A la recerca de l’eclipsi malgrat els preus i els turistes: “He demanat tota la setmana de vacances”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El 12 d’agost de 2026 serà un dimecres diferent per a l’Antonio García, el seu fill Alejandro, el seu amic Paco Natera i un parell de persones més. Quedaran al matí, arribaran abans del migdia a l’aparcament que ja tenen localitzat a Google Maps (i que, és clar, no revelen), buidaran el maleter dels cotxes i baixaran per una drecera carregats com xerpes. Menjar, aigua, ombra, alguna peça d’abrigar, càmeres i equip fotogràfic: tot el necessari per muntar un campament base amb vistes a la mar.
Amb els dits creuats perquè l’indret no s’umpl de gent, esperaran. Una, dos, cinc, vuit hores. Temps a prou per enquadrar, compondre i fer proves. Quan, passades les set i mitja del capvespre, la Lluna comenci a tapar el Sol, arribarà el moment de la veritat. No cada dia es pot fotografiar un eclipsi total: aquest és el motiu que durà aquests aficionats a la fotografia –membres d’un col·lectiu conegut com a Tu Foto de Ibiza– a convertir-se en turistes a la seua pròpia illa. Una missió complicada en plena temporada alta.
En les mateixes dates, l’any passat hi havia més de 320.000 persones a Eivissa, segons l’Índex de Pressió Humana de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears. El doble dels habitants censats en un territori de només 577 quilòmetres quadrats. Però l’eclipsi és un reclam que passa per damunt de la massificació. La costa de Ponent i el moment en què es produirà –en ple capvespre, trenta minuts abans de la posta de sol– conviden a observar-lo des de l’illa. Això sí, per a les butxaques que s’ho puguin permetre.
–Sé molt bé que, a la majoria d’hotels d’Eivissa, per menys de 400 euros no hi podràs dormir aquella nit. I aquest preu només el trobaràs si has reservat amb molta antelació. Però entenc perfectament que hi hagi tanta gent, faci fotografies o no, que vulgui venir a una illa des d’on l’eclipsi es podrà observar tan bé; sempre que la boirina provocada per la calitja d’aquests darrers dies ens ho permeti, és clar. Veure’l sobre l’horitzó, en un paisatge net, ens donarà molt de joc a l’hora de fer composicions fotogràfiques. Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m’he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedaré a casa. Deu o quinze... bé, unes quinze o vint hores les hauré invertit a mirar tutorials d’altres fotògrafs que ja han documentat un eclipsi solar. Per exemple, m’ha ajudat molt Photo Pills, una aplicació desenvolupada per uns fotògrafs menorquins que ofereix moltíssimes eines per planificar un dia com el que ens espera. Sí, l’eclipsi només durarà un minut i mig, però després ens quedarem a fotografiar els Perseids i, encara que caiguem de son, ja tornarem a casa l’endemà al matí.
Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m’he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedaré a casa. Deu o quinze... bé, unes quinze o vint hores les hauré invertit a mirar tutorials d’altres fotògrafs que ja han documentat un eclipsi solar
Ho explica Antonio García. Aquest eivissenc –va néixer a Lucena (Còrdova) fa quaranta-nou anys i va arribar a Eivissa, illa de la qual se sent plenament part, quan en tenia sis– fa feina com a muntador a Servicios Palau, una de les empreses més destacades del sector de les reformes i les instal·lacions –cuines, banys, instal·lacions elèctriques, de gas...– en una illa per la qual l’any passat van passar més de 3,7 milions de turistes, comptant també els visitants que van botar després a Formentera.
En el seu temps lliure cultiva una gran afició: la fotografia de paisatge. Després d’una dècada fent fotografies, ha reunit un bon arxiu d’imatges. Aquesta primavera, de fet, va presentar la seva primera exposició, Pitiusas, tiempo en pausa. Hi va exhibir una composició de l’eclipsi que el 29 de març de 2025 va ocultar una cinquena part del Sol al voltant del migdia i que es va poder observar des d’Eivissa. Aquella va ser una experiència iniciàtica per a Antonio García. Sense saber-ho, el va convertir en un caçador d’eclipsis. Ja està fent números per viatjar a Cadis (Algesires, Tarifa, Barbate...) el 2 d’agost de 2027 i captar amb la seua Lumix DC-S5II el segon dels tres eclipsis totals que, fins al gener de 2028, travessaran diferents franges del mapa espanyol.
El eclipse total de Sol del 12 de agosto de 2026
Por dónde pasará la sombra de la Luna y cómo se verá el eclipse en cada punto de España
Fuente: elDiario.es. Trayectoria, franja de totalidad, sombra y circunstancias al hacer clic calculadas con un motor besseliano propio sobre los elementos del eclipse de la NASA/GSFC (F. Espenak). Hora peninsular de verano (CEST).
