analitzats i en set d'ells ho fan per sobre del 20%, amb increments especialment significatius a Inca (42,9%), Manacor (34,1%) i Campos (31,9%). Només Alcúdia registra una lleugera caiguda (-1,6%). A l'extrem oposat, Eivissa i Formentera continuen liderant els preus més voluminosos: Santa Eulària arriba als 8.666 €/m2, seguida d'Eivissa (7.553 €/m2) i Sant Josep (7.392 €/m2).
La pressió no només es reflecteix a les dades de Fotocasa. El portal pisos.com confirma la tendència: Balears va registrar al novembre un preu mitjà de 5.114 €/m2, un 5,17% més que fa un any. És la primera autonomia del país, molt per sobre de Madrid (4.514 €/m²) i més del doble del preu mitjà estatal (2.420 €/m²).
En el cas de Palma, aquesta continua situant-se entre les ciutats més cares del país: amb 5.305 €/m², va ser al novembre la tercera capital de província més costosa. Tot i així, va experimentar un tènue ajust mensual (-0,06%) i un augment interanual del 4%.
Les compres, sostingudes pels inversors
Els analistes del sector no veuen senyals de correcció a curt termini. Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com, alerta que el mercat espanyol continua tensionat per l'escassetat d'oferta, la concentració de la demanda en zones urbanes i la falta d'alternatives assequibles. “Encara que el ritme de creixement ja no és tan intens, no hi ha senyals de correcció perquè el desequilibri entre oferta i demanda continua sent profund”, explica. Encara amb la lleugera relaxació dels tipus hipotecaris, afegeix, els bancs mantenen criteris “prudents” i exigeixen una capacitat financera que moltes llars no poden assumir.
En aquest context, assenyala Font, les compravendes es sostenen gràcies a compradors solvents i inversors, mentre que la compra del primer habitatge perd força per la falta d'estalvi previ i els preus inassumibles.
“El mercat de l'habitatge a Espanya continua mostrant una forta pressió alcista en els preus”, subratlla l'expert, qui assevera que “la combinació d'escassetat d'habitatge disponible, concentració de la demanda en àrees urbanes i falta d'alternatives assequibles manté els preus elevats i limita la capacitat d'accés, especialment els joves”. Un estudi d'iAhorro publicat al setembre apuntava, de fet, que els joves de Balears necessiten prop de 30 anys d'estalvi del 20 % del seu salari per poder accedir a una hipoteca
Per a Font, “el gran repte continua sent l'oferta d'habitatge, ja que continua molt per sota de les necessitats reals del país”.
El lloguer tampoc dóna treva
La tensió també es trasllada al lloguer. Balears va tancar novembre amb un preu mitjà de 19,1 €/m2, un 9,1% més que fa un any, consolidant-se com la segona regió més cara de l'Estat, només darrere de Madrid (21 €/m²). Encara que els últims mesos mostren una lleu correcció, el mercat segueix disparat en bona part de les illes.
Sant Antoni lidera les pujades interanuals amb un 20,6% (fins als 24,5 €/m2), seguit de Llucmajor (16%) i Manacor (12,1%). A Palma, els lloguers van pujar un 7,3% i se situen en 18,2 €/m2. Només alguns municipis com Alcúdia (-6,5%) o Andratx (-3,7%) registren retrocessos.
A nivell estatal, el lloguer puja un 9,9% interanual i assoleix els 14,6 €/m2. L'encariment s'estén a totes les comunitats autònomes, encara que Balears, Madrid i Catalunya continuen encapçalant el rànquing de preus més inaccessibles.
Mentrestant, el mercat segueix atrapat en la mateixa equació: més demanda que oferta, un parc d'habitatge tensionat i milers de llars —especialment joves i treballadors temporals— abocats a dedicar més del 40% del seu salari a l'habitatge o directament a renunciar a emancipar-se.