Mateix dia, segles de diferència i un equip de científics 'top': breu història dels eclipsis totals a Balears

Menorca serà el pròxim 12 d'agost un dels territoris de l'Estat espanyol en què millor podrà observar-se l'eclipsi total de Sol, que es produirà entre les 19:30 i les 19:40 hores i que enfosquirà el dia per complet durant 96 segons. Segons dades de l'Institut Geogràfic Nacional, es tracta d'un “fenomen astronòmic inusual” –molt menys freqüent que els eclipsis lunars–, que serà visible des de diverses comunitats autònomes del nord i, menys, del centre peninsular. Balears, i específicament Menorca, es preparen per rebre centenars d'aficionats i també professionals vinculats al món de l'astronomia, a més d'investigadors i fotògrafs especialitzats en astrofotografia i foto nocturna vinguts de tot arreu d'Europa.

Punta Nati, Pont d'en Gil, Binibèquer Vell, Binisafuller, Cala Sant Esteve o la badia de Fornells seran alguns dels enclavaments insulars on s'espera la concentració més gran de persones per presenciar l'eclipsi, un fenomen tan infreqüent com fascinant que, al llarg de la història, ha despertat sorpresa, supersticions i interès científic a parts iguals. Cal destacar que no es tracta només que el Sol desaparegui durant uns segons, sinó de poder observar efectes que únicament es produeixen durant un eclipsi total: la possibilitat de veure la corona solar –la més capa externa de l'astre rei–, el descens brusc de la llum i la temperatura en ple mes d'agost o l'aparició de planetes i estrelles en ple dia. Es tracta, aleshores, d'una oportunitat extraordinària.

El eclipse total de Sol del 12 de agosto de 2026

Por dónde pasará la sombra de la Luna y cómo se verá el eclipse en cada punto de España

Fuente: elDiario.es. Trayectoria, franja de totalidad, sombra y circunstancias al hacer clic calculadas con un motor besseliano propio sobre los elementos del eclipse de la NASA/GSFC (F. Espenak). Hora peninsular de verano (CEST).

Els fenòmens dels anys 603 i 1539

Per posar en perspectiva l'excepcionalitat de l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, la NASA recopila en el Five Millennium Canon of Solar Eclipses els càlculs i registres dels eclipsis solars ocorreguts durant els últims 5.000 anys. Segons aquest catàleg, un eclipsi total de Sol travessa un mateix punt de la Terra, de mitjana, un cop cada 373 anys, encara que aquesta freqüència varia considerablement segons el lloc.

A les Balears, per exemple, aquests fenòmens han estat encara més escassos. El primer eclipsi total del qual es té constància a l'arxipèlag es remunta a l'any 603 de la nostra era, quan Menorca formava part de l'Imperi bizantí. Aquell fenomen —que, curiosament, també va tenir lloc un 12 d'agost, segons el calendari julià, vigent en aquella època— va travessar l'illa, encara que la totalitat només es va poder contemplar des de l'extrem occidental, en el que avui és Ciutadella.

El primer eclipsi total del qual es té constància a l'arxipèlag es remunta a l'any 603 de la nostra era, quan Menorca formava part de l'Imperi bizantí

L'illa hauria d'esperar gairebé un mil·lenni perquè un altre eclipsi total tornés a assolir territori menorquí. Va ocórrer el 18 d'abril de 1539, quan l'ombra projectada pel fenomen —coneguda en astronomia com umbra— va travessar l'est de l'illa i va permetre contemplar la totalitat únicament des del seu extrem sud. Aquell enfosquiment del Sol es va produir en un període especialment convuls per a Menorca, marcat per alguns dels episodis més dramàtics de la seva història: els atacs dels pirates otomans, comandats pel temible Jarieddín Barbarroja, que van assaltar Maó el 1535 i, anys més tard, Ciutadella el 1558, causant la mort de milers de menorquins i el segrest d'altres tants que serien venuts com a esclaus a l'antiga Constantinoble.

