La pudor de les fàbriques i les ‘macrogranges dels horrors’ de Mallorca desespera els veïns: “Fa olor d’ou podrit”

Bernat és un veí de Porreres que viu a trenta metres de la fàbrica d’ou líquid d’Avícola Ballester, una empresa que està en el punt de mira per les greus imatges que han sortit a la llum de les seves granges avícoles de Mirabó, Es Caparó i Llucmajor, que mostren les pèssimes condicions en què es troben les seves gallines. Fa uns quatre anys va acabar de construir una casa en un solar de la seva família. No sabia, però, que el seu calvari començaria quan hi entràs a viure.

Abans de prendre la decisió, va voler saber si l’activitat industrial li ocasionaria molèsties. Fins al 2022, aquella fàbrica produïa formatge i brossat sota la marca Prilac, una empresa que el 2020 va passar a ser propietat del grup Ballester, que no ha respost a les peticions d’informació d’elDiario.es per a aquest reportatge. Fonts de l’Ajuntament de Porreres expliquen a elDiario.es que fa tres anys van iniciar un procés judicial contra Avícola Ballester que encara continua en curs i que, per aquest motiu, no poden donar-ne detalls. Manifesten que la fàbrica no té llicència d’activitat: “No se sap del cert, però es creu que l’activitat no s’ha aturat”. Durant aquests tres anys, l’Ajuntament ha rebut “queixes i denúncies” dels veïns, assenyalen les mateixes fonts.

“Em vaig informar molt sobre el tipus d’activitat que s’hi feia, si les olors em molestarien, si seria gaire invasiva. En aquell moment no ho era”, explica Bernat. Després, tot va canviar. “Quan vaig començar a viure aquí, varen començar a instal·lar màquines i es va començar a notar l’impacte”, detalla. La fàbrica de productes lactis es va transformar en una de productes derivats de l’ou. I els qui més pateixen les conseqüències d’aquest canvi són els qui viuen als voltants. “De vegades fa olor d’ou podrit”. “Segons com bufi el vent, s’escampa per tot el poble”, lamenta Bernat.

Hi ha moments puntuals en què passa, i és aleshores quan es multipliquen les queixes, perquè la mala olor arriba pràcticament pertot arreu. Porreres és un municipi de gairebé 87 quilòmetres quadrats i tenia 5.892 habitants empadronats el 2025, segons l’INE. “Quan dic que l’olor és insuportable vull dir que arriba fins a l’altra punta del poble. Les queixes s’amplifiquen perquè hi ha moltes més persones afectades”, detalla Bernat. “Molts de dies he de tenir les finestres tancades i no puc sortir a la terrassa perquè és molt desagradable”, lamenta.

Quan dic que l’olor és insuportable vull dir que arriba fins a l’altra punta del poble. Les queixes s’amplifiquen perquè hi ha moltes més persones afectades. Molts de dies he de tenir les finestres tancades i no puc sortir a la terrassa perquè és molt desagradable

Bernat — Veí

“L'olor és insuportable”

Al problema de les olors s’hi han d’afegir les molèsties derivades del renou. Segons explica Bernat, les màquines estan en funcionament les 24 hores del dia. Cada cert temps s’hi fan unes tasques que durant una o dues hores provoquen moltes molèsties. “Sent un renou molt intens”, diu Bernat. La llei balear contra la contaminació acústica estableix, a l’article 41, que els titulars de les activitats o instal·lacions industrials, comercials o de serveis “estan obligats a adoptar les mesures necessàries d’insonorització de les seves fonts sonores i d’aïllament acústic”.

La norma concreta aquestes exigències per als locals situats en edificis residencials o que hi confronten quan hi duen a terme activitats que superen els 70 decibels. En aquests casos, l’aïllament entre el local i els habitatges ha d’assolir els 50 decibels si l’activitat funciona únicament durant el dia i els 60 decibels si també ho fa de nit, encara que sigui de manera limitada. Per als tancaments exteriors, com ara façanes i cobertes, l’índex exigit és de 30 decibels. Per tant, la llei empara els veïns en el seu dret al descans.

La Policia va rebre “desenes de trucades de veïns”

ElDiario.es va avançar el passat 19 d’octubre les condicions de la macrogranja de Mirabó, a Mallorca, de les quals es desprenen imatges de gallines amb ferides obertes, aus que es piquen fins a arribar als teixits interns, cadàvers en descomposició al costat d’animals vius i fins i tot paneroles, que varen ser enregistrades els dies 12, 15 i 17 de juliol. L’endemà, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va recordar que l’agost de l’any passat aquesta explotació va registrar un brot de Salmonella Enteritidis en una de les seves dues naus.

