La Justícia condemna a sis mesos de presó l’empresari ‘pirata’ d’Eivissa que va aterrir un navegant i va esquinçar la seva embarcació

L’Audiència Provincial de Balears ha confirmat la condemna de sis mesos de presó per un delicte de coaccions a l’empresari ‘pirata’ Evaristo Soler Cardona, dictada pel Jutjat Penal número 2 d’Eivissa. El jutge de primera instància també havia condemnat Soler Cardona per un delicte continuat de trencament de mesura cautelar i un altre delicte de danys, segons la sentència a la qual ha tingut accés en exclusiva elDiario.es. Pel primer delicte haurà de complir una pena de vint-i-quatre mesos de multa a raó de 12 euros diaris, en total, 8.640 euros i, pel segon, complirà una pena de dotze mesos de multa amb una quota diària de 12 euros, en total, 4.320 euros. A més, haurà d’indemnitzar el denunciant, François Xavier Crone, amb 3.283 euros pels danys ocasionats a la seva embarcació.

Els fets es remunten al 22 de juny de 2024, quan Soler Cardona, tot i tenir en vigor una ordre judicial que li prohibia aproximar-se a menys de 100 metres de la badia de Porroig (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), va amenaçar el patró d’un catamarà fondejat a la zona. “Francès de merda, ves-te’n d’aquí, no volem a l’illa gent com tu, et trauré l’àncora, acabaràs a les roques, de res et servirà el teu dinghy”, li va etzibar en al·lusió a la seva embarcació auxiliar, tal com recull la sentència. L’acusat tenia aleshores en vigor una mesura cautelar que li prohibia acostar-se a menys de 100 metres de la badia, dictada en el marc d’una causa penal per un delicte contra la flora.

La condemna inclou també la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la pena de presó i la prohibició d’aproximar-se a menys de 100 metres de Crone, del seu domicili i del seu lloc de treball, com també de comunicar-se amb ell per qualsevol mitjà durant tres anys. La sentència estableix que l’impagament de les multes comportarà un dia de privació de llibertat per cada dues quotes impagades. A més, haurà de fer-se càrrec de totes les costes del procediment.

L’acusació particular l’ha exercit l’advocada Azucena López Acebes en representació de l’afectat. elDiario.es s’ha posat en contacte amb l’advocat de la defensa per saber si té intenció de recórrer i per conèixer la seva valoració sobre la sentència, però no ha respost a les consultes d’aquest diari en el moment de publicar-se aquesta notícia.

La jutgessa valida la identificació de l’acusat

En la sentència de primera instància ara confirmada per l’Audiència, la jutgessa va considerar provat que el 22 de juny de 2024 Evaristo Soler Cardona es va dirigir a un dels catamarans fondejats a la badia de Porroig i va amenaçar-ne el capità. Segons el relat recollit en la resolució, Crone no el va tornar a veure durant la resta de la tarda i la nit.

La víctima va quedar en un estat de nerviosisme després del que acabava de viure, atès que l’actitud de l’acusat s’havia iniciat el 2021, tot i que la intensitat de la «pertorbació» havia augmentat en els darrers temps. L’objectiu no era cap altre que impedir-li fondejar a la badia. Arran d’aquest incident, el denunciant va decidir no baixar a la cabina i quedar-se al saló en actitud d'entreson. Cap a les tres de la matinada, ja del dia 23, el denunciant “va sentir, de sobte, un cop sec i es va adonar que la seva embarcació havia xocat amb una altra que també es trobava fondejada perquè l’àncora havia estat aixecada, de manera que el vaixell havia quedat a la deriva”.