Val la pena esmentar que en aquesta mateixa ciutat va succeir, gairebé un segle abans, un episodi que ha contribuït enormement a forjar el simbolisme que els eclipsis van tenir a Occident, com a auguri de mort, guerres i destrucció. Durant el setge otomà de la primavera de 1453, un eclipsi parcial de Lluna va ser interpretat pels sacerdots de l'Imperi bizantí com un mal presagi. Tot just uns dies més tard, les tropes del soldà Mehmet II van conquerir la capital bizantina, donant origen a l'actual Istanbul. L'emblema del nou soldà era, precisament, una mitja lluna.

La comunitat científica es fixa en les Illes

No seria fins al 30 d'agost de 1905, a partir de les 12:00 hora local, que les Illes Balears van ser testimoni novament d'un eclipsi total de Sol, aquesta vegada, amb una durada de gairebé tres minuts, la qual cosa va despertar un gran interès en la comunitat científica internacional. Lluny de la perspectiva obscurantista i d'inspiració màgica de l'antiguitat, els eclipsis ja eren aleshores un fenomen predilecte per a la ciència. En aquesta ocasió, centenars de físics, astrònoms, investigadors, astrofísics i científics de fins a quaranta països –segons les cròniques d'època– es van desplaçar a l'illa per observar el fenomen.

El 30 d'agost de 1905 les Illes Balears van ser testimoni novament d'un eclipsi total de Sol

Segons explica Joan March i Noguera en el seu monogràfic Els observadors estrangers a la Mallorca de 1905 publicat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i recopilat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), alguns dels noms més importants d'aquella expedició massiva van ser l'astrònom britànic Sir Norman Lockyer, fundador de la revista Nature i descobridor de l'heli en l'espectre solar, i Andrew Claude, membre de l'Observatori de Greenwich i cèlebre pels seus càlculs orbitals de cometes –inclòs el cometa Halley–. Des d'Itàlia va acudir Giorgio Abetti, pioner de l'astrofísica italiana i futur director de l'Observatoriastrofísic d'Arcetri, que dedicaria bona part de la seva carrera a l'estudi del Sol. Al costat d'ells van treballar investigadors com els físics alemanys Julius Elster i Hans Geitel, referents internacionals en l'estudi de l'electricitat atmosfèrica i la radiació.

Però segurament la figura de més pes en l'àmbit científic de l'època present a Mallorca va ser Raoul Gautier, astrònom, geodesta i professor de la Universitat de Ginebra, que dirigia des del 1889 el prestigiós Observatori de Ginebra, un dels principals centres europeus dedicats a l'astronomia de precisió, la cronometria i la geodesia. L'equip va instal·lar el seu observatori provisional a Santa Ponça (Mallorca), des d'on va realitzar observacions de la corona solar i de diferents fenòmens atmosfèrics associats a l'eclipsi total.

Per observar l'eclipsi de 1905, diversos científics reconeguts internacionalment es van desplaçar a Mallorca: Norman Lockyer, Andrew Claude, Giorgio Abetti, Julius Elster, Hans Geitel i, especialment, Raoul Gautier

Per altra banda, lluny de l'acadèmia, però sempre amb la vista posada en els astres, una figura interessant i clau en l'escenari d'aquell eclipsi és Jordi Anckermann, divulgador i observador amateur, autodidacta i apassionat dels astres, qui va dedicar incomptables hores a l'estudi astronòmic fins a convertir-se en el principal organitzador local de les expedicions científiques que van acudir a l'illa amb motiu de l'eclipsi total de Sol de 1905. Fill del pintor Ricard Anckermann, va iniciar molt jove la seva activitat com a divulgador. L'any 1900 va participar en la seva primera campanya d'observació durant l'eclipsi d'Elx, on va entrar en contacte amb destacats astrònoms europeus com Camille Flammarion, fet que li va generar el padrinatge necessari per entrar a la Societat Astronòmica de França, cosa que va donar projecció internacional als seus treballs, i amb el temps es convertiria també en l'impulsor del primer servei meteorològic de les Balears.

La concentració de totes aquestes figures va convertir Mallorca en un autèntic laboratori científic a l'aire lliure i va situar l'arxipèlag, encara que només fos durant unes hores, al centre de la investigació astronòmica internacional. Com assenyalen els historiadors de la ciència Josep M. Camarasa i Antoni Roca en el seu paper sobre l'eclipsi publicat per la Universitat de les Illes Balears, “mai en la seva història l'illa havia reunit una concentració tan elevada de científics”.