Simonet va explicar que, quan es registra un brot, hi ha dues opcions: eliminar la producció d’ous de gallina o demanar una autorització especial per produir ou líquid. «Aquesta autorització es va concedir: aquesta nau ha estat produint ou pasteuritzat fins que ha acabat», va afirmar Simonet. Això va passar durant els darrers mesos, ja que, segons va detallar la Conselleria, l’explotació avícola va comunicar a les autoritats durant el mes d’octubre que buidaria les dues naus.

Ni Simonet ni tampoc un expedient consultat per elDiario.es especifiquen a quina fàbrica es destinarien els ous d’una de les naus de Mirabó amb l’objectiu de produir ou pasteuritzat o ou líquid. Tanmateix, l’única fàbrica destinada a aquesta activitat industrial que té el grup Ballester és a Porreres, i va ser precintada per l’Ajuntament, tal com va informar aquest diari. La fàbrica de productes derivats de l’ou va ser clausurada perquè no disposava del títol administratiu habilitant, tot i que és obligatori segons l’article 37 de la Llei 7/2013, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats de les Illes Balears.

Així ho va constatar un informe de la Policia Local i de la Guàrdia Civil, de data 28 de maig de 2025, segons es desprèn d’un decret de batlia del 13 de juny al qual ha tingut accés aquest diari. El 28 de maig, agents de la Policia Local es varen desplaçar a la fàbrica després d’haver rebut “desenes de telefonades de veïns afectats” per una forta mala olor.

Joan Obrador (PP), regidor de Llicències d’Obres i Activitats de Porreres, va explicar a aquest diari que els problemes es remuntaven a l’estiu de 2023. Després d’una inspecció, es va aixecar acta i es varen elaborar informes. Les obres que l’empresa estava duent a terme es varen paralitzar perquè no tenien “llicències d’obres o d’activitat”. Obrador va explicar que, després de la paralització de l’activitat, l’empresa havia sol·licitat per escrit si podia mantenir almenys les tasques administratives, ja que operava a través de diverses societats. L’Ajuntament li va concedir autorització per desenvolupar únicament aquestes funcions, “res de producció”.

L’empresa va rompre el precinte de la fàbrica

La situació va canviar a final de maig de 2025, quan el municipi va tornar a patir un episodi de males olors. L’Ajuntament va inspeccionar de nou les instal·lacions juntament amb agents del Seprona de la Guàrdia Civil. “Es va detectar que abocaven líquid d’ou i restes al clavegueram general”, va afirmar el consistori. Els fets varen quedar recollits en un informe municipal.

Arran d’aquesta inspecció, el consistori va precintar l’activitat i es varen tallar el subministrament d’electricitat i d’aigua, va explicar el regidor. Posteriorment, l’empresa va sol·licitar recuperar el subministrament elèctric per buidar els dipòsits, que romanien plens de líquid. Obrador va assegurar que les instal·lacions continuaven precintades i que Avícola Ballester havia presentat un document en què acceptava el tancament i es comprometia a no desenvolupar cap activitat. “Només falta que presentin un pla amb el temps que necessitaran per buidar els dipòsits”, va assenyalar.

Aleshores, l’Ajuntament estudiava la documentació aportada per la companyia per determinar si hi havia alguna possibilitat de legalitzar les instal·lacions. Tanmateix, Obrador va advertir que ja hi havia un informe urbanístic desfavorable, per la qual cosa considerava que la regularització seria complicada. Des d’aleshores, l’empresa havia sol·licitat diverses reunions per intentar reprendre l’activitat, però el consistori li havia traslladat que no podia tornar a produir fins que no presentés tota la documentació necessària perquè els tècnics estudiessin si hi havia alguna via legal. “Però, amb la situació urbanística que tenen, no sembla viable”, va concloure.

Mals olors i mosques a la macrogranja més gran

Porreres no és l’únic municipi on hi ha queixes veïnals per l’activitat de les empreses de Ballester. A Es Caparó (Manacor) hi ha la granja més gran, amb capacitat per allotjar fins a 175.392 gallines. A uns minuts, en Pere té una finca on no es pot viure a causa tant de les males olors com de la plaga de mosquits, una situació que també s’ha produït a la granja de Llucmajor, on el Govern va acreditar set irregularitats greus i una de lleu.

Aquest veí explica, a més, que l’aigua que reben està contaminada a causa de l’elevada concentració de nitrats. Entre les raons hi ha l’activitat de l’agricultura i la ramaderia intensives. Al municipi de Manacor, pel que fa a l’àrea urbana –no inclou l’àrea rústica, on hi ha la granja–, hi ha problemes de contaminació per nitrats i l’aigua no és apta per al consum humà, segons el mapa de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, que elabora l’Aliança per l’Aigua.