El gurú dels caçadors d’eclipsis recomana les Balears
“Els caçadors d’eclipsis que estan completament enganxats i es poden permetre viatjar tenen una cosa en comú: tots saben exactament on passaran les vacances durant la resta de la seva vida”, escriu –per correu electrònic– Jamie Carter. Aquest “britànic de Cardiff” és un dels principals divulgadors d’un fenomen astronòmic que no és tan poc freqüent com difícil de capturar. La clau són els viatges que implica observar els eclipsis en el seu màxim apogeu. Qui vulgui veure els eclipsis totals que es produiran el 25 de novembre de 2030 o el 2 de setembre de 2035 haurà de passar, com a mínim, una setmana a Botswana, a l’Àfrica meridional, o a Nova Zelanda, al Pacífic Sud. Carter ho sap prou bé. Ara té cinquanta anys. Tot just era un jove de vint anys quan, a Cornualla, la península de la Gran Bretanya que s’endinsa a l’Atlàntic sota el mar d’Irlanda, va veure el seu primer eclipsi. Va ser l’estiu de 1999. Un 11 d’agost.
Si del primer el va sorprendre “que els llums dels barcos” del port pesquer on es trobava “començassin a brillar a les 11.11 del matí”, mai no oblidarà el que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: “El Sol era molt baix, just damunt d’unes muntanyes, i quan es va començar a fer fosc els periquitos que teníem al nostre voltant van començar a xisclar. Era com si l’ombra de la Lluna ens estigués engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no tornàs mai més”. Ara, amb cinquanta anys acabats de fer, una pàgina web dedicada a aquest tipus de fenòmens que antigament s’associaven a la ira divina, una columna habitual en mitjans com Forbes o la BBC i una guia publicada i centrada exclusivament en l’eclipsi que tindrà lloc d’aquí a dues setmanes, Carter no ha deixat d’arxivar eclipsis totals al seu disc dur. Fins i tot aquells que no ha vist o que no podrà veure. Si li concedissin un superpoder, el divulgador probablement escolliria poder ser a tot arreu alhora quan els astres s’alineen.
Jamie Carter mai no oblidarà l’eclipsi que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: "El Sol era molt baix, just damunt d’unes muntanyes, i quan es va començar a fer fosc els periquitos que teníem al nostre voltant van començar a xisclar. Era com si l’ombra de la Lluna ens estigués engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no tornés mai més'
El 12 d’agost, Carter navegarà per Scoresby Sund, el fiord més gran del planeta. Aigües de Groenlàndia. A bord d’un creuer impartirà conferències i farà de guia per a New Scientist Discovery Tours, una empresa especialitzada en aquest tipus d’experiències que ronden “els 12.000 euros perquè és molt difícil arribar-hi!”, remarca el britànic. I no pas per caprici. Durant els darrers mesos no ha perdut de vista el que passa a les Illes Balears. Fins al punt d’estudiar a fons un arxipèlag que mai no ha visitat. Consultant l’aplicació Horizonte Eclipse 2026, coneix els talls de carretera que aplicarà el Govern, imagina la dificultat que suposarà entrar i sortir de la serra de Tramuntana, aconsella evitar Palma –“des d’on serà impossible veure el Sol completament eclipsat”– i proposa diverses alternatives, tant a Mallorca com a Menorca, també orientades cap a ponent: es Trenc, es Carbó, Son Bou, cap d’Artrutx...
“Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fantàstic per observar l’eclipsi. Per això les he recomanades als meus articles. A més, encara que tot s’encareixi –sempre passa amb els eclipsis, els preus es multipliquen–, crec que serà una destinació més assequible que altres indrets remots”, reflexiona Carter. I els fanàtics, adverteix, no hi faltaran: “Fa aproximadament una dècada hi va haver un augment de l’interès per l’exploració espacial quan SpaceX desenvolupava els seus coets reutilitzables i semblava que érem a les portes d’una nova era. Aquell entusiasme ha disminuït, però la pandèmia de la COVID-19 va crear una nova generació d’aficionats a l’observació del cel, perquè la gent buscava activitats per fer des de casa. Es van vendre moltíssims telescopis! A més, la caça d’eclipsis ha experimentat un gran auge perquè a l’Amèrica del Nord es van produir dos eclipsis totals de Sol, el 2017 i el 2024, que van ser observats per més de cinquanta milions de persones!”.
Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fantàstic per observar l’eclipsi. Per això les he recomanades als meus articles. A més, encara que tot s’encareixi –sempre passa amb els eclipsis, els preus es disparen–, crec que serà una destinació més assequible que altres indrets remots
De Nova York a Mallorca
Una d’elles va ser Kaitlin Díaz, una nord-americana de Nova Jersey amb arrels porto-riquenyes. El 22 d’agost de 2017 era una jove acabada de graduar que s’havia traslladat a Nova York després de completar els seus estudis universitaris a Oklahoma. A les tres menys quart de la tarda va baixar a un parc amb els seus companys de feina, es va posar unes ulleres especials per protegir-se la vista i va presenciar un fenomen breu, però profund. Nou anys després, una de les millors amigues que va deixar a la ciutat que mai no dorm i vuit nord-americans més –gairebé tots residents a la Costa Est– viatjaran amb ella a Mallorca. Ella fa anys que viu a Barcelona. S’hi va traslladar primer per treballar com a auxiliar de conversa i, actualment, és gerent d’una empresa.
“Ells es coneixen d’aquella època, van veure junts aquell eclipsi, els va marcar i ara s’ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterrània. Jo he estat diverses vegades a l’illa, m’encanta i intentaré fer-los de guia. Això sí, ja he vist que, tot i ser temporada alta, les tarifes han pujat. Els vols els han costat més de 1.300 euros, anada i tornada. A mi, el Barcelona-Mallorca, 350 euros. Hem llogat una casa al sud i ens ha sortit per 200 euros per persona i nit. És el preu que toca pagar per fer una cosa així en temporada alta. Des que vaig arribar a Espanya, una de les coses que més em va sorprendre és que a l’agost tothom s’aturi i faci vacances. Als Estats Units, encara que t’escapis a la costa el cap de setmana si no vius gaire lluny, no és tan exagerat”.
La nord-americana Kaitlin Díaz viu a Barcelona i viatjarà a Mallorca amb els seus amics per veure l’eclipsi: "Un altre eclipsi ens va captivar i ara aquest s’ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterrània'
El pressupost d’aquest grup de turistes nord-americans és paregut al que hauria de desembutxacar qualsevol persona que volgués allotjar-se durant la setmana de l’eclipsi en alguna de les seixanta propietats que gestiona Travila, una empresa mallorquina que no ha aplicat “cap increment” a les tarifes dels allotjaments arran d’aquest fenomen, però que, des de fa un any, li dedica un espai destacat a la seva pàgina web.
“El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara bé, arran d’un article que vam publicar amb recomanacions sobre l’eclipsi, vam començar a rebre preguntes pels nostres canals interns. Per exemple, si les muntanyes dificultarien la visió del fenomen. Per això vam decidir publicar un altre article al blog de la nostra web perquè tinguessin presents qüestions com decidir amb antelació des d’on volen observar l’eclipsi o no oblidar-se d’aconseguir ulleres de protecció”, explica Marc Frau Alzina, un dels professionals que integren el departament de comptabilitat i administració d’aquests allotjaments turístics.
El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara bé, arran d’un article que vam publicar amb recomanacions sobre l’eclipsi, sí que vam començar a rebre preguntes a través dels nostres canals interns
El que es posa de moda, es massifica
Les “ulleretes” dels seus fills petits ja les té a casa Santi Tur Roig, que el 12 d’agost delegarà funcions als hotels que la seva família té a Eivissa, prepararà “un pícnic” i s’escaparà amb els boixos a un “racó amagat” a prop del Cap Llentrisca. Un tram de costa tan bell com difícil d’accedir-hi. I, relativament, poc conegut, tot i trobar-se a prop de l’imponent penyal des Vedrà. “Més que temporada alta, el 12 d’agost és temporada extra”, diu aquest eivissenc.
“Encara que sigui difícil de percebre, sí que hi haurà un cert increment de visitants. Amics que també es dediquen a l’hoteleria i a la restauració m’han dit que s’estan preparant per a la bogeria que pot suposar l’eclipsi. Als nostres hotels, que són petits hotels boutique, aquella data està reservada des de fa gairebé un any. El meu somni és viatjar a les estepes i les muntanyes de l’Àsia Central, que encara crec que és una zona poc turística. Perquè, al final, el problema és que quan alguns llocs es posen de moda els acabem fent impracticables. Jo ho he vist i patit als Dolomites, una serralada que conec bé: ja hi ha aparcaments on només pots estar-hi un màxim de quinze minuts per visitar un llac. Això també es nota en els preus, i no només allà: passar una nit d’hotel s’està convertint en una despesa molt elevada gairebé a qualsevol indret del món. Per això, potser surt més barat anar en aquestes dates a Islàndia –on pots arribar amb un vol directe; una vegada, per arribar a Groenlàndia, vaig haver d’agafar nou avions– que venir a Eivissa. Ara bé, com que només veig els noms dels clients que han reservat amb nosaltres i no m’expliquen per què venen, no et puc dir si vindran de festa o si seran dels meus [riu]”.
