La Justícia dona la raó a Globalvia i eleva a 33,2 milions la factura del rescat del túnel que va néixer d'un suborn al PP
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un jutjat del contenciós-administratiu de Palma ha elevat a 33,21 milions d'euros el cost total del rescat de la concessió del túnel de Sóller, l'anul·lació del qual va confirmar el Tribunal Suprem el 2023. L'adjudicació el 1989 de les obres de la infraestructura, marcada per un suborn de 50 milions de pessetes al llavors president del Govern, Gabriel Cañellas (PP), va donar pas a una llarga trajectòria de polèmiques empresarials i judicials a la qual se suma la indemnització milionària que el Consell de Mallorca haurà d'abonar a Globalvia -l'empresa que explotava el túnel- pel rescat fallit. La quantia total supera fins i tot els 31,5 milions que inicialment reclamava la concessionària.
Així ho estableix una interlocutòria de la titular de la plaça número 3 de la secció del contenciós-administratiu del Tribunal d'Instància de Palma, avançada per Diario de Mallorca i a la qual ha tingut accés elDiario.es. La magistrada determina que la indemnització que corresponia a la concessionària pels perjudicis derivats del rescat pujava a 28,23 milions d'euros a valor de desembre de 2017. D'aquesta quantitat descompta els 16,28 milions que el Consell ja havia abonat, per la qual cosa estableix un saldo pendent d'11,94 milions.
La jutgessa, no obstant això, actualitza aquesta quantitat mitjançant la taxa interna de rendibilitat (TIR) del 8,06% fins al 30 de juny de 2022, data en la qual s'havia d'extingir la concessió, la qual cosa eleva l'import pendent a 16.930.970 euros. A aquesta suma s'ha d'afegir l'actualització mitjançant l'interès legal dels diners fins al 10 de novembre de 2026. L'import total de l'operació, inclosos els pagaments realitzats el 2017, se situa així al voltant dels 33,2 milions d'euros, segons el càlcul d'actualització.
Un dels aspectes més rellevants de la resolució és la valoració dels informes pericials presentats durant el procediment. La magistrada es decanta per l'elaborat per KPMG a petició de la concessionària enfront del dictamen encarregat pel Consell a dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
La jutgessa considera que les conclusions de KPMG ofereixen una reconstrucció “més coherent” dels paràmetres econòmics i indemnitzatoris que van regir la concessió i al·ludeix a les contradiccions que hi havia entre els diferents informes elaborats per la pròpia institució insular: “Els informes econòmics emesos pel CIM en el present procediment s'han anat contradient ells mateixos amb els posteriors que tornaven a emetre”, recull l'acte. La magistrada afegeix que tampoc coincidien amb l'elaborat pels catedràtics.
En concret, el dictamen de KPMG calculava en 28,23 milions d'euros la indemnització que li corresponia a desembre de 2017. La magistrada ha acabat donant suport a aquesta última valoració i ha fixat l'import pendent en 16,93 milions, abans dels interessos legals corresponents. A l'octubre de 2025, el Consell va presentar els seus propis càlculs, elaborats pels tècnics d'Intervenció i Carreteres, i va defensar que la indemnització total s'havia de situar al voltant dels 13 milions d'euros, per sota fins i tot dels 16,28 milions que ja havia abonat. La institució argumentava que s'havien de descomptar les pèrdues d'ingressos que hauria sofert la concessionària durant 2020 i 2021 com a conseqüència de la caiguda del trànsit provocada per la pandèmia de la COVID-19.
Globalvia, per la seva banda, va defensar que havia de rebre 11,9 milions addicionals als ja cobrats, als quals caldria sumar els interessos corresponents. L'empresa va situar així la seva reclamació al voltant dels 31,5 milions d'euros, una quantitat que el Consell va considerar “absolutament desproporcionada”. Finalment, la jutgessa ha avalat els càlculs pericials de la companyia enfront dels de la institució insular, la qual cosa eleva la factura total del rescat a 33,21 milions d'euros. La resolució encara pot ser recorreguda.