En Pere, veí de Manacor, lamenta que l’aigua que reben està contaminada a causa de l’elevada concentració de nitrats

Segons en Pere, això no és conseqüència només de l’activitat intensa d’aquesta macrogranja, sinó també de la pressió sobre els aqüífers que genera el sector turístic i hoteler. “Aquest problema l’hem tingut sempre”, assenyala. “Conviure amb aquesta olor és horrorós”, cosa que també provoca plagues de mosques. Aquest habitatge es pot destinar a ús vacacional, però, segons en Pere, moltes vegades ha hagut de tornar els doblers als clients a causa del problema amb què s’han trobat.

Al·legacions contra un projecte de macrogranja

Avícola Son Perot SA, una de les societats que opera sota la marca Ballester, vol construir una quarta macrogranja a Son Brau, de 80.000 gallines ponedores, també a Manacor. S’afegiria a les ja existents de Mirabó i Es Caparó, a més de la que hi ha a Llucmajor. L’empresa ja ha presentat un projecte davant el Govern, que encara ha de superar les autoritzacions urbanístiques, agràries, hidrològiques i mediambientals, tal com va explicar aquest diari. Fa unes setmanes, una setantena de persones mobilitzades per la Plataforma Macrogranges No varen formar una cadena humana per oposar-se al projecte.

Silvia, portaveu dels veïns, explica que han presentat al·legacions contra el projecte, avalades per informes de tècnics i enginyers, en què adverteixen de possibles incompatibilitats urbanístiques i ambientals, com també de problemes de disponibilitat de recursos. Un dels seus principals arguments és la saturació de la zona i la proximitat de diverses finques veïnes. Segons detalla, hi ha dos aqüífers declarats, un a Rafalet i un altre a sa Cova, a menys de 250 metres de l’explotació projectada, una distància que, sosté, n’impediria la construcció. També assenyala que la casa dels seus pares, on estan empadronats, es troba a uns 170 metres.

La portaveu també expressa la seva preocupació per l’impacte que les instal·lacions –turbines, pols en suspensió, plagues i olors– i el trànsit de vehicles pesants podrien tenir sobre l’entorn. A més, afirma que el projecte quedaria a només una desena de metres de la Xarxa Natura 2000, un espai protegit pel seu valor ambiental. En aquest sentit, destaca que la zona ha experimentat una recuperació important d’espècies com milans, voltors i àguiles, i qüestiona les conseqüències que podria tenir la instal·lació d’aerogeneradors per a aquesta fauna.

A això hi afegeix els dubtes sobre l’accés a l’explotació: els camions haurien d’utilitzar un camí de servitud destinat expressament a l’ús dels veïns, el traçat del qual es va modificar el 1957 amb l’acord dels propietaris. A més, és un camí de marès per on hi ha dos passos d’ovelles vinculats a una explotació ovina dels voltants.

La portaveu veïnal reclama saber si aquest camí podrà suportar el tonatge dels camions que hi circularien per a l’activitat de la nova macrogranja. Un altre dels punts que recullen les al·legacions és el possible impacte sobre l’aigua. Silvia adverteix que dues conduccions d’aigua passen per la finca de Son Brau: una procedent de Sant Talent i una altra de Sant Real.

Segons explica, la primera ja presenta problemes de concentració de nitrats i la segona, de salinitat. La portaveu tem que els residus de l’explotació es puguin filtrar al subsol i afectar aquests recursos hídrics. També qüestiona l’argument que l’activitat contribuirà a produir aliments de proximitat. A parer seu, si el pinso procedeix de fora i els fems s’han de traslladar fora de l’explotació perquè no hi ha prou terreny per aprofitar-los, és discutible que es pugui presentar “com un model de quilòmetre zero”. Finalment, Silvia posa en dubte les condicions de benestar animal que s’atribueixen al projecte. Critica que es pugui parlar de benestar quan les gallines romandran dins naus tancades, sense llum natural i en espais reduïts, i qüestiona que aquestes condicions siguin compatibles amb una producció de qualitat.

La portaveu adverteix que les al·legacions estan fonamentades en documentació tècnica i no descarta acudir als tribunals si el projecte rep llum verda. Per això, demana que els tècnics estudiïn el projecte amb rigor i reclama als responsables polítics que n’aturin la tramitació i valorin l’entorn on es pretén instal·lar l’explotació. Finalment, planteja una darrera preocupació: que l’autorització d’aquesta explotació avícola pugui obrir la porta a altres explotacions de dimensions similars a Mallorca. “Vivim en un paratge natural brutal, amb un valor infinit, però que és finit. Una decisió pot fer que no torni a ser el mateix mai més”, conclou.