Després d’aquest incident, l’afectat va sortir immediatament a coberta i es va adonar de l’impacte perquè la seva embarcació presentava desperfectes tant a la fibra com a la fusta (a l’aleta de la part posterior dreta de l’embarcació). Tot seguit, va posar en marxa el motor “per allunyar-se de les roques” i va veure aleshores a l’aigua unes bombolles, compatibles amb les que es formen “quan una persona està bussejant”. Així, va observar, al costat de les bombolles, com emergia una “massa important” de gran envergadura que va sortir a la superfície i que, segons el denunciant, era l’acusat, qui es va treure el regulador i es va dirigir a la víctima de manera intimidatòria. “T’ho vaig advertir, la pròxima vegada t’enfonsaré el vaixell, fot el camp d’aquí”, va amenaçar, segons recull la sentència. Segons la víctima, aquella nit hi havia lluna plena, per la qual cosa va poder identificar perfectament l’acusat, però el que més el va ajudar a identificar-lo, sense cap mena de dubte, “va ser que li va reconèixer la veu, de manera categòrica i contundent”.

De la mateixa manera, amb el propòsit de dissuadir-lo de fondejar a la badia, així com de causar danys als béns propietat de la víctima, Soler Cardona “va esquinçar amb un objecte tallant la seva embarcació auxiliar, que portava subjectada amb els pescants”. Es tractava d’una pneumàtica perfectament subjectada pels pescants i que presentava almenys 10 o 12 talls i es trobava a l’aigua. Segons el peritatge aportat pel denunciant, els danys ocasionats ascendien a 3.283 euros, que també van ser reclamats al denunciat.

El tribunal dona plena solidesa a la declaració de la víctima

La resolució, de la qual ha estat ponent la magistrada Gemma Robles, desestima íntegrament el recurs interposat per la defensa de l’empresari i ratifica punt per punt la sentència dictada en primera instància. El tribunal rebutja així els arguments del condemnat i atorga plena solidesa i veracitat a la declaració de la víctima.

La defensa sosté que la prova es va valorar de manera incorrecta i que la identificació de l’acusat no era fiable, ja que s’havia produït de matinada i en unes condicions de visibilitat i audició deficients. També va qüestionar que Soler Cardona hagués pogut dur a terme els fets des de l’aigua, atesa la posició elevada de la pneumàtica, i va assenyalar suposades contradiccions en el relat de Crone, com també l’enemistat prèvia entre tots dos, que podria afectar la seva credibilitat.

El recurs al·legava, a més, que s’havia vulnerat el dret a la presumpció d’innocència perquè la condemna es basava essencialment en la declaració de la víctima, sense una corroboració objectiva suficient. La defensa va destacar l’absència de proves pericials, testimonis independents o elements tècnics que acreditessin la participació de l’empresari. Tanmateix, el tribunal ha rebutjat aquests arguments.

Pel que fa al delicte continuat de trencament, la defensa de Soler Cardona sostenia que no hi havia cap base per considerar que hi hagués una reiteració dels fets; afirma que la sentència només descriu un episodi i que la continuïtat delictiva s’havia fonamentat indegudament en els seus antecedents penals.

El tribunal de l’Audiència Provincial desestima aquest argument i assenyala que els fets provats descriuen en realitat dos episodis diferenciats, tot i que tinguessin lloc el mateix dia. El primer va tenir lloc durant el dia i va incloure amenaces directes. El segon es va produir a la nit i, segons la sentència, aquestes amenaces es van materialitzar amb els danys de què se l’acusa. Per al tribunal, tots dos episodis estan vinculats per un mateix propòsit i constitueixen un delicte continuat.

La defensa del condemnat també va qüestionar que no existís una prova directa que l’acusat hagués abandonat la badia després del primer episodi i hi hagués tornat posteriorment. El tribunal, però, considera que aquesta circumstància es desprèn de les proves disponibles. Atès que es tracta d’una badia concorreguda i que sobre l’acusat pesava una ordre d’allunyament, no resulta raonable pensar que s’hi hagués quedat esperant una possible intervenció policial, argumenta el tribunal. A això cal afegir que el perjudicat no el va tornar a veure entre tots dos episodis. Per aquests motius, la magistrada considera que la continuïtat delictiva es basa en una valoració racional del conjunt de les proves i rebutja els arguments de la defensa de Soler Cardona. En conseqüència, desestima íntegrament el recurs.