La firma que ha elaborat els informes pericials avalats ara per la jutgessa manté una trajectòria de treballs per a Globalvia que es remunta, almenys, a 2012. A més dels dictàmens econòmics presentats en el litigi del túnel de Sóller, KPMG va assessorar fiscalment i jurídicament la concessionària en una operació de finançament anunciada el 2013 i va verificar posteriorment la seva informació no financera.
La consultora també ha protagonitzat altres informacions relacionades amb la seva activitat en el sector públic i els seus vincles amb responsables institucionals. Al febrer de 2024, elDiario.es va informar que KPMG havia obtingut un contracte de gairebé 130.000 euros d'una fundació municipal de València nou dies després que el regidor de Grans Projectes del PP, José Marí Olano, anunciés la seva desvinculació de la consultora, en la qual havia treballat amb una dedicació del 75%. L'empresa va guanyar el concurs malgrat haver quedat tercera en la valoració tècnica.
Una concessió marcada per la corrupció
La història del túnel de Sóller arrossega polèmiques des d'abans fins i tot de la seva inauguració. L'adjudicació de la infraestructura, una de les obres públiques més controvertides de la història recent de Balears, va estar marcada per un suborn de 50 milions de pessetes a l'aleshores president del Govern. El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va considerar provat que Antoni Cuart, administrador de l'empresa concessionària, va lliurar un xec per aquest import a Cañellas el 30 de gener de 1989, abans que es formalitzés la concessió administrativa.
Els diners van acabar a la Fundació Illes Balears, propietat de l'aleshores president, i van ser distribuïts mitjançant deu xecs entre proveïdors de la campanya electoral del PP per a les eleccions europees d'aquell any. Encara que els magistrats van donar per acreditat el suborn, Cañellas va ser absolt perquè el delicte havia prescrit.
La primera empresa concessionària va acabar fent fallida, la qual cosa va provocar una nova paralització de les obres. Posteriorment, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), a través de Globalvia, es va fer amb la concessió i els treballs van poder reprendre's. La infraestructura va ser finalment inaugurada el 19 de febrer de 1997. Globalvia, nascuda el 2007 de la unió dels interessos de FCC i Bankia en el sector de les infraestructures, va passar a mans de tres fons de pensions internacionals -OPTrust, PGGM i USS-, que van adquirir el 100% de les seves accions el 2016. La multinacional gestiona autopistes i xarxes ferroviàries en diferents països.
Globalvia també apareix en una altra investigació publicada per aquest diari sobre els pagaments de constructores al despatx Equipo Económico, fundat per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. D'acord amb aquesta informació, basada en dades de l'Agència Tributària, l'empresa va abonar 578.640 euros a la firma.
El Suprem va confirmar la nul·litat del rescat
El conflicte actual es remunta a l'agost de 2017, quan el Consell de Mallorca, presidit llavors per Miquel Ensenyat (Més per Mallorca), va acordar en ple rescatar la concessió del túnel per posar fi al peatge i tornar la gratuïtat als usuaris. La institució va abonar 16,28 milions d'euros a Globalvia, una quantitat calculada a partir d'un informe extern que valorava la concessió, el venciment de la qual estava previst per al juny de 2022.
L'empresa va impugnar la decisió i els tribunals van acabar anul·lant el rescat. El jutjat del contenciós administratiu de Palma va declarar nuls els acords del Consell al març de 2020, una decisió que va ser confirmada pel TSJIB al febrer de 2021. El Suprem va desestimar posteriorment el recurs de cassació presentat per la institució insular mitjançant una sentència de juliol de 2023.
L'anul·lació implicava que s'havia de restituir a la concessionària en l'exercici dels seus drets fins al final del termini contractual. Tanmateix, quan va concloure el procediment judicial, el 30 de juny de 2022 ja havia vençut el període d'explotació previst, per la qual cosa resultava materialment impossible tornar-li la concessió. La compensació econòmica havia de cobrir, per tant, els beneficis que l'empresa va deixar d'obtenir durant el temps en què no va poder explotar-la.
0