'Mai en la seva història l'illa havia reunit una concentració tan elevada de científics', comenten els historiadors Josep M. Camarasa i Antoni Roca sobre la concentració de figures científiques a Mallorca el 1905

Mentre el desplegament científic més important de la seva història s'expandia per tot el territori mallorquí, Eivissa també va rebre l'impacte de l'esdeveniment astronòmic. La investigadora i arxivera Ana Colomar Marí ha recuperat fragments de premsa i retalls de cròniques de l'època per explicar com es va viure l'eclipsi a les zones rurals de les Pitiüses. “Al camp, moltes persones es van refugiar a les seves cases per por de quedar-se cegues. Els pagesos van veure com les gallines tornaven al galliner creient que havia arribat la nit i un nen que es trobava al bosc va arribar a pensar que es moria quan el Sol va desaparèixer de sobte”, relata.

Colomar també va assenyalar a IB3 que, en situar-se la franja de totalitat entre Eivissa i Mallorca, les expedicions científiques internacionals van escollir majoritàriament Mallorca per instal·lar els seus observatoris, una decisió que, segons va deixar escrit el secretari municipal Artur Pérez Cabrero, va provocar el malestar de les autoritats eivissenques per haver quedat al marge d'aquell extraordinari desplegament científic.

El Trio d'Eclipsis a Espanya

Tot i ser excepcional, l'eclipsi del pròxim 12 d'agost no serà l'únic que es podrà veure en territori espanyol en els anys vinents. Segons la Fundació Starlight, una entitat impulsada per la UNESCO juntament amb la Unió Astronòmica Internacional, Espanya viurà tres eclipsis solars consecutius el 2026, 2027 i 2028. La Dra. Antonia M. Varela Pérez, directora de la fundació, ha explicat a elDiario.es que l'aparent contradicció entre que la NASA estimi que un eclipsi total passa per un mateix punt de la Terra cada 373 anys i que Espanya visqui tres eclipsis en tot just tres anys desapareix quan es canvia l'escala d'observació. “No hi ha realment cap contradicció. La clau és entendre què significa exactament 'un mateix lloc'”, assenyala. Mentre aquesta mitjana estadística es refereix a un punt geogràfic concret, l'anomenat Trio d'Eclipsis respon a una combinació poc freqüent, però perfectament possible, de les òrbites de la Terra i la Lluna.

D'altra banda, Varela Pérez ha recordat que, més enllà de la seva espectacularitat visual, un eclipsi total constitueix “un autèntic laboratori natural” per a la comunitat científica en el qual, en pocs minuts, la Lluna actua com un “coronògraf natural”, ocultant per complet el disc solar i permetent estudiar regions de l'atmosfera del Sol que romanen fora de l'abast dels instruments convencionals. “Aquesta informació resulta essencial per comprendre el comportament del camp magnètic solar, millorar les prediccions del temps espacial i fins i tot analitzar com reaccionen la flora i la fauna davant un canvi brusc de llum i temperatura”, ha assenyalat.

Finalment, la investigadora i científica ha destacat que Espanya té davant seu una oportunitat excepcional per impulsar la divulgació, despertar vocacions entre els més joves i reivindicar la protecció del cel nocturn com un patrimoni científic, cultural i ambiental gràcies al Trio d'Eclipsis, així com per consolidar l'astroturisme com una eina de desenvolupament sostenible en territoris rurals.

“La veritable singularitat d'aquest Trio d'Eclipsis no resideix únicament en la seva excepcionalitat astronòmica, sinó en l'extraordinària oportunitat que brinda per impulsar la ciència, l'educació, la conservació del cel nocturn i un model de desenvolupament sostenible que deixi un llegat durador molt després que l'últim eclipsi hagi acabat”. Finalment, la directora de la Fundació Starlight recorda que l'illa, reconeguda com a Reserva i Destinació Turística Starlight des del 2019, no només oferirà un dels millors llocs d'Europa per contemplar la totalitat, sinó també la possibilitat de perllongar l'experiència sota un dels cels nocturns més ben conservats del Mediterrani.