El Mar Balear bat rècords de temperatura que amenacen amb tempestes més severes

El Mar Balear s'ha escalfat +0,036 ºC a l'any des del 1982, amb anomalies rècord el 2022 i el 2023, segons mostra un nou estudi d'investigadores de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), que analitza com detectar les onades de calor marines al mar. L'organisme apunta que el Mediterrani occidental, i especialment el Mar Balear, travessa una de les etapes més càlides que s'han registrat mai.

L'estudi, realitzat per les investigadores Blanca Fernández-Álvarez, Bàrbara Barceló-Llull i Ananda Pascual, assenyala que el Mar Balear s'està escalfant i aquest escalfament afecta el mètode utilitzat per detectar onades de calor marines. L'article analitza més de 40 anys de dades de temperatura superficial del mar (1982-2023) per avaluar com han evolucionat les onades de calor marines i com la metodologia de detecció en pot alterar la identificació i la interpretació.

Què és una onada de calor marina?

Encara que no hi ha una definició universal, se sol considerar que una onada de calor marina passa quan la temperatura del mar supera certs llindars durant diversos dies. El problema és com es defineixen aquests llindars.

En aquest sentit, la investigació compara tres enfocaments diferents per detectar aquests esdeveniments extrems. D'una banda, la climatologia fixa --per exemple, usant com a referència el període 1982-2011--, la qual ressalta l'escalfament acumulat al llarg dels anys. De l'altra, la climatologia mòbil, que actualitza els valors llindar cada any, que és útil per detectar anomalies extremes dins d'un context en canvi constant. I, en tercer lloc, l'eliminació de la tendència abans d'aplicar el llindar per centrar-se només en desviacions sobtades i no en l'escalfament global de fons.

Què revelen les dades del Mar Balear?

Les autores mostren que el mar Balear s'ha escalfat a un ritme de +0,036 °C per any, una xifra un 10% més alta que estimacions anteriors, a causa de la inclusió dels anys extraordinàriament càlids 2022 i 2023.

L'estudi demostra que, segons el mètode utilitzat, els resultats varien notablement. Per exemple, només l'enfocament tradicional mostra un augment sostingut de la freqüència donades de calor marines. En canvi, els mètodes més adaptatius revelen que no necessàriament hi ha més esdeveniments extrems, sinó que la mar sencera està més calenta.

“El mètode que triem no és un detall tècnic: afecta com interpretem les conseqüències del canvi climàtic”, han explicat les investigadores de l'Imedea.

Més calor, més riscos

L'acumulació de calor al mar no és només una dada estadística. Un Mediterrani més càlid augmenta l'energia disponible per a la formació de tempestes severes, especialment a finals de l'estiu i principis de la tardor.

Per altra banda, les conseqüències ecològiques ja són visibles. Ecosistemes sensibles, com les praderies de 'Posidonia oceanica', els corals o les poblacions de peixos, enfronten condicions cada cop més estressants i difícils de sostenir. A zones com el mar Menor, les temperatures mitjanes han pujat més de tres graus des del 1986, amb platges com Las Palmeras assolint màxims històrics de 27 °C a l'estiu.

Des del canal de Suez fins a l'estret de Gibraltar, la conca mediterrània ha mostrat una tendència clara: temperatures per sota de la mitjana fins a finals dels 90, seguides per un escalfament accelerat les darreres dues dècades.

Aquest nou estudi insisteix que no n'hi ha prou de saber que el mar s'escalfa; cal saber com es mesura, com s'analitza, com s'interpreta i com s'adapten les estratègies de conservació.