Tot i que “encara” no n’ha vist cap de total, aquest empresari encaixa perfectament en el retrat robot que Jamie Carter feia dels caçadors d’eclipsis. Els 44.000 seguidors que acumula a Instagram en són una bona prova. A @atfunk, el compte que gestiona Santi Tur Roig, s’hi han anat publicant les fotografies que ha capturat durant la dotzena de viatges que l’han dut a recórrer el cercle polar Àrtic. Moltes d’elles, tenyides dels tons fluorescents que encenen les aurores boreals. Un regal de la natura tan fascinant com esquiu, igual que els eclipsis.
“La primera vegada, a Islàndia, vaig passar diversos dies buscant aurores i les vaig trobar quan ja tornava cap a l’aeroport de Reykjavík. Va ser una imatge inoblidable. Encara que hi hagi zones i èpoques en què les aurores boreals siguin freqüents, cal tenir paciència per trobar-les. Però quan en veus una, t’hi enganxes per a tota la vida. És molt difícil descriure el que sents. Jo no me n’he cansat mai de veure’n. A Eivissa vam tenir una explosió solar fa dos anys i va ser com si estàs ocorrent un miracle”.
Aquells reconeixements van fer que Santi Tur Roig replantejàs les seues aficions i dedicàs tant de temps i diners a un hobby que li ha donat moltes satisfaccions. L’any 2020, una de les seves imatges d’Islàndia va guanyar el premi de la categoria de drons dels Siena Awards. I això que es va iniciar en la fotografia tard, als trenta anys: “Abans em vaig dedicar amb molta intensitat a la producció musical i, des de l’adolescència, passava el temps mesclant i component música. Era l’època daurada del Café del Mar i del chill out; s’hi guanyava bé la vida, però me’n vaig cansar. Llavors, tot i mantenir l’àlies –Atfunk ve d’aquí–, em vaig aficionar a la fotografia. Deu ser que som Aquari: la vena artística no em deixa estar quiet. Des de fa un temps m’he passat al vídeo, m’encanta treballar amb dron i els resultats són espectaculars. Al març, el dia que el Sol va fer el mateix recorregut que farà el 12 d’agost, ja vaig estar fent proves d’altura. Em genera molta expectació saber què en sortirà. Passarem moltes hores esperant i, després, tot passarà molt de pressa”.
Santi Tur Roig gestiona el compte d’Instagram @atfunk, amb 44.000 seguidors, on publica imatges de la natura, com ara aurores boreals. Sobre l’eclipsi comenta: "Em genera molta expectació saber què en sortirà. Passarem moltes hores esperant i, després, tot passarà molt de pressa"
Artesania per capturar un instant insòlit
Salva Carbó Castells és artesà. Va estudiar ebenisteria, es va graduar en disseny industrial, va impartir classes de fotografia publicitària a la Universitat Miguel Hernández d’Elx i, des que va canviar València per Eivissa, es dedica a fotografiar tota mena d’arquitectures. És una feina pacient en què la tecnologia s’ha anat obrint camí sense que aquest documentalista, seguint les petjades del seu admirat Joan Fontcuberta, hagi renunciat a pensar a través de la mirada.
Aquell dimecres tan especial per a tanta gent també sortirà de casa ben prest, esquivarà els guiris, triarà un dels seus indrets predilectes i equiparà les seves càmeres amb els filtres corresponents. Càmeres analògiques. Una Canon EOS5 –l’últim model abans del pas a les rèflex digitals– amb un objectiu de 70-200 mm, ideal per compondre paisatges, i una altra càmera de gran format, carregada amb plaques de 9 × 12 centímetres, a l’estil dels retratistes de l’Oest americà.
–Et preocupa tanta preparació, tants maldecaps, perquè al final la fotografia no surti bé, quedi desenfocada o es cremi?
–Des del punt de vista tècnic serà més difícil, però també molt més gratificant. La ISO, és a dir, la sensibilitat de la pel·lícula, és fixa! No la pots modificar, així que abans que comenci aquell minut i pico en què es decidirà tot ho hauré de tenir molt clar. Hui dia hi ha moltes ferramentes que permeten preveure moltes circumstàncies atmosfèriques i astronòmiques. Precisament per això aquesta part d’imprevisibilitat serà divertida. A més, jo mai no he fet astrofotografia, però crec que serà polit conservar el testimoni d’un fenomen tan insòlit. L’eclipsi total serà històric. Per això el fotografiaré en analògic. Tot i així, per si de cas, també hi muntaré una càmera digital.
0